Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Salut mental en temps de crisi

Estrès, ansietat i depressió en els treballadors i més recaigudes en les persones amb malaltia psiquiàtrica són alguns efectes de la crisi en la salut mental de la població

Img salud mental poblacion list Imatge: M Moraleda

La crisi econòmica actual, a més d’accentuar alguns problemes psicològics que aguaiten als treballadors, com l’estrès , la síndrome d’estar cremat, l’addicció al treball o l’assetjament psicològic, també està provocant un augment dels casos d’ansietat i de depressió . A més, es calcula que a Espanya una de cada quatre persones sofreix una afecció psiquiàtrica i que entre un 11% i un 15% de la població acudeix a la consulta d’atenció primària per alteracions emocionals i malalties mentals. No obstant això, davant aquest escenari de crisi, tal com assenyalen des de diferents societats mèdiques i associacions d’afectats, és l’àmbit de la salut mental la que s’emporta la pitjor part amb les retallades en Sanitat.

Img salud mental poblacion art
Imatge: M Moraleda

La crisi econòmica actual posa en escac la salut pública dels ciutadans. En concret, els especialistes en salut mental assenyalen que les retallades en els pressupostos de Sanitat són una amenaça per a les persones que sofreixen una malaltia psiquiàtrica. Des de l’any 2010, ja s’han rebaixat 7.395 milions d’euros i, segons els experts, es preveu que l’any 2013 no millori la situació; al contrari, sembla ser que empitjorarà.

Salut mental en crisi

Per a José María Sánchez Monge, president de Feafes , la Confederació Espanyola d’Agrupacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental, “les inversions en salut mental abans de la crisi actual ja eren escasses”. Segons l’informe ‘INESME’ de l’Institut d’Estudis Mèdic-Científics, a pesar que les malalties mentals són la causa del 30% de la discapacitat global, només cinc de cada 100 euros es dediquen a l’atenció en salut mental.

I la situació empitjora. Sánchez Monge considera que, “encara que no augmenti el nombre de persones que sofreixen una malaltia mental, els qui les pateixen reben una pitjor atenció i estan en pitjor situació”. Les conseqüències són que sofreixen més recaigudes i el seu estat d’ànim empitjora.

No obstant això, l’increment de la desocupació, els desnonaments i el treball precari no sols afecten les persones que pateixen un trastorn mental, la crisi també passa factura a la salut mental de la resta dels espanyols. “Per aquest motiu, augmenten els casos de depressió i ansietat. I, per contra, els serveis de salut mental públics tenen menys capacitat per a atendre un creixent nombre de persones que necessiten ajuda”, afegeix.

Pocs recursos en salut mental

Retallar l’atenció continuada a les persones amb malaltia psiquiàtrica fa que augmentin les visites a Urgències

La reducció dels pressupostos de Sanitat es tradueix en una disminució dels recursos: hi ha menys personal, es tanquen programes d’atenció i es retarden tant els pagaments per part de les administracions públiques que molts centres que proporcionen atenció a les persones amb malaltia mental no es poden mantenir. Aquest és el cas dels pisos tutelats, en els quals viuen molts dels afectats. Les retallades estan sent, especialment, molt durs en els recursos que, segons el parer de Sánchez Monge, són més necessaris per a les persones que pateixen una malaltia mental. “Són persones que han de tenir una atenció continuada per part de metges, psicoterapeutes, educadors, treballadors socials… però cada vegada hi ha menys personal”, especifica l’expert.

Així mateix, com hi ha menys atenció continuada i pròxima, moltes persones acaben per acudir als serveis d’Urgències. L’any 2011 es va produir la major pujada d’ingressos hospitalaris des d’Urgències en els últims deu anys. Sembla ser, llavors, que l’estalvi que suposen les retallades per a les arques públiques té la contrapartida que es consumeixen més recursos en aquesta mena de serveis, que són més cars. Per aquest motiu, nombrosos experts i associacions asseguren que les retallades no suposaran un estalvi tan important.

Malaltia mental en persones vulnerables

Les persones amb pocs recursos econòmics són els qui sofreixen de forma més dura les retallades, ja que no poden acudir a la sanitat privada. I un cas molt greu és el dels immigrants sense papers que sofreixen malalties mentals, que també requereixen atenció psiquiàtrica regular (a la qual no tenen dret) i medicació que, en molts casos, no poden comprar perquè no tenen els diners suficients.

El mes de setembre passat, la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària, semFYC, i l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatría-Professionals de Salut Mental, AEN-PSM, van emetre un comunicat en el qual alertaven que “abandonar l’atenció contínua dels immigrants amb malalties mentals greus els condemna a sofrir recaigudes i a acudir a Urgències”. A més, com molts tenen importants dificultats socials, aquesta exclusió sanitària “els col·loca de manera clara en una situació de risc de marginació social”. També denunciaven que aquesta llei “no tindrà rellevància econòmica”.

Imprescindible en salut mental

José María Sánchez Monge considera que “si l’atenció fos l’adequada, baixaria la despesa en medicació” i més persones amb patologia psiquiàtrica tindrien accés al mercat laboral. “Això és millor per a la societat i també redueix les despeses. Segons un estudi de la Universitat de Tarragona, les persones amb ocupació gasten de mitjana 100 euros de medicació a l’any, mentre que les que no tenen treball gasten entre 950 i 990 euros a l’any”, apunta l’expert.

També assenyala Sánchez Monge que “es pot millorar l’atenció si es redueixen costos, però no en aspectes imprescindibles. Sabem que l’atenció continuada aconsegueix que hi hagi menys ingressos, que són cars. Tot el que siguin tractaments d’acompanyament, psicòlegs, atenció domiciliària en casos de crisis, etc. són de gran ajuda”.

Atenció mental en pediatria

Un de cada cinc nens i adolescents sofreixen una malaltia mental. La infància i l’adolescència són períodes clau en el desenvolupament psicològic. “Són etapes en les quals caldria fer prevenció -explica José María Sánchez Monge- i, en canvi, cada vegada hi ha menys recursos”.

L’Associació Espanyola de Psiquiatria del Nen i de l’Adolescent (AEPNYA) denunciava l’any 2011 que Espanya no compleix amb els “mínims requisits recomanats” per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) respecte a professionals i recursos assistencials en el camp de la salut mental de nens i adolescents. I segons una enquesta realitzada el mes de novembre passat per l’Associació Espanyola de Pediatria, el 71% dels pediatres considera que les retallades estan afectant de manera negativa a la salut dels menors d’edat. Una de les principals reclamacions dels experts és que s’apliqui l’especialitat de psiquiatria infantojuvenil, la qual cosa ajudarà millorar la formació dels futurs psiquiatres i l’atenció de nens i adolescents.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions