Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Restrenyiment

La dificultat per a evacuar la femta afecta a més del 30% de la població i està associada a l'estrès, a una dieta incorrecta o a la vida sedentària

Prisas per a portar als nens al col·legi, carreres per a arribar a temps al treball, menjars ràpids fora de casa… L’accelerat ritme de vida actual afavoreix l’augment del nombre de persones que pateix dificultats per a evacuar la femta, un trastorn que gairebé tothom ha experimentat alguna vegada i que, encara que molest i dolorós, habitualment té fàcil solució. Els experts tenen la clau: menjar bé, fer exercici i prendre’s la vida amb tranquil·litat.

Un trastorn molt estès

Si “anar al bany” li suposa un esforç excessiu, dolor i, sovint té la sensació de no haver buidat per complet, el més probable és que es trobi entre els més de set milions d’espanyols i espanyoles que pateixen restrenyiment. Aquest trastorn, anomenat també constipación, és l’evacuació de femta excessivament dura, escasses, seques o infreqüents, segons la definició del doctor Gregorio Mariscal Bueno, especialista en Endocrinologia de la clínica Mariscal d’Endocrinologia i Nutrició, de Madrid. El procés comença en el tub digestiu, que transforma i absorbeix els nutrients que proporcionen a l’organisme l’energia necessària. Els aliments barrejats amb diversos líquids (bitlla alimentosa), avancen després a través de 8 metres d’intestí fins al recte, on s’eliminen. Quan es retarda la progressió de la bitlla, o es reté en l’últim tram de l’intestí gros, es produeix restrenyiment.

La doctora Sol Illanes, metge del centre mèdic proctológico Illanes, de Madrid, sosté que pot considerar-se normal un ritme intestinal que oscil·li des de tres vegades per setmana fins a tres vegades per dia. Per part seva, el doctor Mariscal indica que una persona és restreta “quan té dificultat a defecar amb una freqüència superior al 25% de les ocasions, amb una freqüència inferior a tres deposicions a la setmana o quan la femta diària no arriben a 250 g de pes”. En opinió del doctor Vicente Pérez Ribelles, especialista en Endocrinologia i Nutrició i director mèdic del centre Nutricare de Madrid, es pot parlar de restrenyiment quan el temps d’evacuació és superior a tres dies (72 hores) i s’eliminen una femta excessivament compacte.

/imgs/2006/10/estreni.jpgEs tracta d’una dificultat molt estesa ja que prop del 20% de la població sofreix restrenyiment a Espanya, és a dir, uns 7 milions de persones, de les quals el 35% són restrets crònics. Un percentatge que el doctor Pérez Ribelles eleva al 30-50% i que es dóna amb major freqüència en el mig urbà que en el rural. No obstant això, el doctor Juan Manuel Herrerías, Cap de Servei de l’especialitat d’Aparell Digestiu de l’hospital Verge Macarena de Sevilla matisa que, encara que el 20% de la població s’autodefineix com restreta, un estudi minuciós rebaixa aquest percentatge al 3%. Com estar segurs llavors de patir aquest trastorn? Existeix certa confusió, ja que la majoria de les persones creu que si no s’evacua diàriament es pateix restrenyiment. Però hi ha una sèrie de símptomes que defineixen aquest desajustament, encara que en opinió dels especialistes són poc definitoris: flatulències, pesadesa digestiva o sensació de plenitud intestinal, nàusees, inflor, enrampades abdominals? A més -com afegeix el doctor Mariscal-, aquest malestar sol estar acompanyat de “maldecaps, decaïment, inapetencia i irritabilitat”.

Més seguretat existeix respecte a que aquest trastorn afecta més a les dones (és tres vegades més freqüent que en els homes), la qual cosa Pérez Ribelles atribueix a “els embarassos, l’actitud social, el fals pudor o les reticències sobre el lloc d’evacuació”. L’especialista de la clínica Mariscal afegeix que pot deure’s a “una alimentació més deficitària, un menor consum d’aigua, menor activitat física, més problemes anus-rectals (hemorroides, fissures, ?) i estar sotmeses a major tensió emocional”. A partir dels 60 anys, no obstant això, les xifres de persones restretes de tots dos sexes s’igualen, segons explica el doctor Ferreries, qui afegeix que és un trastorn especialment freqüent en persones d’edat avançada i gairebé la meitat dels ancians el pateixen. No obstant això, el restrenyiment no té edat i el 5% de les consultes pediàtriques responen també a les dificultats dels més petits per a evacuar la femta. Però, per què es produeix?

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Origen múltiple »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions