Gairebé totes les parelles que s’enfronten per primera vegada a l’experiència de tenir un fill, veuen com la seva vida sexual sofreix alguns canvis. En alguns casos les relacions sexuals disminueixen a causa de les molèsties que algunes dones sofreixen durant els primers mesos, però en unes altres és l’home el que, al costat de la dona, experimenta una inapetencia sexual causada per l’estrès psicològic i la por de danyar al fetus. No obstant això, els metges asseguren que excepte en els casos d’embarassos problemàtics, es poden mantenir relacions normals sense que afectin en absolut al nen. El que sí que recomanen és adequar les postures als canvis físics que es produeixen en la dona, i, sobretot, gaudir del sexe amb naturalitat.
Normalitat
L’embaràs no és cap malaltia, insisteixen els especialistes. De la mateixa forma que la dona embarassada segueix amb la seva rutina habitual: treball, vida social i familiar, etc., també pot continuar mantenint relacions sexuals amb la seva parella. “No es tracta d’augmentar ni de disminuir la freqüència d’aquestes relacions, sinó de fer-ho només quan vingui de gust. Mentre no hi hagi cap indicació expressa del metge que aconselli el contrari, es pot fer vida absolutament normal, i en aquesta normalitat entra el sexe”, afirma Iñaki Lete, cap de Ginecologia de l’hospital Santiago de Vitòria.
Encara que cada parella és un món i viu aquesta nova situació d’una manera diferent, els metges sí han constatat una reducció generalitzada de l’activitat sexual durant l’embaràs, que varia segons els mesos de gestació. Així, segons diversos estudis realitzats, la tendència és que es produeixi una disminució del desig sexual durant les primeres setmanes. Aquest fet té una explicació lògica en opinió de Lete. “Al principi es dóna una impregnació de progesterona en tot l’organisme de la dona, que és l’hormona de l’embaràs i en algunes dones els provoca nàusees, vòmits, marejos, somnolència, o un malestar generalitzat. I encara que no són les circumstàncies més idònies per a practicar el sexe, una vegada que passa el primer trimestre, cap a la setmana dotze o tretze, la situació es normalitza”, detalla.
Les dones que passen un primer trimestre sense problemes no solen notar canvis en la seva vida sexual, aquesta es manté semblant a com era abans de l’embaràs. Una vegada passades aquestes primeres setmanes d’incomoditat, quan la dona s’ha adaptat ja a l’embaràs i es troba millor física i psíquicament, la majoria recupera la seva activitat normal. El president de la Societat Espanyola de Contracepció, José Luis Doval, creu “que les parelles que tenen una vida sexual plena i plaent modifiquen molt poc la seva conducta durant l’embaràs”.
Por davant la proximitat del part
Aquesta situació de normalitat s’altera a mesura que s’acosta el moment de donar a llum, és llavors quan es redueix l’activitat sexual. Els ginecòlegs consultats asseguren que les raons són vàries: d’una banda, el volum de l’abdomen dificulta cada vegada més l’acte sexual. Per un altre, la dona es va sentint més incòmoda i comença a sentir alguns dolors. També pesa molt la por de fer mal al nen, a pesar que els metges asseguren que no suposa cap risc per al fetus. Aquesta pressió psicològica afecta a molts futurs pares durant tot l’embaràs. “Són moltes les persones que tenen por al principi i al final de l’embaràs. És una situació nova, desconeguda, en la qual no saben com comportar-se, sobretot davant el primer embaràs”, reflexiona Lete.
El doctor Doval pensa que aquesta por és una qüestió cultural. “Moltes vegades senten temor a molestar o danyar al nen, i aquesta por fa que s’inhibeixi el desig. De totes maneres, també sol ser un moment oportú en la parella per a descobrir i plantejar un altre tipus de sexualitat no coital. Es busquen un altre tipus de relacions, com la masturbació mútua o la carícia genital. I solen ser experiències molt enriquidores per a ells”.
El ginecòleg José Luis Doval reconeix que s’han realitzat molt pocs estudis científics a Espanya sobre aquest tema “perquè la sexualitat no ha estat un camp prioritari en la ginecologia, i sempre s’ha deixat més en mans de psicòlegs”. D’altra banda cal tenir en compte l’actitud de les dones, ja que pregunten molt poc sobre això, encara que aquest especialista opina que els metges haurien d’abordar sempre la qüestió. “Habitualment no es parla d’això tret que hi hagi problemes en l’embaràs i el metge hagi de recomanar no practicar sexe. I és que el mateix tabú que existeix en les dones, també retreu a vegades al professional. Per aquesta raó és necessari plantejar la qüestió de manera natural”.
Els metges només desaconsellen mantenir relacions durant l’embaràs quan hi hagi circumstàncies que el condicionin, com a amenaça d’avortament, de part prematur, placenta prèvia o qualsevol altra malaltia en la qual el metge el desaconselli expressament. “Quan hi ha un coit i es produeix la sortida de semen a la vagina, aquest porta prostaglandines, que poden provocar contraccions uterines. Per aquesta raó, una dona amb placenta prèvia o risc d’avortament podria tenir problemes”.
En resum, s’han d’evitar les relacions sexuals sempre que es contempli alguna de les següents circumstàncies:
- En el cas que es produeixi una hemorràgia inexplicada
- Durant el primer trimestre, si la dona té antecedents d’avortaments espontanis o si presenta algun signe d’avortament
- Durant les últimes 8 últimes setmanes, si la dona té un historial de part prematur o si nota signes de part
- Si la dona té placenta prèvia
- En els casos de fetus múltiples, sobretot si hi ha més de dos
Postures recomanades i aspecte psicològic
En el tema de les postures també es produeixen canvis durant l’embaràs, ja que tal com explica el ginecòleg Lete, “és recomanable que sigui l’home el que s’adeqüi a les postures de la dona perquè les penetracions no siguin molt fortes. Podria donar-se el cas d’algun traumatisme en el coll de l’úter o un petit despreniment de placenta. Aconsellem que quan estigui avançada la gestació, les postures siguin de costat o que la dona es posi damunt de l’home”.
També Doval aporta algun consell per a trobar la postura més còmoda. “La tradicional de l’home damunt i la dona sota es complica quan l’abdomen creix. Nosaltres hem constatat en un estudi que la majoria opta per un coit en el qual ella està damunt o de costat, amb la penetració des de darrere. Així es redueix la sensació inconscient de poder fer mal al nen. Però, en general, les parelles de manera espontània troben postures adaptables a la seva situació i no suposa cap problema”, comenta.
La pressió i l’estrès psicològic dels futurs pares pot impedir a vegades gaudir de les relacions o provocar una pèrdua important de desig. En aquests casos, els professionals recomanen intentar relaxar-se i no obsessionar-se amb el tema. “Que facin el que els vingui de gust i els demani el cos. Sobretot han d’acostumar-se a parlar molt i negociar. Si no els ve de gust, que sàpiguen la raó exacta. I si tenen dubtes mèdics que els preocupen han de preguntar al ginecòleg”, aconsella Doval, que és també sexòleg. En el que gairebé tots els experts coincideixen és la importància de la qualitat i no la quantitat, principalment durant aquests nou mesos. A més, “fer l’amor pot ser una bona preparació física per al part”.
Una altra de les preocupacions que sol condicionar a la parella és el temor al fet que el fetus “sigui conscient” de les seves relacions. Segons els especialistes, al fetus li podria resultar agradable el moviment de les contraccions uterines, però no pot veure ni ser conscient de l’acte sexual. Per al doctor Lete no hi ha res comprovat sobre aquest tema. “Quan la dona té un orgasme, es produeix un relaxo que indirectament podria beneficiar al fetus, però no se sap amb certesa si el nen nota alguna cosa o no”.
Un altre dels temors principals amb els quals s’enfronten les parelles són les infeccions que a través de la penetració puguin afectar el fetus. Els ginecòlegs asseguren que excepte en els casos de malalties de transmissió sexual no hi ha perill ni per a la mare ni per al fill, ja que el fetus es troba protegit dins de l’úter pel sac amniòtic, que no pot ser travessat ni pel semen ni per organismes infecciosos.
