Sexualitat infantil

Molts pares estan convençuts que donar massa informació als nens pot suposar llançar-los a les seves primeres experiències sexuals. No obstant això, diversos estudis semblen confirmar justament el contrari: aquells nois que posseeixen més informació prenen millors decisions i no se senten pressionats per a mantenir relacions sexuals.

“El problema arriba quan un adolescent no ha mantingut el suficient grau de comunicació amb els seus pares i li oculta aquestes experiències, ja que no estarà preparat per a afrontar les conseqüències, com a possibles embarassos o contagi de malalties de transmissió sexual. Llavors els pares se sorprendran en descobrir que el seu fill no és com pensaven”, alerta el president de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia, Francisco Cabello.

Els sexòlegs coincideixen a aportar una sèrie de consells per als progenitors en el que no s’ha de fer:

• Renyar els nens per tocar-se. Sobretot en els primers anys, el nen està descobrint el seu cos i té desitjos de tocar-se i saber com és realment la seva anatomia. Si se li renya, veurà la sexualitat com una cosa dolenta i se sentirà culpable.
• Recórrer a mites. Si s’ensenya al nen que els bebès els porta la cigonya o que vénen de París, per exemple, se sentirà confós quan vegi com a la seva mamà li creix la panxa. “La veritat és sempre molt més interessant i evita confusions al nen, capaç de crear fantasies tremendes”, apunta Victoria del Barri.
• Creure que el nen ja ho sap tot. Informar sobre la sexualitat és responsabilitat dels pares i no de la televisió, els amics o els professors. No s’han de témer les xerrades amb els fills sobre sexe i, molt menys, delegar responsabilitats en uns altres.
• Evitar expressions d’afecte davant dels fills. Les moixaines i els petons són una manera de demostrar-los el significat d’una relació afectiva entre adults, alguna cosa que els ajudarà a mantenir l’equilibri emocional.
• No educar en la igualtat de sexes. Hem d’aprendre des de ben petits que no existeixen tasques pròpies d’homes o de dones, de manera que tampoc existeixen avantatges o desavantatges d’un sexe respecte al contrari.
• Evitar parlar de sexe fins a la pubertat. Per a la majoria dels adolescents, parlar per primera vegada de sexe amb els pares quan arriben a la pubertat és massa tarda. A aquesta edat, molts rebutgen aquest tipus de converses i senten vergonya de compartir els seus secrets amb els pares.

Els pares han d’encarregar-se de l’educació dels seus fills a tots els nivells. Una tasca que suposa dedicar als petits bona part del temps lliure i que implica, sobretot en els primers anys, resoldre dubtes sovint compromesos. Si hi ha un moment que eviten els progenitors, és aquell en el qual han d’explicar ‘d’on vénen els nens’.”No cal parlar als nens de sexe en una determinada data, sinó des de sempre i amb naturalitat, ja que en cas contrari escoltaran comentaris i és possible que es facin una idea que no es correspon amb la realitat”, explica la psicòloga infantil Victoria del Barri.

No s’ha d’assaltar als nens amb informació sobre el sexe en qualsevol moment, sinó quan ells s’interessin i en els mateixos termes en els quals ho facin. Així, fins als dos anys, per exemple, el bebè va descobrint el seu cos i gaudeix tocant-se, per la qual cosa no se l’ha de renyir obligant-lo a sentir-se culpable.

A partir dels tres anys, és conscient de la diferència entre homes i dones i s’interessa per verificar-ho. És en aquesta etapa quan el nen juga a metges amb els seus amics i comença a preguntar sobre la procreació i la gestació. Als cinc anys és freqüent que desenvolupi un sentiment de rebuig al sexe oposat i que desitgi passar tot el temps amb altres nens del seu mateix sexe.

