Les històries clíniques electròniques o digitals conformen un nou instrument per arxivar la informació dels pacients. En l’actualitat, s’implanten en la sanitat pública i privada a ritmes desiguals, però en qualsevol cas, gràcies a elles els metges poden accedir amb facilitat a les dades dels pacients. Sergio García, director del Departament d’Informàtica i Telecomunicacions del Grup Hospital de Madrid, destaca els diversos sistemes de seguretat que s’associen a aquesta aplicació per garantir la confidencialitat i seguretat de les dades. Al seu judici, els pacients han d’estar més tranquils que quan la seva informació clínica es registrava en paper ja que, segons explica, “la informació que s’ha d’aportar per complir amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades és més complexa en el cas d’una història manuscrita”.
En el nostre grup, oscil·la entre un 70% i un 75%. Tots els hospitals del Grup Hospital de Madrid, excepte dos, tenen HCE en les consultes i àrees d’urgències. La sanitat privada, en general, té un nivell més baix, mentre que en la sanitat pública la situació varia molt en funció de la comunitat autònoma i dels municipis.
És el rumb que pren la sanitat. Tothom vol tenir un accés més ràpid, segur i millor. Com més accessible és la informació, millor és el treball
“Amb la HCE hi ha menys errors, al no dependre de la cal·ligrafia i recollir les dades de forma digital”Les HCE són molt més accessibles. Ja no es depèn d’un ordenança o celador per recuperar les històries clíniques de l’arxiu i portar-les al metge, un procés que en un hospital públic gran pot trigar entre un i dos dies. Un altre avantatge és la llegibilitat perquè, al no dependre d’una informació manuscrita, les dades són intel·ligibles per a tots. Altres avantatges són la rapidesa en l’accessibilitat i la seva major seguretat. La informació que s’ha d’aportar per complir amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) és més complexa en el cas d’una història manuscrita que en el de les dades d’una aplicació informàtica. I aquest procés per complir amb la LOPD és important en el dia a dia.
En general, hi ha menys errors al no dependre de la cal·ligrafia i recollir les dades de forma digital, però a més hi ha un registre clar davant qualsevol error o equivocació. Si s’apunta “cama esquerra” en lloc de “cama dreta”, sempre queda registrat un registre (un registre informàtic del canvi) i l’usuari que es va equivocar.
Podríem parlar, sobretot, de la reticència per part dels usuaris -mèdics i altres professionals-, a els qui no agrada el canvi en la metodologia de treball, i la falta de formació. Hi ha persones més versades a la tecnologia que unes altres: no és el mateix un metge que acaba d’acabar la carrera, que un de 40 anys o un altre de 60 que s’hagi d’enfrontar a un ordinador.
En general, és alt. Els nostres mèdics rotan per diferents hospitals i, com la HCE encara no és global, quan acudeixen a un dels centres on no disposen d’ella, la reclamen. Encara que al principi hagin tingut dificultats per adaptar-se al sistema operatiu, per gestionar un alta hospitalària o buscar informació d’un pacient, el dia a dia tot són avantatges. Simplifica la tasca de cerca de documents d’un pacient, en comptes de fer-ho entre una pila d’informes.
“Els pacients han d’estar més tranquils amb les HCE que quan el metge usava una carpeta amb la seva informació”No tots els metges poden accedir a les històries clíniques dels pacients. Hi ha uns processos i protocols assistencials que impedeixen que un ginecòleg tingui accés a la informació d’un traumatòleg, mentre que altres processos assistencials permeten la interconsulta, que es realitza de manera correcta i és un procés legislat. Els metges són conscients que llegiran en l’ordinador la mateixa informació que llegirien en paper i, per tant, han d’anar amb compte.
Abans, quan el metge usava una carpeta amb la seva informació, podia oblidar-la en algun lloc i algú podia agafar-la o llegir-la. En aquests casos, la informació no estava registrada i, si hi havia algun incident amb ella, per esbrinar el succeït s’havia d’escoltar la paraula d’una persona contra l’altra. En canvi, amb les HCE, un control d’accés registra qui llegeix la història clínica, qui la modifica, el tipus de modificacions que realitza i quins errors es cometen.
Els certificats digitals són una signatura que permet marcar un document perquè s’identifiqui a un usuari determinat. Són similars a la signatura d’un manuscrit. Els DNI electrònics nous compten amb certificats digitals i el Ministeri d’Economia i Hisenda, en fer la declaració de la renda, els admet per donar validesa a la persona i al document que presenta. Treballem amb el Col·legi Oficial de Metges de Madrid, que és una entitat emissora de certificats digitals, perquè els nostres metges els utilitzin per signar les històries electròniques i que puguin usar-los en el sector públic.
Una signatura digital que autentica a l’usuari, que assegura que aquesta és la seva signatura i que garanteix que pertany a aquest usuari.
“La biometria consisteix a utilitzar parts del cos, des del punt de vista informàtic, per identificar a les persones”La biometria utilitza parts del cos, des del punt de vista informàtic, per identificar a les persones. Un exemple és la biometria de les venes de la nina o de l’iris, que difereixen d’unes persones a unes altres. El més comú és usar les petjades, però no l’empremta digital. A partir dels 27 punts de la petjada d’un dit, s’elabora un algorisme que correspon a una cadena de nombres i que permet afiliar a un pacient. La petjada es tradueix en nombres i, quan el pacient acudeix a la consulta, n’hi ha prou que posi el dit en un sensor, que ho fitxa. Així el facultatiu redueix el temps de cerca i s’eviten equivocacions. Si una persona es diu José María Pérez, s’assegura que el metge trobi la seva història i no una altra arxivada com a J. M. Pérez.
Col·loquem llocs en les consultes dels hospitals, en serveis d’admissió o de radiologia, entre uns altres, per filiar petjades dels pacients i que els professionals accedeixin a les seves dades de forma ràpida. En una segona fase, ens agradaria que permetés al pacient autenticar la seva identitat i accedir a part de la seva història clínica per conèixer què proves té pendents, la data de les mateixes, quin tipus de proves ha de realitzar-se o quantes persones li precedeixen en la llista d’espera(no qui, ja que és confidencial).
Els identificadors aglutinen en una les diferents identitats que té una persona per accedir a diferents sistemes informàtics. Hem constatat que alguns pacients utilitzen fins a 70 usuaris i contrasenyes diferents per entrar en l’ordinador de l’empresa o en la intranet. L’objectiu és bolcar tots en un.
Les històries clíniques electròniques no només seran més accessibles per als metges, sinó que els pacients se sentiran més segurs.
La història clínica electrònica (HCE) és recent i s’implanta amb ritmes desiguals en el sector sanitari espanyol, públic i privat. Les seves possibilitats en el present i en el futur són nombroses. Sergio García aventura que tant el pacient que viatja com els seus metges tindran accés a la seva història, amb independència de la part del món on estiguin.
Altres prestacions futures permetran que, al moment en què un pacient se sotmeti a una analítica, es pugui consultar per Internet de forma segura. “Si totes les persones tinguessin el DNI electrònic, es podrien realitzar moltes consultes amb major accessibilitat i flexibilitat, a més d’evitar molts desplaçaments. Un individu podria consultar amb un altre metge, qui accediria a la seva història clínica, sense necessitat de portar totes les radiografies o altres resultats de proves complementàries”, declara García.
En opinió d’aquest expert, parlar del futur de la història clínica electrònica suposa “major seguretat des del punt de vista de la salut” i una major agilitat per valorar els resultats clínics. No obstant això, a causa de la quantitat de centres hospitalaris i als seus diferents tipus d’històries clíniques, aquest canvi implica el desenvolupament d’algun sistema que permeti la convergència.
