Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Síndrome d’Asperger

Els afectats solen aconseguir un nivell de formació alt i ser excel·lents professionals, per la qual cosa el trastorn passa desapercebut

Més intel·ligents que la mitjana, sense cap trastorn aparent, comportament inadequat i molts problemes per a relacionar-se amb pares i companys. Aquests són els símptomes dels afectats per la síndrome d’Asperger, un trastorn del desenvolupament que es pot confondre amb l’autisme, segons la gravetat del cas, o passar desapercebut, com succeeix en la majoria dels casos. Aquesta discapacitat “invisible” afecta des del seu naixement almenys a un 0,7 per mil de la població, però la majoria dels qui el pateixen no han estat diagnosticats. Pares i professors són els primers a adonar-se i encara que els experts adverteixen que no té cura, insisteixen que un tractament apropiat pot contribuir al fet que les dificultats no desemboquin en quadres d’ansietat o depressions.

Problemes de diagnòstic

Qualsevol nen afectat pel SA sol sofrir problemes de conducta, manies i dificultats per a relacionar-se amb els altres. Però molts pares, “si no coneixen la síndrome”, no creuen que el seu fill pugui tenir cap trastorn i associen el seu comportament a “la seva personalitat”, adverteix Consuelo Cabrera Ávila, psicòloga de l’Associació Autisme Jaén “Juan Martos”.

Des del Centre de Psicologia Alarcón de Granada, Beatriz Tobar Martínez adverteix que el percentatge d’afectats de SA és “molt major del que es creï”, però també que hi ha molts “diagnòstics incorrectes”. La dificultat del diagnòstic, diu, radica en el fet que comparteix símptomes amb altres trastorns. També addueix la “mancada formació entre els propis professionals en relació a aquest mal”. No és d’estranyar, per tant, que els estudis d’Hans Asperger s’ignoressin fins a 1981.

En aquesta malaltia es poden apreciar graus lleus o graus, però queda clar que no existeix una “limitació cognitiva”, tal com subratlla la psiquiatra Rafaela Caballero, professora de Psiquiatria de la Universitat de Sevilla. Així, els afectats solen passar de curs, obtenir excel·lents qualificacions, i arribar a ser molt bons en el seu treball. Tal vegada sigui aquest altre motiu pel qual la majoria dels casos estan sense diagnosticar. Per exemple, segons Rogelio Martínez, a Madrid l’any 2003 es va estimar una població de 2.800 persones amb SA, mentre que el còmput de diagnosticats ascendia a 23 casos.

Rafaela Caballero denuncia l’escassetat d’estudis epidemiològics elaborats al nostre país sobre aquesta síndrome. Precisament, la Universitat de Sevilla està realitzant en l’actualitat una recerca sobre la incidència de la malaltia a Espanya i les primeres estimacions apunten al fet que el nombre d’afectats podria rondar el 0,7 per mil. “Les dades empíriques procedents dels únics quatre estudis epidemiològics duts a terme als països nòrdics estimen la prevalença de la síndrome d’Asperger entre 26 i 48 afectats per cada 10.000 persones, o cosa que és el mateix, entre el 0,3% i el 0,5% de la població”, apunta Pilar Martín Borreguero fent referència a especialistes com Ehlers i Gillberg.

Les xifres no són idèntiques en tots els estudis però, independentment del nombre d’afectats, les persones que neixen amb aquesta síndrome -que sembla tenir algun component genètic- tenen moltes dificultats per a trobar un diagnòstic correcte i un tractament psicològic que els ajudi a conviure amb ell. Vegem alguns dels símptomes que presenten amb l’ajuda de Consuelo Cabrera, Pilar Martín, la doctora Caballero i de la psicòloga Elisa Marcos, que va realitzar una tesi doctoral sobre aquest desordre:

  • Els resulta problemàtic establir una relació amb altres persones i iniciar o mantenir una conversa.
  • Tenen moltes dificultats per a entendre les emocions dels altres (falta d’empatia) i expressar les seves pròpies. Els costa entendre i acceptar els empipaments i tristeses d’una altra persona.
  • El seu nivell de comprensió és deficient i interpreten malament els significats implícits. No entenen les bromes o les ironies; se cenyeixen a comprendre el llenguatge de manera literal. Per exemple, si algú li diu a un nen amb aquesta síndrome que s’aquesta “posant morat” en veure-li menjar, ell anirà a mirar-se al mirall pensant que la seva cara s’ha posat habitada.
  • No entenen les normes socials (saludar quan s’arriba a un lloc, esperar un torn, ser amable…), per la qual cosa presenten problemes de conducta i caràcter molt complex. Per això tenen dificultats per a jugar amb altres nens, perquè no comprenen les regles dels jocs. Poden adoptar actituds de superioritat pel propi desconeixement d’aquestes normes.
  • Són persones molt “rígides” de pensament que s’alteren fàcilment per canvis en les rutines.
  • Manifesten una fixació amb determinats temes o objectes que els exclou d’altres activitats.
  • Com són incapaços de posar-se en el lloc d’un altre, tendeixen a fer comentaris inapropiats que poden ferir a qui els escolta (Per què tens un nas tan gran? o per què estàs tan gros?).
  • Utilitzen un llenguatge formal, molt correcte, coneixen moltes paraules i poden resultar pedants.
  • No solen mirar a la cara a les persones amb les quals parlen, ni entenen els seus gestos. Per tot això són incapaços de mantenir relacions socials adequades a la seva edat i de seguir una conversa de manera apropiada.
  • Mostren molta sensibilitat a sons forts, llums o olors.
  • Normalment demostren malaptesa física en esports a causa d’una certa descoordinació motora.
  • També troben problemes de comunicació no verbal: ús limitat dels gestos, expressió facial limitada o inapropiada, dificultat a adaptar-se a la proximitat física.
  • Són incapaços d’intuir el que una altra persona està pensant o pot fer.

Pilar Martínez precisa quins són els problemes específics que presenten en el camp de l’aprenentatge :

  • Un dèficit en les habilitats d’organització i la planificació.
  • Falta de capacitat per a l’avaluació i comprensió de conceptes abstractes.
  • Els costa aplicar de manera flexible les habilitats de resolució de problemes.
  • Tenen dificultats en la realització de qualsevol treball en grup.
  • Manquen de motivació intrínseca per l’estudi dels continguts del programa educatiu i no són competitius.
  • Entre els problemes menys freqüents es troba: la dificultat de comprensió lectora, dificultats especifiques en les assignatures que impliquen l’ús de les habilitats viso-espacials (no reconeixen figures o objectes bi o tridimensionals) i conceptes no-verbals. També poden tenir dificultats específiques amb l’escriptura i en algunes tasques que impliquen l’ús de les habilitats motores fines.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions