Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Remodelar les artèries coronàries

L'ús de stent recobert és una tècnica comuna en el tractament de la patologia coronària però es desconeix la seva eficàcia a llarg terme

img_Stent_portada

Amb motiu del Congrés Mundial de Cardiologia, celebrat la setmana passada a Barcelona i que ha reunit a més de 35.000 cardiòlegs, s’han presentat nombroses revisions entre les quals cal destacar els possibles riscos de l’ús de stents recoberts per fàrmacs. A més, s’han debatut aspectes que relacionen els factors psicosocials amb el risc de patir malalties cardiovasculars.

Perquè el cor funcioni correctament la sang ha de circular a través de les artèries coronàries. En ocasions, aquesta circulació s’entorpeix arribant fins i tot a bloquejar-se enterament, ja sigui perquè les artèries s’estrenyen, per la presència de trombes o fins i tot, a causa d’un combinat de tots dos. A aquesta obstrucció que interromp el subministrament de sang a les fibres del múscul cardíac, se li coneix com a angina de pit (obstrucció parcial de les artèries coronàries) o infart de miocardi (obstrucció completa de les artèries amb mort d’una porció del múscul cardíac).
El tractament de tots dos quadres clínics és el de remodelar les artèries afectades aconseguint la reperfusión de la zona.

El stent és un petit tub de malla d’acer autoexpandible que es col·loca dins de l’artèria coronària per mantenir el got dilatat. La seva implantació va precedida d’una angioplastia, que consisteix en cateterizar un got arterial i introduir una petita pilota que, en inflar-se, dilata la zona estreta aconseguint que la sang flueixi normalment.

La tècnica aconsegueix resultats satisfactoris amb una baixa taxa de complicacions però cal precisar que té dues limitacions; l’oclusió primerenca, que sol produir-se per un trombe i, d’altra banda, la reproducció de l’estrenyiment (el que es denomina reestenosis). En els últims anys, i per minimitzar la incidència de reestenosis, han aparegut els stents recoberts de fàrmacs (sirolimus o paclitaxel) per ajudar a prevenir un nou tancament de les artèries coronàries. Dos estudis efectuats de forma independent suggereixen que la utilització de stents recoberts pot associar-se a un increment de mortalitat.

Els riscos del stent recobert

Els especialistes creuen que els efectes adversos són majors en els stents recoberts de la primera generació

Els resultats del primer estudi (BASKET-BATEGA) presentat per Edoardo Camenzind (Geneva, Suïssa), mostraven que la incidència de morts cardíaques i d’infarts no fatals eren més elevats en els portadors de stents recoberts que en els portadors de stents convencionals, encara que apuntava que «probablement hi ha dades que desconeixem de persones que han mort al carrer i a les quals no s’ha pogut realitzar una coronariografía per descartar que la trombosi del stent hagi estat la causa».

El segon estudi presentat per Alain Nordmann (Basel, Suïssa), puntualitza que més del 90% dels stents implantats a EUA i Suïssa són d’aquest tipus. Els resultats del seguiment realitzat durant quatre anys mostraven que la incidència de mort o infart era del 6.3% pel stent de sirolimus enfront del 3.9% pels stents no recoberts. Pel stent recobert de paclitaxel, la incidència va ser del 2.6% comparat amb el 2.3%. De les 36 morts de causa no cardíaca, 15 van ser degudes a càncer (incloent limfomes, càncer de pulmó, pròstata, pàncrees, gàstric, ronyó i recte).
Segons comenta l’autor, «en aquests moments encara no pot provar-se la relació causa-efecte ja que solament disposem de dades estadístiques, encara que s’especula que l’increment en els casos de càncer podria deure’s a alteracions en la immunitat provocades pel stent».

Per la Salim Yusuf, de la Universitat de Canadà, aquests resultats són un de les troballes més importants presentats en aquest any ja que la implantació de stents en el tractament de les malalties coronàries és un procediment comú. Sis milions de persones al món són portadores d’aquest tipus de stent del com, fins ara, es desconeixia la seva seguretat i eficàcia a llarg terme.

