Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ressonància magnètica

Una prova innòcua, molt útil, i en alguns casos imprescindible per a detectar malalties

La ressonància magnètica és un avançat mètode d’obtenció d’imatges del cos humà. Enfront d’altres tècniques de radiodiagnòstic, permet distingir amb bastant claredat tots els teixits (greix, músculs, tendons, lligaments, vísceres i diferents estructures), a més dels ossos. Inicialment es prescrivia per a explorar el sistema muscoloesquelético i nerviós, encara que el seu ús s’estén cada vegada més a altres àrees com l’estudi del cor, l’abdomen, el tòrax o el sistema vascular. Els experts asseguren que es tracta d’una prova innòcua el principal inconvenient de la qual sol ser la sensació de claustrofòbia que produeix estar a l’interior d’una espècie de túnel.

Un examen útil

La Ressonància Magnètica (RM) és bàsicament un mètode que permet obtenir imatges tomográficas de qualsevol pla de l’espai i de qualsevol part del cos. Els hospitals necessiten per almenys tres habitacions per a instal·lar l’àrea de ressonància. L’equip consta d’una espècie de galleda amb un túnel i una taula que ha d’estar en una sala aïllada i blindada, perquè l’imant que porta incorporat és molt potent i podria atreure els objectes metàl·lics pròxims. A més, la ressonància magnètica utilitza ones de ràdio que podrien rebre alguna interferència de l’exterior.

/imgs/2006/10/escaner1.jpg

En la segona sala, segons explica el doctor Francisco Javier Lafuente Martínez, Cap de Servei de Radiodiagnòstic de l’Hospital Gregorio Marañón, hi ha una consola i uns monitors per a controlar l’examen. L’equip humà sol estar integrat per un tècnic, una infermera i un metge.

Julio Dávila, Cap de Servei de Radiologia de l’Hospital de Móstoles, assenyala que quan a un pacient se li prescriu una RM ha de saber que es tracta d’una prova “innòcua, molt útil i en alguns casos imprescindible”. Pel que fa a la preparació prèvia del pacient, les doctores Antonia Arjonilla López i Elena Fontoira Moyer, metges adjunts del Servei de Radiologia de la Fundació Jiménez Díaz, asseguren que en la majoria dels estudis de RM no és necessària cap preparació. Només en els casos en els quals cal subministrar via intravenosa una substància especial per a apreciar millor els teixits, es recomana un dejuni de sis hores previ a l’exploració.

La substància a la qual es refereixen aquestes dues especialistes no és més que el denominat contrast, un component químic -el més comú dels quals és el gadolini-, que, com explica el doctor Dávila, s’utilitza per a realçar les estructures que són més difícils de veure en la ressonància magnètica. A vegades aquesta substància pot provocar nàusees, però el principal inconvenient al moment de practicar-se una RM és la sensació de claustrofòbia.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions