Ronald van Ree, inmunopatólogo de la Universitat d’Ámsterdam, és una autoritat mundial sobre al·lèrgies alimentàries. És consultor de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en aquesta matèria i, tant a Holanda com en altres països de la Unió Europea, col·labora activament en estratègies per prevenir, identificar millor i corregir les al·lèrgies motivades per alergenos. Explica que un de cada 70 habitants a tot el món desenvolupa una al·lèrgia a aliments tan comuns com la llet, les nous o les pomes.
Alergólogos i inmunólogos treballem sobre dades recopilades durant molt temps, patrons de sensibilització al·lèrgica i un minuciós escrutini tant de la immunologia humana com de la biologia molecular dels composts animals o vegetals dels quals ens alimentem… No obstant això, ara com ara no disposem ni de tractaments capaços de guarir l’al·lèrgia ni d’instruments de diagnòstic definitius. Les nostres esperances se centren, d’un costat, en la immunoteràpia específica (vacunes al·lèrgiques) i, d’un altre, en marcadors biològics que ens permetin identificar quin és l’al·lèrgia i quina gravetat comporta.
Sí. A partir d’aquesta iniciativa esperem donar aviat amb noves intervencions terapèutiques. Fins avui ens limitàvem a confirmar l’origen alimentari de l’al·lèrgia i a evitar la font desencadenant, però aviat podrem fer una mica més, com desensibilizar al sistema immune enfront de l’alergeno desencadenant de la reacció.
La immunoteràpia específica funciona amb alergenos de les vies respiratòries, intentem aconseguir una immunització similar per a les al·lèrgies relacionades amb els aliments. La clau està a identificar la naturalesa bioquímica de l’alergeno i obtenir extractes que, a dosis escalades i per espai de tres a cinc anys, permetin a l’organisme no reaccionar amb una inflamació local o sistèmica a la seva sola presència en la pell, en el torrent sanguini o en el tracte digestiu.
Els casos greus no són tan comuns com en aquests casos, però els especialistes estimen que les al·lèrgies alimentàries afecten entorn del 8% de la població infantil europea i al 3% de l’adulta. La nostra preocupació parteix del fet que aquestes al·lèrgies han duplicat la seva prevalença en els últims deu anys.
En el transcurs de quatre anys, 30.000 pacients de més de 20 països han pres part en tres estudis epidemiològics: un sobre nens de fins a quatre anys, un altre sobre escolars entre els set i els deu anys i un tercer amb edats compreses entre 20 i 55 anys.
“Ara, el kiwi és la fruita que està produint més casos d’al·lèrgia alimentària a Europa”Hem descobert que les al·lèrgies varien en funció de la franja d’edat estudiada i de l’àrea geogràfica. Així, per exemple, en la població pediàtrica són més freqüents les al·lèrgies a la llet o l’ou , mentre que els adults som més proclius a les al·lèrgies al peix o les verdures. Per territoris, en el sud d’Europa és més habitual l’al·lèrgia al préssec o el meló; mentre que en països més septentrionals ho és l’al·lèrgia a la poma, l’api, la soia, l’avellana o el cacauet… Com en tantes altres coses, la globalització introdueix en nostres cases aliments que abans no hi havia i, ara mateix, el kiwi és la fruita que està produint més casos d’al·lèrgia alimentària a Europa.
Hi ha persones atópicas, caracteritzades per un excés d’una immunoglobulina en particular, la IgE, que neixen amb propensió a desenvolupar una o diverses al·lèrgies; no obstant això, poden passar anys abans que aquesta al·lèrgia es manifesti i no sempre per raons fisiològiques.
Vaig tenir una pacient que va descobrir que era al·lèrgica als préssecs a partir de l’adolescència; només perquè de petita la seva mare li pelava i tallava sempre la fruita i en començar a contactar amb la pell del préssec i haver de mondar la fruita pel seu compte es va produir la sensibilització.
Sí, però els tests per detectar l’al·lèrgia alimentària duren dos dies i no tots els centres estan preparats per realitzar-los. A més, són costosos i només es duen a terme sota una sospita fundada. El projecte EuroPrevall, precisament, tracta de donar amb eines diagnòstiques (marcadors) més simples i immediates.
Sense desmerèixer la iniciativa ni la resposta positiva que ha tingut per part de la indústria, la prevenció no acaba aquí. Algunes etiquetes semblen gairebé fascicles enciclopèdics però, per posar un exemple, una factoria de xocolata elabora les seves xocolates negres en les mateixes màquines que les xocolates amb llet o amb nous de qualsevol tipus, i ningú pot assegurar que alergenos d’un tipus de xocolata no passin accidentalment a un altre tipus. De fet, basten quantitats ínfimes per desencadenar una reacció… No desitjo transmetre un missatge de fatalisme, però sí de complexitat.
Un altre exemple de complexitat: durant molt temps pensàvem que a menor exposició tindríem menys al·lèrgies, però descobrim que en països com Israel els nens prenen molts cacauets des de ben petits i tenen menys al·lèrgies. Pensem ara que tal vegada sigui qüestió de “sobreexponer” per immunitzar; però és alguna cosa que ha de fer-se amb moltes precaucions per evitar casos d’anafilaxis.
La major part dels alergenos prenen forma de proteïna, però en els anacards també hem identificat alergenicidad en un lípid, l’àcid palmític, i en altres aliments el problema és a càrrec d’hidrats de carboni.
Si el projecte EuroPrevall incideix en la recerca epidemiològica, diagnòstica i terapèutica, la indústria farmacèutica (Siemens) i la del còmic (Disney) s’han posat d’acord per editar en diversos idiomes un llibre de dibuixos que explica als més joves en què consisteixen les al·lèrgies i com poden prevenir-se. El llibre en qüestió es titula Mickey and the Giant Kachoo! (Mickey i el Gegant Kachú!) i abasta diferents estils de vida, cultures, tipus d’exposició al·lèrgica i proves diagnòstiques que poden semblar menys enutjoses si s’expliquen i s’entenen.
