Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Rosario García de Vicuña, reumatóloga i presidenta de la Societat Espanyola de Reumatología

Les malalties reumáticas suposen la primera causa d'incapacitat al món occidental
Per Jordi Montaner 30 de desembre de 2008
Img rosariogarcia
Imagen: CONSUMER EROSKI

Rosario García de Vicuña presideix en l’actualitat la Societat Espanyola de Reumatología (SER). Nascuda a Vitòria i llicenciada en Medicina a la Universitat del País Basc, aquesta especialista va optar per situar-se professionalment a l’Hospital de la Princesa (Madrid), on ha treballat activament en la recerca dels mecanismes patogénicos, cel·lulars i moleculars de l’artritis. L’entrevistem a propòsit d’una reunió sobre biomedicina i malalties inflamatorias convocat per la SER a Barcelona.

La paritat de gènere en els comitès organitzadors de les societats científiques no es correspon amb la de les llicenciatures en medicina. Segueix sent avui dia més fàcil per a un home presidir una entitat com la SER que per a una dona?

Si es refereix a la capacitat i a les habilitats per dur a terme aquesta labor, no tinc cap dubte que no es tracta d’una qüestió de gènere. Partint de la meva realitat actual, cal subratllar que la SER és una societat científica que ha estat presidida només per homes durant més de 60 anys, malgrat comptar amb magnífiques professionals reumatólogas. Tant homes com a dones reconeixen avui dia la labor científica i professional de les dones, però curiosament no les identifiquen amb tasques directives.

Per què?

A ells (els especialistes) se’ls pressuposa aptes per dur a terme aquestes tasques; nosaltres (les especialistes) tenim, en canvi, que demostrar-ho. És alguna cosa que constato en múltiples ambients professionals. No obstant això, per fortuna, encara que el poder s’atorgui, els lideratges es guanyen.

Constata la SER, d’altra banda, un avanç eficaç en les recerques biomèdiques a càrrec de grups espanyols de reumatología?

“Existeix un gran desconeixement de les malalties reumáticas que, amb una visibilitat menor que el càncer, l’índex de mortalitat és molt superior”
Afortunadament, sí. No només la SER, també és alguna cosa que reconeixen els organismes oficials de l’Administració. El FIS (Fons de recerca sanitària), per exemple, ha avalat una xarxa de recerca cooperativa en malalties reumáticas i inflamació, promoguda per la SER, en la qual nombrosos grups de reumatólogos col·laboren amb investigadors bàsics d’altres disciplines. Diversos grups de recerca estan produint així mateix les seves pròpies patents i la seva labor és reconeguda universalment amb premis internacionals.

Quina rellevància clínica tenen entitats com la protagonista de les últimes jornades de biomedicina, la sinovitis crònica? Quines mesures terapèutiques es contemplen en els protocols?

La sinovitis crònica no és una malaltia en si, sinó una de les causes que explica els mecanismes comuns pels quals es desencadena una malaltia com l’artritis. El coneixement de tals mecanismes ha conduït al disseny de teràpies dirigides contra components essencials del dany articular: fàrmacs enfront de citocines com el factor de necrosi tumoral (TNF), la interleucina IL-6 i els seus receptors, o enfront de cèl·lules de la pròpia defensa immune (els limfòcits B o T), que estan ja disponibles al mercat. Altres teràpies s’orienten als factors que envien senyals per al manteniment de la inflamació o destrucció dels teixits.

Una de les seves prioritats com a presidenta de la SER va a ser el foment d’una cultura reumatológica?

Crec que existeix un important desconeixement de les malalties reumáticas perquè hi ha molts ciutadans que no són conscients realment del seu abast. Es tracta de patologies que tenen una visibilitat molt menor que el càncer o la malaltia cardiovascular, amb un índex de mortalitat molt superior. De totes maneres, parlem de malalties que suposen la primera causa d’incapacitat al món occidental i que absorbeixen el 30% dels costos en l’atenció primària.

Per estar informats, els pacients disposen de nombroses referències a reumatismes en Internet.

Les tecnologies de la informació ens permeten avui un lliure intercanvi d’idees i opinions, per la qual cosa constitueix un gran avantatge. No obstant això, tenir molta informació no significa tenir bona informació; aquesta última haurà de ser sempre validada per institucions de referència.

Com és el cas de la SER…

Per exemple. Actualment, la SER representa a prop d’1.200 professionals a Espanya i manté contactes amb societats de reumatología de tot el món. Desenvolupa treballs, estudis i projectes de recerca en reumatología a través de la Fundació Espanyola de Reumatología (FER) i brinda suport als pacients de malalties reumáticas a través de la seva relació amb associacions que integren fonamentalment a pacients com la LIRE (Lliga Reumatológica Espanyola) o CONFEPAR (Confederació de Pacients Reumáticos).

TRES-CENTES MALALTIES A la recerca d’AUTOR

Img artritisreumatoide11 listado
Imatge: medlineplus

Els reumatismes no s’ajusten bé a la simple classificació de reuma. Formen un conglomerat de més de tres-centes malalties (moltes amb nom propi i cognom) l’estel del qual més recognoscible és l’artrosis, un desgast de les articulacions que ocorre amb l’edat o per la pràctica intensa de determinats esports (molts jugadors professionals de futbol, bàsquet o handbol desenvolupen artrosis de forma precoç).

Una altra malaltia reumatológica ben diferenciada és l’osteoporosis , que és una descalcificació metabòlica dels ossos/ossos. També hi ha entitats inflamatorias d’origen autoinmune, com l’artritis , en la qual la membrana sinovial de les articulacions amb moviment sofreix una agressió crònica per part del sistema immune, generant una inflamació persistent (sinovitis reumatoide) que condueix a la destrucció de l’os/os i el cartílag, o el lupus eritematoso.

“El problema”, explica Rosario García, “sorgeix quan aquestes malalties no es diagnostiquen a temps, ja que poden donar lloc a incapacitats importants i fins i tot escurçar la supervivència del malalt”. L’especialista vol erradicar també la vella creença que les malalties reumáticas no tenen curació i es combaten només a força d’antiinflamatorios. “A pesar que algunes entitats no tinguin ara com ara una curació, compten amb una gamma més àmplia de remeis pal·liatius; però, a més, hi ha dolències per les quals sí existeix un tractament efectiu, i el problema és que els ciutadans no sol·liciten ajuda o no acudeixen al metge, pensant que simplement són coses de l’edat que no tenen remei”.