Són ràpids, barats, poc invasius i útils en alguns casos, però nombroses veus autoritzades ja han advertit que la seva efectivitat és més que dubtosa en determinades circumstàncies, i no tots són iguals. En molt poc temps, els test d’antígens per detectar la covid-19 s’han popularitzat i han començat a arribar a la població de forma massiva. En les següent línies t’expliquem els seus avantatges i inconvenients, amb les recomanacions de diversos experts, per si t’has plantejat sotmetre’t a una d’aquestes proves amb la finalitat de saber si estàs contagiat o no de coronavirus de cara a les celebracions familiars pel Nadal.
Aprovats per Sanitat al setembre, el gran avantatge dels test d’antígens, que detecten les proteïnes del virus, és la rapidesa a conèixer el resultat. N’hi ha prou amb introduir un petit bastó amb cotó per les fosses nasals, prendre una mostra de mucosa i col·locar-la en una petita targeta de cartró, on el reactiu ens confirmarà si el resultat és positiu (dues línies) o negatiu (una línia). Un funcionament molt semblat al d’un test d’embaràs. En amb prou feines 15 minuts sabrem si hem contret la malaltia. Un temps molt allunyat dels dos o fins i tot tres dies de les proves PCR, el mètode més eficaç per diagnosticar si una persona està infectada (o no) pel coronavirus.
El seu preu també és molt assequible, amb prou feines 4,5 euros per a les administracions públiques (les PCR costen entre 100 i 120 euros). En laboratoris privats i farmàcies, els test d’antígens estan disponibles per poc més de 30 euros, encara que l’import varia en funció de la marca.
Amb el Nadal molt a la vora, molts ciutadans s’han animat a comprar i a realitzar-se aquestes proves per saber si estan contagiats o nets, i poder reunir-se amb familiars i amics a les festes amb certa seguretat. Una tàctica equivocada, perquè aquestes proves ràpides i barates solament tenen sentit en determinades circumstàncies, la seva eficàcia és dubtosa en alguns casos i, a més, cal tenir especial cura amb les estafes i estafes.
Test d’antígens: els advertiments de l’OMS
Els test d’antígens tenen una eficàcia molt alta en els pacients simptomàtics, és a dir, en aquells que presenten símptomes sospitosos del contagi (febre, tos, dolors musculars, fatiga…). També estan indicats per els qui tenen cinc o menys dies d’evolució de la malaltia, i en determinats contactes estrets, com són convivientes i persones vulnerables.
Aquesta tècnica ràpida de detecció d’antígens ha demostrat una sensibilitat superior al 93 % i una especificitat superior al 99 %. Això significa que la prova és capaç de detectar, en persones amb sospita clínica o epidemiològica, a 93 de cada 100 persones infectades, mentre que, per cada 100 persones no infectades, 99 donaran un resultat negatiu en la prova. Així mateix, és especialment fiable en la primera setmana des de l’inici dels símptomes.
Però no tot són avantatges. De fet, aquestes proves no són tan eficaces ni tan sensibles com les PCR, i la seva utilitat és més que qüestionable en el cas dels pacients asintomáticos que no desenvolupen senyals de la malaltia. La pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que no es realitzin als asintomáticos, excepte si la persona ha estat en contacte estret amb un positiu.
Tampoc és bona idea, diu l’OMS, practicar aquest tipus de test en controls fronterers, aeroports i en poblacions amb poca incidència. El problema dels garbellats massius és la gran quantitat de falsos negatius que poden aparèixer. També poden propiciar falsos negatius en el cas de persones contagiades però amb més d’una setmana amb símptomes. Sí són més eficaços, en canvi, en aquells llocs en els quals existeix una elevada transmissió comunitària o on s’ha detectat un brot i no poden fer-se proves PCR.
Imatge: Gabriele Lässer
Organitzacions com l’Associació Madrilenya de Salut Pública (AMaSaP) ja han advertit que realitzar aquests test massius té poc sentit i comporta riscos. “La idea de fer garbellats poblacionals a gran escala amb test d’antígens pot resultar molt atractiva, però actualment la seva viabilitat és qüestionable i existeix molta incertesa sobre el balanç entre potencials riscos i beneficis d’una intervenció d’aquest tipus”, adverteix el doctor Miguel Ángel Royo.
Aquest expert en salut pública recorda, a més, que el funcionament d’aquestes proves és òptim sempre que ho realitzi personal sanitari preparat i qualificat. D’aquí el perill que suposa per als ciutadans adquirir el test per compte propi. “Un dels motius principals pels quals la gent es vol fer el test de manera voluntària és per poder reunir-se amb altres persones amb certa seguretat. Però la possibilitat, gens menyspreable, d’obtenir un resultat fals negatiu representa un risc de falsa seguretat que pot comportar greus conseqüències”, insisteix Royo.
De fet, aquest metge sosté que per confirmar els veritables positius en el test d’antígens hauria de realitzar-se a continuació una PCR, la qual cosa podria acabar per col·lapsar els laboratoris. “Es donaria la paradoxa que una mesura dissenyada per ser part de la solució podria convertir-se en un problema. L’alternativa, posar en quarentena a centenars de milers de persones sanes, tampoc sembla molt desitjable”, afegeix.
Test ràpid? Ull amb les estafes!
Els farmacèutics també han donat la veu d’alarma davant la proliferació de webs en les quals es venen test d’origen desconegut, així com de l’existència de laboratoris sense registre sanitari. I cal tenir una especial cura amb les webs clonades: pàgines falses duplicades d’altres reals, que es queden els diners després de la compra del test i no envien el producte, ja que són estafes en tota regla.
Molts d’aquests llocs intenten oferir més credibilitat incloent testimoniatges que solen ser anònims i no poden ser verificats. A més, incorporen logos d’entitats de control que estan copiats però no són idèntics, amb diferències de color o d’algun traç respecte als autèntics, denuncien els responsables de SaludsinBulos. Així mateix, aquests test són productes sanitaris i no està permesa la seva venda online per a particulars, per la qual cosa no s’haurien de vendre cara al públic.
“Fins que no estiguin autoritzats en farmàcies, on podríem filtrar d’on surten els test i interpretar les dades, no recomanaria els test ràpids”, afirma la farmacèutica Paula Fernández, autora del blog Farmaadicta. I insisteix que és important realitzar-los-hi en centres sanitaris autoritzats, i amb un professional qualificat que els avaluï i manipuli amb garanties. Aquí les farmàcies poden exercir un paper important, ja que podrien fer test i ajudar a descongestionar el sistema sanitari. Una mesura que ja està sobre la taula del Ministeri de Sanitat i d’algunes comunitats autònomes, que s’han compromès a estudiar la seva viabilitat.
