Sífilis

La sífilis és una vella coneguda a Europa. Hi ha els qui parlen del Nou Món, de l’Amèrica que va descobrir Colón com el seu veritable bressol i hi ha els qui atribueixen el seu desenvolupament i propagació als països europeus. Van ser els conqueridors, diuen alguns especialistes, els qui van traslladar la sífilis a Amèrica. En tot cas, aquest malament, inclòs en el grup de les malalties de transmissió sexual, ha estat present gairebé des de sempre en la civilització. I l’han patit noms insignes de la història com Colón, Beethoven, Schubert, Wilde i Van Gogh, entre altres, segons es recull en un llibre publicat recentment als Estats Units per Deborah Hayden.

La sífilis és una malaltia de transmissió sexual que es contagia a través d’un bacteri, el Treponema Pallidum. A Espanya les xifres indiquen que el país ha tornat als nivells de contagi de 1998. El Centre Nacional d’Epidemiologia, una institució que assessora tècnicament el Ministeri de Sanitat, recull puntualment les dades sobre aquestes i altres malalties infeccioses. Pel que fa a la sífilis, en 2002 es van registrar 734 casos. En 2001 van ser 700, els mateixos que en 2000; en 1999 la xifra va ascendir a 682 casos, mentre que en 1998 es va arribar a les 772 persones infectades.

La relaxació en les mesures de protecció a l’hora de tenir relacions sexuals no sols ha fet que s’incrementin els casos de VIH a tot el món, sinó que existeixi una tendència generalitzada a l’augment de la sífilis i la gonorrea. A Catalunya, per exemple, durant 2001 la sífilis es va incrementar en un 25%. En aquest any la incidència va ser de dos casos per cada 100.000 habitants. No obstant això, si es comparen les dades de 2002, aquesta comunitat ha registrat un descens considerable.

“Quan es va començar a parlar de VIH va haver més cura i es va reduir el contagi, però, amb el pas del temps i el desenvolupament de la malaltia sembla que s’han tornat a descurar les mesures de protecció. Una altra vegada ha augmentat el nombre de parelles infectades i es passa per alt l’ús del preservatiu”, assenyala el doctor Santiago Moreno, Cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid, i membre de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica.Per a la doctora María de la Mar Cambra, metge adjunt del servei d’MTS de l’hospital de Basurto (integrat en el servei de malalties infeccioses d’aquest centre), el rebrot pel que fa a les malalties de transmissió sexual és generalitzat. “Les dades mostren un creixement global; de fet als Estats Units i a Europa s’estava produint ja un augment de la gonorrea abans que de la sífilis”, assenyala.

La doctora Cambra explica que no existeix un perfil de pacients que pateixin aquesta malaltia, perquè no és, aclareix, “un patrimoni exclusiu de ningú”. La sífilis es dóna, afegeix la doctora Cambra, en persones que mantenen conductes de risc, és a dir, que no utilitzen el preservatiu durant les seves trobades sexuals. “No es parla de la sífilis fent distincions d’edat o sexe”, insisteix.

No obstant això, existeix, -almenys així es dedueix dels casos que s’atenen a l’hospital de Basurto-, una major incidència en la població gai. Altres experts també assenyalen que l’increment es nota d’igual manera entre prostitutes.Amb l’arribada del VIH, explica l’especialista de l’hospital de Basurto, es va començar a diferenciar el que normalment es coneix com a conductes de risc. La penetració sense preservatiu es considerava d’alt risc, però no així el sexe oral, qualificat com de menor perill. “Però en el cas de la sífilis, una persona contagiada que li practica el sexe oral a una altra sense protecció la pot infectar d’igual manera que amb una penetració sense preservatiu”, assenyala la doctora Cambra. I afegeix: “És important incidir en què el sexe desprotegit tant de penetració com oral constitueix una exposició de risc. Convé saber que en el cas del VIH el sexe oral sense ejaculació en boca es considera pràctica de baix risc per a la transmissió del virus, però no ocorre el mateix en el cas de la sífilis”.

Les campanyes de prevenció, assenyalen els especialistes, han anat més encaminades cap a la prevenció del VIH i sembla evident el desconeixement que en termes generals té la població sobre les altres malalties de transmissió sexual. La doctora Cambra recorda una enquesta en la qual li demanaven a un grup de persones, -joves en la seva majoria-, que esmentessin una malaltia d’aquestes característiques. La conclusió va ser que gairebé ningú era capaç d’esmentar cap més que el VIH. Un dels principals canvis que en opinió d’aquesta especialista han de produir-se en els hàbits sexuals és el referent a l’ús del preservatiu en el sexe oral. “A més, el preservatiu ha d’utilitzar-se des del principi. És l’única manera d’evitar el contagi”, diu.

Malgrat que la irrupció de la penicil·lina va detenir l’avanç imparable de la sífilis en temps remots, i malgrat que es tracta d’una malaltia “controlable i curable” en termes mèdics, la seva virulència i agressivitat continuen sent les mateixes. “Ara hi ha més tractaments”, assenyala el doctor Moreno, “però no per això”, afegeix, “s’ha de disminuir l’alerta”. “Un rebrot d’aquesta malaltia sempre és una mala notícia. I sembla que la tendència és a l’augment. El lògic és que hauria de continuar disminuint, però això no ocorre”, assegura el Cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Ramón y Cajal

En el butlletí epidemiològic del Centre nacional d’Epidemiologia es parla d’una taxa de 1,86 casos per cada 100.000 habitants, similar a la que es va registrar en 1998, quan es va arribar a 1,96 casos per cada 100.000 persones. El centre atribueix aquest increment a la situació que es viu en comunitats com Canàries i Ceuta i Melilla.

La Comunitat canària va passar de 78 casos en 2001 a 100 en 2002, convertint-se així a la regió d’Espanya on més es percep l’augment de la sífilis. Ceuta i Melilla van aconseguir un índex de contagi de 10,72 per cada 100.000 habitants i 17,87, respectivament.

De les dades actualitzades fins a l’última setmana del juny passat es desprèn que a Espanya s’havien declarat 444 casos en 2003, enfront dels 341 registrats durant el mateix període de 2002. Quant a la gonorrea, una altra malaltia de transmissió sexual, es poden comptar fins ara 493 casos, mentre que en 2002 es van registrar 408 en els primers sis mesos de l’any.

En general, la sífilis es manifesta mitjançant una petita úlcera coneguda com a xancre, que apunta en les zones genitals tant d’homes com de dones. Aquesta aparició es produeix de tres a dotze setmanes després de ser infectat. Si la lesió és externa i hi ha contacte amb els genitals també es pot produir el contagi.

Algunes vegades el xancre o lesió ulcerada, com també es coneix, pot aparèixer en la boca o en la gola. Estem, llavors, davant la denominada la fase primària de la malaltia. En alguns casos, el xancre desapareix només, sense necessitat de tractament mèdic, per la qual cosa l’individu contagiat no s’adona de la presència de la sífilis.

Però encara que desaparegui el xancre, la malaltia continua activa. Poden passar diversos mesos o inclusivament un any abans d’entrar en la fase secundària, que també pot passar inadvertida per al pacient. En aquesta etapa es produeixen al·lèrgies en tota la pell, que es noten, sobretot, en els palmells de les mans i en les plantes dels peus. Les al·lèrgies i erupcions poden confondre’s amb simples salpullidos que igualment desapareixen a vegades sense cap tractament mèdic. Però la malaltia està viva.

S’entra així en l’etapa coneguda com de latència. Els resultats són positius i segueix present la infecció. Al cap de molts anys es produeixen anomalies en el sistema nerviós i el cor. Si la persona no busca tractament a temps pot arribar a patir sordesa, calvicie, bogeria, ceguesa i major risc de contreure el virus de la Sida.

L’etapa tardana o etapa terciària apareix quan la malaltia continua sense ser tractada i es produeixen lesions irreparables en algunes zones de l’organisme. Aquesta és la part, diu el doctor Moreno, “a la qual s’ha d’evitar arribar”. La sífilis, assegura aquest especialista, és curable.

Per això, davant l’aparició de lesions semblants al xancre convé acudir immediatament al metge encara que aquest desaparegui sol. La sífilis també es pot transmetre a través de la mare, encara que aquests casos, segons assenyala el doctor Moreno són poc comuns. “Ara quan una dona està embarassada se li fan totes les proves que descartin l’aparició d’aquesta i altres malalties venèries. Si no es descobrís, la sífilis podria provocar malformació en el fetus”, afirma.

El tractament per a curar la sífilis està fonamentat en l’ús intramuscular de la penicil·lina. Es tracta d’una dosi forta d’injeccions que solen ser una mica doloroses i l’ús de les quals varia en funció de l’etapa en la qual es trobi la malaltia.

Els experts recomanen usar sempre preservatiu amb desconeguts; acudir al metge al menor indici de nafres o grans semblants a xancres en les zones genitals. I en cas d’embaràs, fer les proves pertinents per a descartar la presència de la sífilis.