De la discussió es desprèn la sensació de que aquestes dades que avui es donen a conèixer puguin ser solament la punta de l’iceberg i es reflexiona sobre les indicacions del stent. De totes maneres, els especialistes creuen que els efectes adversos són majors en els stents recoberts de la primera generació que en els de la segona generació.

Factors psicosocials i malalties cardiovasculars

Al congrés s’han debatut aspectes relacionats amb la influència dels factors psicosocials en el risc de patir malalties cardiovasculars, tal com corroboren varis dels estudis presentats.

L’especialista A. Rosengren, de Suïssa, va perfilar l’estudi INTERHEART efectuat amb 30.000 persones en 52 països que demostra que el stres (en el treball, financer i en llar) estava associat a una elevada incidència de malalties cardíaques. L’estudi es va efectuar tenint en compte la presència d’altres factors de risc com la hipertensió i l’obesitat. Els resultats són impressionants i assenyalen el gran impacte del stress, a través dels continents i de les diferents cultures.

Un altre estudi presentat per J. Denollet d’Holanda, demostra que la personalitat de tipus D (persones negatives que sofreixen aïllament social) augmenta el risc de patir esdeveniments cardiovasculars i, així mateix, dificulta la seva recuperació. De la mateixa manera, proposa identificar aquest tipus de pacients a fi que siguin objecte d’una rehabilitació més intensiva després d’haver patit un problema cardíac.

Per la seva banda, R. Kanel de Suïssa, va resumir la coneguda evidencia dels efectes perniciosos de la depressió en els pacients amb problemes cardíacs. Va apuntar una possible causa biològica per explicar les conseqüències negatives de la depressió sobre el cor. La solució encara no és evident, però recents recerques amb tractament farmacològic i teràpia de conducta, han mostrat resultats esperançadors.

Els cardiòlegs apuntaven, a manera de conclusió, que hi ha evidències de la importància que els factors psicosocials tenen en el desenvolupament i la progressió de les malalties del cor. Intervencions que permetin un millor maneig del stres i l’atenció individualitzada en els casos de depressió permetran una aproximació real al problema que permeti aportar solucions concretes.

MIGRANYA I COR

Un dels treballs més nous presentats al Congrés Mundial de Cardiologia tenia aquest suggeridor títol: MIST: una nova esperança per a una malaltia debilitante?. I. Eeckhout, va presentar els resultats d’un estudi randomizado, doble cec i amb grup control en els quals es va avaluar l’eficàcia del tancament del foramen oval mitjançant reparació septal en el tractament de les migranyes.

El foramen oval és una comunicació entre dues cavitats del cor (l’aurícula dreta i l’aurícula esquerra), que roman oberta durant el desenvolupament intrauterino, tancant-se després del part. En alguns casos aquest tancament no és complet, permetent un pas anòmal entre la part dreta i l’esquerra del cor. La presència de foramen oval permeable en l’adult és relativament freqüent i pot associar-se a un major risc d’accidents cerebrovasculares en permetre el pas de petits trombes des de la part dreta del cor a l’esquerra.

Hi ha evidències que demostren que els pacients que pateixen migranya amb aura (dèficit neurològic), tenen una major prevalença de foramen oval permeable, per la qual cosa es va postular que el seu tancament podria aportar efectes beneficiosos. La tècnica es va mostrar eficaç per millorar als pacients (un alt percentatge va reduir el nombre de dies amb migranya en més del 50%), encara que l’eficàcia d’aquesta intervenció a l’hora de millorar als pacients, va ser similar a l’obtinguda mitjançant fàrmacs. De moment, els resultats no permeten recomanar aquesta tècnica de forma rutinària encara que en casos seleccionats, sobretot en pacients molt simptomàtics, pot resultar útil.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions