Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sexe segur a l’estiu

En el període estival, que sol augmentar la libido i la disposició a tenir trobades sexuals, no cal oblidar les mesures de prevenció de les malalties de transmissió sexual
Per Montse Arboix 6 de agost de 2014
Img sexo seguro verano hd
Imagen: artem_furman

Disposar de més temps lliure i sofrir menys estrès, i els efectes que produeixen el sol i la calor en l’organisme, fan de l’estiu un període propici per a les trobades sexuals. Però si no es prenen les mesures de protecció adequades, pot augmentar el risc de contreure una infecció de transmissió sexual, un problema de salut que pot tenir greus conseqüències. En aquest article es descriuen què factors incrementen el risc de contreure una infecció de transmissió sexual i quins són les recomanacions per evitar-les.

L’estiu i les vacances augmenten la libido i les relacions sexuals, i també amb parelles esporàdiques. I, a tenor de les dades registrades en anys anteriors, incrementa el risc d’infeccions de transmissió sexual (ITS). Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es produeixen al món 448 milions de nous casos d’ITS curables (sífilis, gonorrea, clamidiasis i tricomoniasis) en adults de 15 a 49 anys. A aquesta xifra cal incloure, a més, les infeccions originades pel VIH i les que encara no disposen de tractament, com l’hepatitis B o les berrugues genitals provocades pel virus del papil·loma humà (VPH), que pot arribar a ocasionar càncer d’úter.

Factors de risc en la conducta sexual

Les ITS es propaguen, bàsicament, a través del contacte directe amb una lesió en els genitals o en la boca, la pell al voltant de l’àrea genital o amb els fluids corporals. Virus, bacteris i paràsits són els microrganismos causants.Algunes infeccions produïdes per virus també es poden transmetre de mare a fill durant la gestació i al moment del part, a través de transfusions o trasplantaments i mitjançant material punxant contaminat, com a agulles o instrumental -com el qual s’usa per realitzar pírcings o tatuatges- reutilitzat i sense esterilitzar.

La depilació de les zones íntimes pot augmentar el risc de contagi de malalties de transmissió sexual

Però, què s’entén per conducta sexual de risc? És senzill: és mantenir relacions amb penetració (vaginal, anal o oral) sense la protecció d’un mètode de barrera, com el preservatiu masculí o femení, amb una o més persones de les quals no es coneix si poden estar infectades. No cal oblidar que l’herpes o el virus del papil·loma humà es poden transmetre pel simple contacte entre mucoses. També cal tenir en compte que la pràctica habitual de depilació de les zones íntimes pot augmentar el risc de contagi de malalties de transmissió sexual, tal com adverteixen des de l’Associació Espanyola de Dermatologia i Venereología (símptoma que es pogués relacionar amb una infecció (prurito, augment del flux vaginal o uretral, úlceres genitals, tumefacciones a la zona inguinal o de l’escrot, o dolor a la zona baixa de l’abdomen), cal acudir al més aviat possible al metge per, si és necessari, instaurar el tractament de forma precoç.

Les ITS sense tractament poden provocar problemes de diferent gravetat, com a infertilitat, deterioració dels òrgans interns (cervell, ulls, sistema cardiovascular, fetge, ossos/ossos i articulacions) i, fins i tot, la mort. La majoria de les ITS disposen de tractament eficaç i no tenen seqüeles a llarg termini si es tracten a temps. Unes altres, com la infecció pel VIH o l’hepatitis B, no es guareixen. Si la parella és estable, els dos hauran de seguir el tractament per erradicar la infecció; si no, existeix el perill de reinfectarse mútuament.

VIH a Espanya

Segons les dades epidemiològiques del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, avui dia viuen a Espanya entre 130.000 i 160.000 persones amb infecció pel VIH. Una de les raons per la qual no es disposa de xifres concretes és que molts desconeixen la seva condició d’infectats (un 30%). Això suposa un greu problema de salut pública, ja que els afectats no poden beneficiar-se de l’inici precoç del tractament i perquè augmenta el risc que ho contagiïn a altres persones (el tractament disminueix en un 96% les possibilitats de transmetre la infecció).

Cada any es diagnostiquen al voltant de 4.000 casos nous i molts es realitzen tarda, quan el virus ja ha fet estralls en el sistema immunològic de l’afectat. La meitat són homes que van contreure la infecció per mantenir sexe sense protecció amb altres homes.