Pel que fa a la preadolescencia, a partir dels vuit anys, els pares han de transmetre la informació necessària sobre la menstruació o somnis humits i ajudar els seus fills a entendre els canvis que experimentarà el seu cos. Sobre el millor moment per a explicar-los en què consisteixen les relacions sexuals i les seves conseqüències, no hi ha una edat concreta, encara que és convenient, en la majoria dels casos, xerrar amb els fills al voltant dels dotze anys.

La curiositat varia segons l’edat i el grau de maduresa del petit. A mesura que el nen creix, comença a interessar-se per més detalls i a preguntar als pares sobre tot el que el preocupa. És important, per això, que els majors responguin als seus dubtes creant un ambient positiu, en el qual els uns i els altres s’atreveixin a parlar sense embuts d’una qüestió tan rellevant.

“Segons l’accés a la informació que tinguin, els nens comencen a preguntar al voltant dels tres anys, quan els xoquen determinats comportaments. En aquest moment, és essencial que els adults de l’entorn contestin veritats ampliables, és a dir, respostes als seus dubtes que podran completar-se més endavant”, aconsella Del Barri.

El fet que aquesta resposta sigui “ampliable” posa de manifest l’evolució futura del nen i les diferents fases de desenvolupament. “Una etapa que culmina, generalment, quan compleixen els onze anys i comencen a adonar-se dels canvis que experimenta el seu cos”, assenyala el vicepresident de la Confederació Catòlica de Pares d’Alumnes (Concapa), Ramiro Pascual.

Abans de res, és important donar confiança als fills, explicar-los tots els seus dubtes -perquè no tinguin por de continuar preguntant en el futur-, ajudar-los a entendre les seves emocions sense estar influïts pel que diguin els altres nens i advertir-los de les responsabilitats i conseqüències de les relacions sexuals.

D’altra banda, s’ha d’utilitzar un discurs adaptat a la seva edat, no recórrer a termes propis dels adults i dedicar als petits el temps necessari fins que comprenguin la sexualitat humana. “Si no se segueixen aquestes premisses, els fills acabaran parlant amb un altre nens, que saben el mateix que ells o menys, i correran el risc de ser manipulats”, reconeix la psicòloga.

Interessats en què els seus fills rebin la millor educació sexual, els pares deleguen sovint en els professors la responsabilitat de ser ells els qui expliquin tots els detalls. Per al vicepresident de Concapa, no obstant això, aquesta no és la millor solució ja que, segons explica, “els pares han de portar la batuta i destacar el component psíquic de la sexualitat i les relacions sexuals”.

Els experts consultats exposen una sèrie de consells a seguir pels pares:

• Donar respostes “veritables”. En aquest sentit, per a la doctora Del Barri, “la contestació ha de servir per a la comprensió, ja que el nen té períodes evolutius i si se li diu alguna cosa que no entén, deixa de parar esment”. A més, és important que “la veritat no sigui un tractat d’anatomia”, sinó una senzilla explicació que aclareixi al nen els dubtes que se li presentin.
• Buscar un moment per a parlar amb els fills de sexe. En l’actualitat, la falta de comunicació entre els uns i els altres és palesa. Àmplies jornades laborals i la irrupció del televisor en la vida quotidiana deixen poc espai per a la xerrada.
• Oferir un continu flux d’informació. S’ha d’aprofundir en les respostes conforme al desenvolupament del menor. L’educació sexual és un període que abasta de la infància a l’adolescència.
• Donar confiança als nens perquè continuïn preguntant. Si es retreu als petits que facin preguntes indiscretes, és molt probable que no tornin a atrevir-se a interrogar als pares.
• Transmetre valors. Des de molt primerenc, el nen ha d’entendre que la sexualitat és també un conjunt de sentiments i afectes, cap a un mateix i cap als altres. Els pares han d’inculcar-los valors positius.
• Reconèixer que no se sap tot. Quan el nen sorprèn amb una pregunta la contestació de la qual és desconeguda per als pares, aquests han d’admetre’l i buscar junts la resposta en un llibre o en una persona de l’entorn.