Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Revisions urològiques

Les exploracions urològiques permeten detectar precoçment malalties com el càncer de ronyó i de pròstata
Per EROSKI Consumer 7 de març de 2005

A Espanya cada any es detecten 8.000 nous casos de tumors prostàtics i malgrat les campanyes i crits d’atenció que Sanitat dirigeix a la població masculina perquè visiti periòdicament a l’uròleg, pocs acudeixen a la seva consulta. Segons l’Associació Espanyola contra el Càncer, el 70% dels homes amb edats compreses entre els 50 i 80 anys ha assegurat haver experimentat algun símptoma propi de la malaltia prostàtica, encara que només un terç d’ells va acudir al metge per a una revisió. Els experts expliquen que a partir dels 50 anys aquestes revisions són imprescindibles i si hi ha antecedents familiars de càncer de pròstata, és necessari acudir a l’uròleg una vegada complerts els 40-45 anys.

Per què són importants?

La resposta a aquesta pregunta és clara i senzilla per al doctor Gilberto Chéchile, de la Fundació Puigvert de Barcelona i director de www.urovirtual.net: “Les revisions urològiques són fonamentals perquè mitjançant elles es poden detectar precoçment malalties com el càncer de pròstata i el càncer de ronyó, que al començament de la patologia no produeixen cap símptoma”.

Al contrari del que ocorre amb les dones, conscienciades des de joves de la importància de les revisions anuals en el ginecòleg, els homes no es plantejaven fins fa molt poc temps acudir a la consulta de l’uròleg, tret que es manifestés algun problema que el metge de capçalera no pogués solucionar.

El significatiu augment de casos de càncer en els últims anys ha provocat que aquesta situació canviï, encara que no tot el que desitgen els professionals. I és que a partir dels 50 anys, “les revisions han de ser imprescindibles”, assegura el doctor Chéchile. “I si hi ha antecedents familiars de càncer de pròstata, en avis, oncles, pares o germans, és fonamental que aquestes revisions s’iniciïn als 40-45 anys”, apunta el Cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari La Fe de València, el doctor Fernando Jiménez Cruz.

A més, cal tenir en compte que per als homes, a diferència de les dones amb el pit, “l’autoexploración de la pròstata no és possible, perquè per la seva situació profunda un mateix en condicions adequades no aconsegueix tocar-la completament”, comenta el doctor Jiménez Cruz. “En el cas dels homes, les autoexploraciones consisteixen en la palpació dels testicles. S’han de realitzar a partir dels quinze anys, ja que el tumor de testicle és un tumor que afecta fonamentalment joves i adults menors de cinquanta anys”, explica l’expert. Després d’una autoexploración “s’ha de consultar amb el professional si es percep un canvi de grandària en aquests, zones doloroses, canvis en la forma o quistos”, afegeix el doctor Antonio Gómez Rodríguez, Cap del Servei d’Urologia d’Hospital Verge de la Salut de Toledo.

Solament a Espanya, cada any es detecten 8.000 nous casos de tumors prostàtics, una xifra significativa si es té en compte que, segons dades de l’Associació Espanyola contra el Càncer, el 70% dels homes amb edats compreses entre els 50 i 80 anys ha assegurat en alguna ocasió haver experimentat algun símptoma propi de la malaltia prostàtica, però només un terç d’ells va acudir al metge per a una revisió.

En què consisteixen les revisions?

La revisió urològica consisteix en una història clínica, un examen físic en què s’inclou un tacte rectal, una ecografia urològica, una determinació de PSA (antigen prostàtic específic) en sang i, en algunes ocasions, una flujometría, gràcies a la qual es coneix l’existència d’obstrucció urinària. “Totes aquestes proves són necessàries, sobretot, l’examen PSA, que si està elevat significa que hi ha alguna malaltia en la pròstata que pot ser un creixement benigne (hiperplàsia de pròstata), una infecció (prostatitis) o un càncer”, explica el doctor Chéchile. Si tots els resultats són correctes “les proves no es tenen per què repetir fins a l’any següent, encara que cal conscienciar a la població masculina de la necessitat de fer una altra revisió al cap de dotze mesos”, assegura el doctor Jiménez Cruz.

Aquests metges expliquen que l’ecografia és molt important perquè gràcies a ella es poden detectar altres tumors d’òrgans abdominals i en concret, en l’especialitat d’Urologia, de ronyó i bufeta. “En l’actualitat el 50% dels càncers de ronyó que es detecten es controlen gràcies a les ecografies, ja que es tracta d’una mena de tumor que no produeix molèsties”, recalca el doctor Chéchile.

La pròstata s’avalua segons la seva grandària, forma i ecoestructura, d’aquí la prova de tacte rectal que realitzen els especialistes, una prova definitiva per al diagnòstic final. L’analítica de sang i orina es complementa amb l’anàlisi del PSA les “alteracions del qual no indiquen definitivament que es tracti d’un càncer de pròstata”. En el cas que el doctor sospiti que hi ha un tumor en la pròstata es realitzarà una biòpsia transrectal d’aquesta, ben guiada pel dit o bé per una ecografia transrectal, prenent diverses mostres de la pròstata que, posteriorment, seran examinades per l’especialista en Anatomia Patològica, qui avaluarà si existeixen o no cèl·lules tumorals i l’estat i grau d’evolució d’aquestes.

Quan acudir a l’uròleg?

“La visita a l’uròleg ha de ser immediata si es té dificultat per a orinar, si s’orina més d’una vegada a la nit, si el doll és fi, si s’escapa l’orina o es té la sensació que no es buida correctament la bufeta”, comenta el doctor Chéchile. A més, és important consultar al metge si orina amb sang, ja que una de les causes pot ser un tumor en la bufeta, “sobretot els homes fumadors, perquè aquest tumor també s’associa amb el consum de tabac”.

En l’actualitat els problemes urològics més freqüents són:

Edat infantil. Solen aparèixer les anomalies congènites i, sobretot el reflux vesicoureteral, el no descens d’un o tots dos testicles i la fimosis.

Adolescència. Els problemes infecciosos o inflamatoris com la cistitis i les prostatitis copen les consultes dels doctors.

En l’edat adulta els tumors tant benignes com malignes de la pròstata i la bufeta són els diagnòstics més freqüents, segons el doctor Gómez Rodríguez. Concretament, el creixement benigne de pròstata en els homes majors de 50 anys i el càncer de pròstata en els majors de 80 anys.

A més del temor a sofrir aquests trastorns i malalties, cada vegada és més freqüent la visita a l’uròleg per temes sexuals. “La disfunció erèctil (impotència sexual) amb diferent intensitat es presenta en el 20% dels homes majors de 40 anys”, assenyala el doctor Jiménez Cruz, des de l’Hospital La Fe de València. Aquest problema compta en l’actualitat amb tractaments efectius i és important tractar-lo perquè en algunes ocasions l’estudi de les seves causes porta a diagnosticar altres patologies, com la diabetis o la hipertensió arterial, que fins a aquest moment havien passat desapercebudes.