Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Salut i clima

Els fenòmens meteorològics extrems augmenten el risc de malalties respiratòries, cardíaques i cerebrovasculares

El canvi climàtic sembla ser ja una realitat cada vegada més incontestable. La temperatura, d’acord amb els registres disponibles, mostra una tendència a augmentar en les últimes dècades i es preveu que al final d’aquest segle els valors mitjans s’hagin incrementat entre 1,4ºC a 5,8ºC. Segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cinc milions de persones emmalalteixen cada any i unes 150.000 moren com a conseqüència directa o indirecta de la transformació que en els últims anys s’està produint en el clima.


La calor d’aquest estiu, amb les temperatures mitjanes al juliol més elevades dels últims 30 anys, ha causat almenys 15 morts a Espanya per cop de calor. L’última víctima ha estat un home de 61 anys que va ingressar en un hospital cordovès després de diversos dies de treball en el camp, al sol.

El clima afecta a la salut de molt diverses formes. Ones de calor, huracans, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems tenen un efecte directe i immediat sobre la mortalitat. Però també poden afecten d’altres maneres. Sense anar més lluny, en les poblacions que han sofert inundacions s’ha demostrat un significatiu increment de trastorns mentals.

D’altra banda, també hi ha conseqüències a mitjà i llarg termini que no per menys evidents resulten menys perjudicials. Els canvis en els règims de pluja comporten inundacions i sequeres, amb els consegüents problemes de malnutrició als països menys desenvolupats. I és que la manera en què els canvis climàtics afecten a la salut també ve modulat pel nivell socioeconòmic i per les estratègies d’adaptació desenvolupades.
Calor extrema

Part de l’increment de la mortalitat atribuïda a les ones de calor és deguda a l’alteració del microclima de les ciutats

Els efectes negatius d’episodis climàtics sobtats i extrems no es deixen notar només als països en desenvolupament. L’experiència després de l’ona de calor que va assotar Europa en 2003, demostra que els països desenvolupats són també molt vulnerables. S’estima que l’estiu de 2003 va ser el més calorós que s’ha viscut a Europa des de l’any 1500. A Anglaterra es van documentar 2000 morts atribuïbles a l’ona de calor mentre que a Espanya es van registrar 4151 morts més de les previstes. A França, on l’impacte va ser encara major, es van registrar 14.800 morts durant les tres primeres setmanes d’agost.

La major part de l’increment en els índexs de mortalitat es produeix a costa de problemes cardíacs, cerebrovasculares i respiratoris. Les persones ancianes són les més vulnerables. Però el canvi climàtic provoca a més altres tipus de problemes: al·lèrgies per un increment del pol·len, problemes respiratoris lligats a major contaminació i també variacions en la incidència d’algunes malalties infeccioses.

Infeccions

La transmissió de molts agents infecciosos és sensible a les condicions climàtiques, sobretot, la d’aquells que desenvolupen part del seu cicle vital fos del cos humà. Protozous, virus i bacteris recorren amb freqüència a l’ajuda de paparres, mosquits o altres insectes per transmetre als humans diferents infeccions. La supervivència i la taxa de reproducció d’aquests vectors de transmissió es veuen afectades per les variacions en la temperatura i en les pluges, per la qual cosa el canvi climàtic pot alterar la incidència de malalties com la malària, el dengue i algunes diarrees.

Cada vegada hi ha més estudis que demostren la relació entre els canvis climàtics i la incidència d’algunes malalties infeccioses. En el nord d’Europa s’ha detectat un increment de casos d’encefalitis, encara que encara no queda clar si factors demogràfics i socioeconòmics també han pogut influir. D’altra banda, hi ha constància de la relació entre el fenomen del Nen, un escalfament anòmal a gran escala de les aigües de l’oceà Pacífic que es repeteix de forma periòdica, i l’increment de la incidència de malària a Sud-amèrica, el dengue a Tailàndia, la síndrome pulmonar per hantavirus en el sud-oest d’Estats Units, les diarrees infantils a Perú i el còlera en Bangla-Desh.

Una de les malalties infeccioses susceptibles de sofrir variacions és la malària. De fet, es considera que el canvi climàtic pot afectar al cicle vital del mosquit Anopheles, transmissor del plasmodium, paràsit que causa la malaltia.

És probable que la malària redueixi la seva incidència en àrees en les quals disminueixin les precipitacions, com a la zona propera a l’Amazones i a Amèrica Central, mentre que en l’Àfrica subsahariana, actualment una de les zones més afectades, estudis sobre la distribució de la malaltia suggereixen que el canvi climàtic pot provocar un increment entre un 5% i un 7% en els casos.

LES CIUTATS, ILLES CALENTES

Img contaminacion
En les tres primeres setmanes d’agost de 2003 la mortalitat a París va augmentar en un 140%. Durant aquests dies es van aconseguir els 39,8ºC durant el dia i la temperatura nocturna rècord va ser de 25,5ºC. L’ona de calor va afectar a tot el país però a les ciutats el problema va ser greu ja que en moltes d’elles es van registrar temperatures superiors als 40ºC.

A les ciutats la temperatura augmenta encara més a causa de l’anomenat efecte illa. Una menor vegetació, una major evaporació originada per l’aire condicionats i superfícies fosques com l’asfalt o les teulades, incrementen la temperatura de l’aire circulant. L’increment en la humitat també contribueix a empitjorar els efectes de la calor als quals, a més, se sumen els de la pol·lució, ja que les temperatures elevades provoquen un augment de contaminació que contribueix a la mortalitat.

El creixement urbà i les activitats pròpies d’una societat de serveis han impulsat un espectacular augment del transport que, després de l’allunyament de les indústries dels centres urbans i la substitució de les antigues calefaccions de carbó, han passat a convertir-se en la principal font contaminant, responsable del 85% de les emissions que tenen lloc en les gran urbs. Amb el tràfic massiu han aparegut nous contaminants procedents de la combustió dels motors, entre els quals figuren alguns compostos orgànics i fotoquímics, dels quals l’ozó és el més representatiu.

Aquesta és la paradoxa de l’ozó, un gas imprescindible per a la vida del planeta, ja que la seva presència en les capes altes de l’atmosfera exerceix un efecte escudo que protegeix de les radiacions solars però que, quan es troba en concentracions elevades en l’aire que respirem, es converteix en un perillós contaminant que resulta perjudicial per a la salut, causant problemes respiratoris. L’increment de temperatura dispara els nivells d’ozó. En algunes ciutats, quan els nivells d’aquest gas pugen per sobre del tolerable, s’intenta reduir les emissions limitant el tràfic i animant a la població a deixar els seus vehicles estacionats i a utilitzar el transport públic.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions