L’activitat sexual és un aspecte important en la qualitat de vida dels pacients amb malaltia cardiovascular, així com en la de les seves parelles. Així ho constaten els resultats d’una recent enquesta duta a terme per la Fundació Espanyola del Cor i altres institucions. No obstant això, és habitual que les relacions sexuals dels pacients s’alterin, tant en els qui ja coneixen el diagnòstic, ja que poques vegades reben recomanacions sobre aquest tema per part dels professionals de la salut, com en els qui sofreixen disfunció eréctil sense conèixer que podria estar relacionada amb una cardiopatia. En ocasions, fins i tot, són els propis especialistes els qui no vinculen ambdues malalties. Aquest article explica que mantenir relacions sexuals resulta molt beneficiós per a la majoria dels pacients amb cardiopatia i apunta què és imprescindible perquè aquests malalts millorin la seva disfunció sexual.
Les persones amb problemes cardiovasculars, però estables i un bon estat funcional, tenen un baix risc de patir problemes de cor amb l’activitat sexual, ja que aquesta equival a un exercici físic d’intensitat lleu a moderada. En canvi, els qui tenen símptomes inestables o greus han de tractar-se i estabilitzar-se abans de reprendre les relacions sexuals. En aquests pacients de risc, les proves d’esforç poden proporcionar informació addicional sobre la seguretat de la pràctica sexual.
Aquestes són les principals conclusions de les noves recomanacions que l’American Heart Association ha publicat en la revista Circulation sobre l’activitat sexual en pacients amb malaltia cardiovascular. La intenció d’aquesta nova guia és sintetitzar i resumir les dades rellevants que relacionen sexe i cardiopaties, amb la finalitat de proveir d’evidència als professionals perquè puguin fer recomanacions precises als pacients.
Sexe amb control del cor
Una de les primeres recomanacions és bastant contundent: lluny d’implicar perills, la pràctica de sexe resulta molt beneficiosa per a la majoria dels pacients amb cardiopatia. No obstant això, s’han de tenir en compte diverses consideracions.
En primer lloc, cal valorar de forma important l’ansietat i la depressió en tots els pacients, ja que ambdues poden contribuir a una alteració de l’activitat sexual.
El 66% dels homes amb hipertensió arterial pateix disfunció eréctil
Un altre aspecte essencial és diferenciar als pacients entre grups de baix risc o risc elevat. En el primer grup figuren els pacients sense angina o amb signes lleus d’angina, els qui han sofert un infart (a partir de la primera setmana i que no manifestin símptomes durant l’activitat física moderada), pacients amb revascularización o senyals lleus d’insuficiència cardíaca, persones amb valvulopatías de lleus a moderades o fibril·lació auricular amb bon control del ritme cardíac, portadors de marcapasos o cardiopaties congènites i la majoria dels pacients amb cardiopatia hipertrófica.
Els pacients amb una complicació de qualsevol de les condicions citades hauran de retardar les seves trobades sexuals fins que el problema s’estabilitzi amb el tractament adequat. L’exercici físic regular o els programes de rehabilitació cardíaca ajuden a reduir el risc de complicacions cardiovasculars associat a l’activitat sexual.
En el cas concret de les dones, els especialistes recomanen que se’ls ofereixi informació sobre la seguretat i conveniència dels mètodes anticonceptius i l’embaràs en funció del seu perfil.
Respecte als medicaments cardiovasculars, en realitat, són una causa poc freqüent de disfunció eréctil. Els destinats a millorar els símptomes i la supervivència tampoc impacten de manera significativa en la funció sexual. En resum, els fàrmacs utilitzats mai han d’abandonar-se amb l’objectiu de millorar les relacions sexuals. No obstant això, les modificacions dels tractaments poden ser favorables (canviar un fàrmac per un altre), encara que si es vol optar per això, abans sempre ha de consultar-se amb l’especialista.
Disfunció sexual i cor: factors iguals de risc
Una enquesta recent realitzada per la Fundació Espanyola del Cor (FEC), la Fundació per a la Recerca en Urologia (FIU) i la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN) mostra que gairebé la meitat dels pacients cardíacs espanyols desconeix, o no té clar, la relació que hi ha entre els problemes d’erecció i la seva malaltia cardiovascular. Ambdues afeccions comparteixen factors de risc, com la hipertensió, l’arteroesclerosis, l’obesitat, el consum de tabac o l’alcohol. El 66% dels homes amb hipertensió arterial sofreix disfunció eréctil.
Perquè els pacients amb malaltia cardiovascular millorin la seva disfunció sexual, els especialistes de la FEC apunten que és imprescindible:
- Rebre una informació adequada per eliminar les pors i dubtes sobre reprendre amb naturalitat la vida sexual després d’un problema coronari.
- Millorar la capacitat funcional amb un programa d’entrenament físic, amb la finalitat d’augmentar la flexibilitat articular i la capacitat física per sobre dels valors mínims requerits per realitzar el coit.
- Respecte a la postura en realitzar sexe, alguns estudis han detectat que la despesa energètica és superior quan l’home se situa damunt. Les postures més recomanades passen per col·locar-se sota o sobre el costat dret.
- Cal tenir en compte les activitats sexuals extramatrimonials o noves parelles: la novetat que suposa la nova parella o un entorn diferent poden alterar el ritme cardíac.
- Evitar el consum d’alcohol.
- Buscar un entorn còmode i agradable.
- Practicar sexe quan el pacient estigui relaxat i descansat, com el matí (després de dormir ben) o després d’una migdiada. No és desitjable realitzar el coit després d’un menjar copiós, després d’haver ingerit alcohol o fet un exercici agotador.
El binomi sexe i cor s’ha estudiat en moltes ocasions i, en la major part dels casos, s’arriba a la mateixa conclusió: depèn dels casos i de la intensitat, però en general, és beneficiós per a tots els pacients. Més enllà d’aquestes conclusions, quin paper podrien tenir les relacions sexuals en la prevenció de malalties cardiovasculars?
Una recerca recent publicada en l’American Journal of Cardiology, duta a terme en el New England Research Institute de Massachusett (EUA) entre 1.100 voluntaris, assegura que els homes que practiquen menys sexe tenen un major risc de sofrir malalties cardiovasculars. Segons els resultats, els qui van tenir una relació al mes o menys van aconseguir més risc de cardiopaties i infarts, en comparació d’els qui van mantenir relacions dues o més vegades. Els científics atribueixen aquests beneficis als efectes físics i emocionals que aporta l’activitat sexual a l’organisme.
Est és el primer estudi que mesura la freqüència de les relacions amb el risc per al cor. Se sabia que un problema de disfunció pot ser indicatiu de malaltia cardiovascular. Per aquest motiu, la salut sexual podria predir la salut cardiovascular en els homes i, per això, els qui experimentin algun símptoma coronari durant la trobada sexual haurien de consultar amb el seu metge.
