Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sífilis

Espanya ha tornat a nivells de contagi de 1998

La sífilis, una malaltia venèria present des de sempre en la civilització, ataca de nou. Les campanyes de prevenció de malalties de transmissió sexual semblen haver oblidat aquest flagel per a concentrar-se exclusivament en el VIH. Aquesta circumstància, sumada al fet que hi ha una certa relaxació en l’ús del preservatiu, ha fet que s’incrementi el nombre de casos. La conclusió és que a Espanya, almenys segons es desprèn de les dades de 2002, s’ha tornat a nivells de 1998, la qual cosa suposa una clara reculada. Si bé l’augment no és alarmant, els experts recomanen no baixar la guàrdia davant aquest mal.

Escassa utilització del preservatiu

La sífilis és una vella coneguda a Europa. Hi ha els qui parlen del Nou Món, de l’Amèrica que va descobrir Colón com el seu veritable bressol i hi ha els qui atribueixen el seu desenvolupament i propagació als països europeus. Van ser els conqueridors, diuen alguns especialistes, els qui van traslladar la sífilis a Amèrica. En tot cas, aquest malament, inclòs en el grup de les malalties de transmissió sexual, ha estat present gairebé des de sempre en la civilització. I l’han patit noms insignes de la història com Colón, Beethoven, Schubert, Wilde i Van Gogh, entre altres, segons es recull en un llibre publicat recentment als Estats Units per Deborah Hayden.

La sífilis és una malaltia de transmissió sexual que es contagia a través d’un bacteri, el Treponema Pallidum. A Espanya les xifres indiquen que el país ha tornat als nivells de contagi de 1998. El Centre Nacional d’Epidemiologia, una institució que assessora tècnicament el Ministeri de Sanitat, recull puntualment les dades sobre aquestes i altres malalties infeccioses. Pel que fa a la sífilis, en 2002 es van registrar 734 casos. En 2001 van ser 700, els mateixos que en 2000; en 1999 la xifra va ascendir a 682 casos, mentre que en 1998 es va arribar a les 772 persones infectades.

La relaxació en les mesures de protecció a l’hora de tenir relacions sexuals no sols ha fet que s’incrementin els casos de VIH a tot el món, sinó que existeixi una tendència generalitzada a l’augment de la sífilis i la gonorrea. A Catalunya, per exemple, durant 2001 la sífilis es va incrementar en un 25%. En aquest any la incidència va ser de dos casos per cada 100.000 habitants. No obstant això, si es comparen les dades de 2002, aquesta comunitat ha registrat un descens considerable.

“Quan es va començar a parlar de VIH va haver més cura i es va reduir el contagi, però, amb el pas del temps i el desenvolupament de la malaltia sembla que s’han tornat a descurar les mesures de protecció. Una altra vegada ha augmentat el nombre de parelles infectades i es passa per alt l’ús del preservatiu”, assenyala el doctor Santiago Moreno, Cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid, i membre de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica.Per a la doctora María de la Mar Cambra, metge adjunt del servei d’MTS de l’hospital de Basurto (integrat en el servei de malalties infeccioses d’aquest centre), el rebrot pel que fa a les malalties de transmissió sexual és generalitzat. “Les dades mostren un creixement global; de fet als Estats Units i a Europa s’estava produint ja un augment de la gonorrea abans que de la sífilis”, assenyala.

La doctora Cambra explica que no existeix un perfil de pacients que pateixin aquesta malaltia, perquè no és, aclareix, “un patrimoni exclusiu de ningú”. La sífilis es dóna, afegeix la doctora Cambra, en persones que mantenen conductes de risc, és a dir, que no utilitzen el preservatiu durant les seves trobades sexuals. “No es parla de la sífilis fent distincions d’edat o sexe”, insisteix.

No obstant això, existeix, -almenys així es dedueix dels casos que s’atenen a l’hospital de Basurto-, una major incidència en la població gai. Altres experts també assenyalen que l’increment es nota d’igual manera entre prostitutes.Amb l’arribada del VIH, explica l’especialista de l’hospital de Basurto, es va començar a diferenciar el que normalment es coneix com a conductes de risc. La penetració sense preservatiu es considerava d’alt risc, però no així el sexe oral, qualificat com de menor perill. “Però en el cas de la sífilis, una persona contagiada que li practica el sexe oral a una altra sense protecció la pot infectar d’igual manera que amb una penetració sense preservatiu”, assenyala la doctora Cambra. I afegeix: “És important incidir en què el sexe desprotegit tant de penetració com oral constitueix una exposició de risc. Convé saber que en el cas del VIH el sexe oral sense ejaculació en boca es considera pràctica de baix risc per a la transmissió del virus, però no ocorre el mateix en el cas de la sífilis”.

Les campanyes de prevenció, assenyalen els especialistes, han anat més encaminades cap a la prevenció del VIH i sembla evident el desconeixement que en termes generals té la població sobre les altres malalties de transmissió sexual. La doctora Cambra recorda una enquesta en la qual li demanaven a un grup de persones, -joves en la seva majoria-, que esmentessin una malaltia d’aquestes característiques. La conclusió va ser que gairebé ningú era capaç d’esmentar cap més que el VIH. Un dels principals canvis que en opinió d’aquesta especialista han de produir-se en els hàbits sexuals és el referent a l’ús del preservatiu en el sexe oral. “A més, el preservatiu ha d’utilitzar-se des del principi. És l’única manera d’evitar el contagi”, diu.

Malgrat que la irrupció de la penicil·lina va detenir l’avanç imparable de la sífilis en temps remots, i malgrat que es tracta d’una malaltia “controlable i curable” en termes mèdics, la seva virulència i agressivitat continuen sent les mateixes. “Ara hi ha més tractaments”, assenyala el doctor Moreno, “però no per això”, afegeix, “s’ha de disminuir l’alerta”. “Un rebrot d’aquesta malaltia sempre és una mala notícia. I sembla que la tendència és a l’augment. El lògic és que hauria de continuar disminuint, però això no ocorre”, assegura el Cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Ramón y Cajal

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions