Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sensibilitat química múltiple, malaltia?

Experts en toxicologia debaten sobre l'aparició de nombrosos trastorns associats a productes químics habituals

Img limpieza Imatge: Nicolas Nova

Encara que l’Organització Mundial de la Salut no la consideri encara una malaltia, milers de persones adquireixen cada any una misteriosa intoxicació batejada com a sensibilitat química múltiple, que porta amb si símptomes com a migranya, crisi d’ansietat, confusió, erupció cutània i sensació d’ofec. Aquestes i altres intoxicacions han protagonitzat una jornada de formació a Barcelona de la qual s’extreuen noves conclusions.

«La sensibilitat química múltiple està actualment en debat en la comunitat mèdica; alguns professionals qüestionen si existeix, mentre que uns altres reconeixen que és un trastorn», opina Santiago Nogué, cap de la Secció de Toxicologia del Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona. «Fins avui sabem que la sensibilitat química múltiple pot tenir el seu origen en l’ús cada vegada major de productes químics en la nostra vida quotidiana que, barrejats amb algunes molècules que ingerim amb els aliments i la contaminació ambiental, poden derivar en una sensibilitat química anormal». Nogué destaca el terrible impacte d’aquesta sensibilitat en la vida quotidiana dels qui la pateixen.

«A més, la sensibilitat s’agreuja per moments i poden arribar a obligar el pacient a usar una màscara cada vegada que, per exemple, vagi al supermercat a fer determinades compres». A l’Hospital Clínic de Barcelona, explica, es detecten entre 50 i 60 casos de sensibilitat química múltiple a l’any, la qual cosa significa un cas nou per setmana.

Intoxicacions

La creixent proliferació d’activitats a l’aire lliure podria estar darrere de l’augment de mossegades de serp

A través del seguiment realitzat a cinc pacients joves consumidors habituals d’èxtasis durant els caps de setmana, el Servei de Medicina Interna d’aquest hospital ha constatat que un consum recreatiu d’aquesta substància durant un període de dos o tres anys pot establir les bases d’una deterioració cognitiva. «Aquests consumidors perden una important capacitat d’atenció i de concentració a causa d’una degeneració neuronal provocada per la substància ingerida», subratlla l’especialista.

Nogué afegeix que la deterioració experimentada és de naturalesa irreversible, malgrat la tendra edat dels intoxicats. Les intoxicacions per èxtasi líquid continuen sent les més crítiques del servei; els pacients poden entrar en estat de coma o poden també derivar a un infart agut de miocardi. A les intoxicacions per èxtasi líquid segueixen, quant a gravetat, les causades per amfetamines, fàrmacs comunament indicats per a la profilaxi del paludisme i l’artritis reumatoide, que pertanyen a la família d’opiacis i antiarrítmicos.

Perills d’interior i exterior

Nogué adverteix sobre enverinaments més comuns quant a casuística, destacant les intoxicacions per monòxid de carboni en població infantil. «Cada hivern apareixen notícies sobre accidents amb aquest gas, sobretot pel mal funcionament d’estufes i escalfadors», explica l’expert. En el nen, la intoxicació per monòxid de carboni deriva cap a símptomes lleugerament diferents dels de l’adult, que es poden confondre fins i tot amb una cosa tan banal com una gastroenteritis.

Una altra intoxicació domèstica freqüent és la que es deriva del consum de metanol. Alguns alcohòlics acudeixen a aquesta substància quan no tenen accés a les begudes de costum. «Es tracta d’un alcohol la intoxicació del qual pot produir ceguesa i també mort. No obstant això, des de fa poc temps disposem d’un antídot eficaç per a dissipar el seu efecte», explica Nogué.

De les intoxicacions exteriors, destaca la síndrome gastroenterocolítico després d’ingestió de bolets i l’especialista adverteix que a Espanya coincideixen cinc espècies de bolets que resulten mortals per a l’ésser humà. Un altre perill campestre són les mossegades d’escurçó. El passat estiu aquest hospital barceloní va registrar un notable augment d’aquests casos, amb un total de 15 accidents. Sosté el toxicòleg que la creixent proliferació d’activitats a l’aire lliure i esports d’aventura podria estar darrere de l’augment de mossegades. «Existeix un antídot per al verí d’escurçó, però només s’empra en els casos més greus», diu Nogué.

CINC PROSCRITES

Img phalloides1

La Societat Espanyola de Micología adverteix als recol·lectors de bolets aficionats que les espècies verinoses són difícils de distingir de les comestibles, excepte per persones enteses. Algunes causen al·lèrgies i efectes psicòtics o al·lucinacions, nàusees i vòmits; però hi ha cinc que resulten potencialment letals per a l’ésser humà. La més abundant és l’espècie ‘Amanita phalloides’, fong micorrizogen, caracteritzat per un color marró amb brins blancs, que creix en els sòls arenosos de la majoria dels boscos de la Península Ibèrica. Fructifica a l’estiu i tardor i el seu potent verí (amatoxina) li val la consideració de bolet més verinós del nostre entorn.

L’Amanita ‘verna’ és de color blanc. Al contacte dels dits amb la seva carn fràgil desprèn una olor desagradable que hagués de servir d’advertiment. Aquest bolet prolifera en boscos de coníferes, roures i fajos, brolla de maig a setembre i la seva toxicitat és mortal. També de color blanquinós, amb olor més feble i fàcil de confondre amb espècies comestibles, la ‘Lepiota brunio incarnata’ creix en els clars i fites de boscos, entre l’herba. La seva toxicitat també és mortal.

Encara més enganyosa resulta la ‘Galerina marginata’, bolet minúscul (no somiï sobrepassar els tres centímetres) que durant dècades va escapar a la consideració de verinosa, fins que els toxicòlegs van identificar la presència de verins mortals en la seva composició. Cada any provoca moltes intoxicacions en confondre’s amb altres espècies lignícolas innòcues. Finalment, la ‘Cortinarius orellanus’ provoca intoxicacions molt similars a les de l’Amanita ‘phalloides’, encara que el seu principi tòxic és diferent (orellanina). El més curiós d’aquest fong és que els seus efectes tòxics no són immediats, sinó que actuen a partir de dues setmanes després de la ingestió. El seu verí altera al fetge i els ronyons.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions