Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sanitat aposta per les donacions d’òrgans procedents de persones vives per a augmentar el nombre de trasplantaments

Els implants de ronyó de donant viu gairebé s'han duplicat, en passar de 34 l'any 2002 a 60 en 2003

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 13deGenerde2004

Les autoritats sanitàries espanyoles aposten per impulsar les donacions d’òrgans procedents de persones vives, activitat quirúrgica que a Espanya encara no està molt desenvolupada, per a augmentar el nombre de trasplantaments al nostre país. El balanç ofert ahir per la ministra de Sanitat, Ana Pastor, i la coordinadora de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Blanca Miranda, llança resultats molt positius, puix que les donacions van augmentar un 2,6% en 2003 i les negatives de familiars a oferir òrgans es van xifrar en un 19% enfront del 20% de l’any anterior.

Al nostre país, les intervencions quirúrgiques amb òrgans de donant viu no deixen de ser modestes, encara que els implants de ronyó d’aquest tipus gairebé s’han duplicat, en passar de 34 l’any 2002 a 60 en 2003. No obstant això, els empelts de fetge l’any passat només van ser 31, la qual cosa suposa un descens del 24%.

“De cada 100 casos de possible donació, en 81 ocasions aquesta es va fer possible gràcies a aquests anònims ciutadans als quals reconeixem el seu gest i lliurament”, va asseverar Ana Pastor.

Les dades referides a 2003 són bastant encoratjadors. Es van realitzar 1.446 donacions, la qual cosa significa una relació de 33,9 donants per milió d’habitants. Tot això es va traduir en què els trasplantaments renals van experimentar un increment del 5%, fins a aconseguir els 2.131, i els pancreàtics un 7% (74). Blanca Miranda va atribuir tal augment a la rebaixa del rebuig dels familiars a donar òrgans dels seus afins morts.

Per afegiment, cada vegada “s’accepten més donants amb patologies que abans es descartaven amb la intenció de realitzar un trasplantament”, va dir Miranda. I és que les millores registrades en el camp de les cuidats post-operatoris permeten ampliar el nombre de trasplantaments.

Un altre aspecte a destacar és que està pujant progressivament l’edat dels donants, fins al punt que s’ha donat el cas d’un ancià de 89 anys que va donar els dos ronyons. A més, un 12% dels donants en 2003 tenia més de 70 anys.

Punts febles

Els punts febles del balanç es refereixen al trasplantament cardíac, que descendeix un 6,8% (289, enfront dels 310 de l’any anterior), i el pulmonar, que baixa un 7,5% (149, en contrast amb els 161 de 2003).

A més, el fet que l’edat mitjana dels donants sigui cada vegada major redunda en menys candidats a rebre un trasplantament de cor i pulmó. A això s’uneix també el fet que les persones que donen òrgans solen morir per accidents cardiovasculars, que danyen òrgans com els citats anteriorment.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions