La sexualitat configura avui la conducta social i de parella de forma molt diferent a com ho va fer en temps dels nostres pares o avis. Se li ha tirat en cara a la medicina que no hagi sabut adaptar el seu guió assistencial a un dels temes cada vegada menys íntims de la salut. No obstant això, al seu recent congrés anual de Valladolid, els metges de família han adoptat un protocol per abordar les disfuncions sexuals des dels ambulatoris.
Imagen: Matthew Bowden
La frustració sexual és poc suportable. Els metges ho saben i han decidit bandejar les consultes sobre sexualitat de l’ocultisme clínic. La comercialització del primer fàrmac administrat per via oral capaç de combatre la disfunció eréctil va disparar en el seu moment les consultes i va revelar un àmbit en el qual la sanitat pública amb prou feines intervenia si no era amb finalitats reproductives. No obstant això, José Zarco, coordinador del Grup d’Atenció a l’Adolescent de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària , semFYC, assegura que la disfunció eréctil no és la principal causa de consulta sexual en els ambulatoris.
Salut sexual, element fonamental
“La falta de desig és la disfunció sexual més plantejada per part de les dones, i l’ejaculació precoç és el problema que més atabala als homes que consulten als centres de salut”, explica Zarco. Admet aquest especialista que les consultes sobre sexualitat en l’ambulatori no són fàcils: “vergonya i incomoditat són els factors que més dificulten el diagnòstic de problemes sexuals en la consulta”. En canvi, assegura que un interès del metge per la salut sexual pot catapultar altres problemes de salut subjacents.
“Sabem que un de cada tres pacients amb disfunció eréctil sol presentar una altra patologia oculta, com hipercolesterolemia, diabetis, hipertensió arterial o ansietat, la qual cosa ha reforçat que els metges de família considerem l’esfera sexual un element fonamental en la salut dels ciutadans”, diu l’expert. Zarco amplia que també són comuns els dubtes relacionats amb la sol·licitud de la píndola del dia després, les malalties de transmissió sexual (MTS) i les estratègies de planificació familiar.
La disfunció eréctil sol acompanyar-se d’alguna patologia oculta, com hipercolesterolemia, hipertensió arterial o ansietat
“Encara que algunes qüestions relacionades amb el sexe preocupin i gairebé obsessionin als pacients, en la majoria dels casos es limiten a consultar de forma gens explícita sobre aquests problemes i és el metge de família qui, de forma indirecta, ha de detectar una possible disfunció sexual”, afegeix. Accepta també que “la incomoditat a l’hora de tractar temes relacionats amb la sexualitat sorgeix tant per part del pacient com del metge. D’aquí la necessitat que els metges aprofitem les nostres habilitats de comunicació i que comptem amb la formació específica per donar la millor resposta possible a les necessitats dels ciutadans en matèria de sexe”.
Zarco fa l’ullet a les administracions públiques i subratlla la necessitat que, per mitjà de campanyes educatives, els propis pacients prenguin consciència que un abordatge integral de la seva salut no pot passar per alt un aspecte tan fonamental com la sexualitat.
Alteracions ocultes
“L’abordatge de la sexualitat en la consulta, la competència sobre salut sexual, tant en el seu vessant orgànic com en la conductual, és tan important per al metge com qualsevol altra problemàtica de salut”, reitera Zarco. La veritat és que, després d’una disfunció sexual s’oculten, no en rares ocasions, un altre tipus de patologies com la hipertensió arterial, la diabetis o trastorns mentals. “La necessitat d’una atenció integral dels pacients amb alguna alteració sexual cobra encara major importància si es té en compte que en estudis epidemiològics duts a terme sobre disfunció eréctil s’han detectat múltiples problemes associats: colesterol elevat (27%), diabetis (22%), hipertensió arterial (20%) i ansietat (18%)”, explica.
Per empitjorar les coses, les disfuncions sexuals són, en ocasions, l’efecte secundari més punyent d’un tractament administrat per a dolències d’una altra índole. Zarco critica que encara hi hagi mèdics que no inclouen dades relatives a la sexualitat del pacient en la seva història clínica, aspecte que, insisteix, ha de corregir-se. “El tractament clínic de la sexualitat ha d’introduir-se en la pràctica professional”.
Tan cert com que les consultes sobre sexualitat incomoden és que falten estudis i recerca clínica. “Urgeix aprofitar la situació del metge de família en la porta d’entrada al sistema sanitari, en una situació privilegiada per prevenir o resoldre les alteracions sexuals, amb intenció d’aprofundir en el mèdic i en el científic”, insisteix l’expert.
La Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària persegueix en la seva formació de postgrau per a metges de família, explica Julio Zarco, que aquests adquireixin coneixements sobre la història de la sexualitat humana i les seves implicacions psicològiques i socials. No es tracta només de detectar disfuncions i derivar-les als seus especialistes, sinó d’asseure les bases d’una bona salut sexual, d’una conducta sexual unida a sentiments d’inclinació i emocions.
S’escometen els problemes de parella, les causes més freqüents de crisis, la variabilitat en l’expressió de la sexualitat, font de falsos mites d’anormalitat o de bogeria, amb aspectes relacionats tant amb l’expressió individual (autoestimulación, somnis, joguines eròtiques) com compartida (heterosexualidad, homosexualitat, bisexualitat, sexualitat en grup i altres formes d’expressió).
La programació insisteix en la importància de la salut sexual com a referent de la persona, a l’empara de la definició de l’OMS [aquél estado de bienestar físico, emocional y mental relacionado con la cualidad sexual del ser humano], i divulga una sèrie de conceptes relatius a les malalties de transmissió sexual, planificació familiar (amb la gestió dels embarassos no desitjats) i els tractaments farmacològics aplicats a diverses disfuncions.
Tots aquests coneixements -observa Zarco- s’emmarquen en una promoció singular de la igualtat de gènere i l’abordatge correcte dels problemes sexuals femenins, una reivindicació del lloc de la sexualitat en el malalt crònic i en el procés d’envelliment.
