Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Salut infantil i contaminació

La contaminació atmosfèrica empitjora l'estat de salut de la població infantil i augmenta la predisposició a sofrir malalties cròniques en l'etapa adulta

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 17 de Gener de 2014
img_salud contaminacion hd_

Ancians, persones amb malalties cròniques respiratòries o cardiovasculars i embarassades són grups de població vulnerable davant la contaminació atmosfèrica. No obstant això, no cal descurar als més petits. La pol·lució de l’aire afecta a les persones des del seu naixement, fins i tot des de l’etapa embrionària. De fet, la població infantil és la més sensible: el seu organisme encara està en desenvolupament i el seu sistema immune encara és inmaduro per lluitar contra les agressions externes. A més, conviure entre substàncies tòxiques des d’edats primerenques significa allargar el temps d’exposició i augmentar la possibilitat de desenvolupar problemes de salut a més llarg termini. En aquest article es descriu el paper de la contaminació en la població infantil i els seus efectes en les persones adultes.

Imatge: Rodolfo Clix

La contaminació en la salut infantil

Nombroses evidències científiques assenyalen a la contaminació com a culpable d’un pitjor estat de salut en la població infantil. Un estudi realitzat dins del Pla d’Acció sobre Medi ambient i Salut Infantil a la Regió d’Europa en 2004 ja revelava dades preocupants: entre l’1,8% i el 6,4% de les morts en la població de 0 a 4 anys estan provocades per la contaminació atmosfèrica en l’exterior i un 3,6% són degudes a l’aire respirat dins de l’automòbil, de la llar, de l’escola o del lloc de treball, la qual cosa es denomina contaminació interior.

Encara que aquests efectes adversos són majors a la zona oriental d’Europa, les dades es detecten en tots els països europeus. A nivell mundial, s’estima que cada any moren més de cinc milions de nens d’entre 0 i 14 anys per malalties relacionades amb el medi ambient. A més, cal tenir en compte que la pol·lució té més i majors conseqüències en els estrats socials més desfavorits.
Un nombre elevat de malalties de l’etapa infantil estan relacionades amb la contaminació

Des de fa uns anys, són moltes les recerques que posen de manifest que les alteracions en l’entorn repercuteixen de manera negativa en la salut de les persones i que un nombre elevat de malalties de l’etapa infantil estan vinculades a la contaminació.

En el marc del Curs d’Actualització Pediatria 2013, de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) i sota el títol “Influencia de la contaminació ambiental en la salut respiratòria infantil”, Mariana F. Fernández (Universitat de Granada) ja apuntava que la contaminació atmosfèrica s’associa a molts i molt diversos efectes perniciosos en la salut dels més petits: disminució de la funció pulmonar, increment de les malalties respiratòries, asma, al·lèrgies, problemes en néixer (augment de la mortalitat infantil, prematuridad o baix pes), alteracions del desenvolupament neurocognitivo i càncer.

Però els efectes de la contaminació no es queden aquí. Conviure en un ambient contaminat repercuteix en la salut del nen ara i en un futur, quan aquest és adult. Diversos estudis epidemiològics han demostrat els seus efectes crònics en la salut de les persones i que pot disminuir l’esperança de vida. Així, haver conviscut de petit en un mitjà contaminat predisposa a sofrir malalties cròniques (diabetis, malalties cardiovasculars o respiratòries, càncer) en etapes posteriors.

Contaminació: un factor de risc cardiovascular

A tenor de les dades que s’han anat obtenint al llarg d’aquestes dues últimes dècades, sembla ser que als factors de risc cardiovascular tradicionals, com l’obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme, la hipertensió, la diabetis o tenir alts els nivells de lípids en sang, caldrà afegir la contaminació ambiental: des de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) assenyalen que, a Espanya, 16.000 morts anuals es poden atribuir a l’efecte de la pol·lució, sobretot, a causa dels gasos que procedeixen a la combustió dels carburants (especialment, dels motors diésel).

Segons els especialistes, els dies de major concentració de partícules contaminants en l’aire es relacionen amb major mortalitat cardiovascular. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que la mortalitat (per diferents causes) en urbs amb alts nivells de contaminació supera entre un 15% i un 20% la que registrada en les més netes.

Les persones que viuen prop de grans vies de circulació, com a autopistes o autovies, presenten una deterioració més ràpida (el doble) de les parets de les artèries que els qui habiten en zones amb menys contaminació. La contaminació també altera la capa interna de les artèries i les fa més propenses a contreure’s. Això té efectes en la freqüència cardíaca, en la pressió arterial i en la coagulabilidad de la sang, que afavoreixen els esdeveniments trombóticos i els infarts de miocardi.

Així, els especialistes de la SEC adverteixen que si en una ciutat com Madrid disminuís la contaminació als nivells recomanats per l’OMS, cada any baixarien en 1.800 els ingressos hospitalaris per patologia cardiovascular i en 3.500 les defuncions.

Viure prop de zones verdes redueix el risc d'emmalaltir

Diversos estudis han demostrat que les persones que resideixen més prop d’àrees verdes, viuen més anys i tenen menor risc d’emmalaltir. De fet, les dades de diferents recerques assenyalen que la població que habita en les proximitats d’un entorn verd té menor possibilitat de sofrir obesitat, dolències cardiovasculars, complicacions durant la gestació i alteracions en el patró del somni, de salut mental i de comportament. També s’ha vist que aquests beneficis són majors en barris i en població femenina dels nuclis més desfavorits de les grans urbs.

Fa poc a Barcelona, en un acte organitzat per B·Debat i el Centre de Recerca en Epidemiologia ambiental (CREAL), experts internacionals van debatre sobre la importància d’establir llaços d’unió entre la recerca, la pràctica de salut pública i la planificació de les ciutats, amb l’objectiu de crear i fomentar àrees verdes en hàbitats urbans. La creació d’aquests espais saludables és un dels objectius principals de l’estratègia de Salut Pública “Salut 2020”, aprovada pels ministeris europeus de Salut i coordinada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

En aquesta línia, María Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi ambient de l’OMS, en una recent entrevista a EROSKI CONSUMER, apuntava que per reduir el risc d’emmalaltir per la deficient qualitat de l’aire de les ciutats, cal afavorir estratègies dirigides a suprimir la indústria dins de les ciutats, crear zones verdes de fàcil accés i fomentar el transport públic”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions