Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Síndrome de Diògenes

La base d'aquest trastorn es troba en un desordre psiquiàtric

A pesar que sembla relativament nou, la Síndrome de Diògenes és un vell conegut dels psiquiatres. L’observació de casos successius en persones majors amb comportaments sorruts que vivien reclosos en les seves pròpies llars i defugien qualsevol contacte amb altres persones va ser el que va motivar, en la dècada dels 60, l’aparició d’articles i recerques en les quals es detallava un estrany patró de conducta. Un perfil caracteritzat per persones majors de 65 anys que acumulen gran quantitat d’objectes inservibles i escombraries a les seves cases i que es transformen en éssers sorruts i aïllats de la societat. Aquest trastorn, que amaga importants alteracions psiquiàtriques, afecta a 1,7 pacients per cada 1.000 ingressos hospitalaris. No obstant això, els especialistes creuen que el seu augment és previsible no sols per l’envelliment de la població, sinó per les seves condicions soci-sanitàries.

Baixa incidència

Al juliol de 2005 una dona de més de 60 anys i el seu fill, de 40, van morir després de l’incendi de la casa en la qual vivien a Màlaga. Allí acumulaven una gran quantitat d’objectes inservibles i d’escombraries. Al setembre del mateix any una anciana va aparèixer morta en el seu domicili de Madrid entre quilos i quilos de desaprofitaments. Portava anys recollint residus. També a Madrid el gener passat un home de 73 anys va calar foc al seu habitatge i va estar a punt de posar fi a la vida dels seus veïns. Els bombers van descobrir a l’interior del seu pis una gran quantitat d’objectes inútils. Aquests són exemples del que es coneix com a Síndrome de Diògenes, un terme que s’aplica a les persones majors que a més de tenir una actitud sorruda, acumulen escombraries i objectes inservibles en els seus habitatges, segons explica Jerónimo Sáiz, Cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Ramón y Cajal.

/imgs/2006/10/diogenes1.jpg

La base de la Síndrome de Diògenes es troba en un desordre psiquiàtric. “En aquests pacients subjeuen una sèrie de malalties com a demència, quadres psicòtics, trastorns obsessius o personalitat amb trets paranoides que els porta a viure en aquestes condicions”, assenyala Javier Gómez Pavón, Secretari General de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia.

A pesar que sembla relativament nou, la Síndrome de Diògenes és un vell conegut dels psiquiatres. “Estem acostumats”, assegura Jerónimo Sáiz. El que ocorre és que les característiques d’aquesta patologia psicogeriátrica han cridat l’atenció dels mitjans de comunicació, que s’han fet eco d’alguns casos ocorreguts a Espanya en els últims anys. Però la incidència de la síndrome és baixa. No es tracta d’un desordre freqüent, perquè les estadístiques indiquen que només es dóna en 1,7 de cada mil ingressos hospitalaris. “De cada 1.000 persones ingressades en psiquiatria i geriatria ho pateixen com a molt dues persones”, afirma Javier Gómez Pavón.

De moment, i segons l’Informe 2004 Les persones Majors a Espanya, del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, les malalties més freqüents dels majors de 65 anys són els problemes circulatoris (que a més són la primera causa de mort), els digestius, els respiratoris i el càncer (la segona causa de defuncions).

L’observació de casos successius de majors amb comportaments sorruts que vivien reclosos en les seves pròpies llars i defugien qualsevol contacte amb altres persones va ser el que va motivar, en la dècada dels 60, l’aparició d’articles i recerques en les quals es detallava aquest estrany patró de conducta, segons explica Javier Gómez Pavón. Va ser en 1975 quan oficialment es va batejar com a Síndrome de Diògenes. El seu nom fa referència a Diògenes de Sínope, un filòsof de l’època d’Aristòtil que preconitzava la vida austera i la renúncia a tota mena de comoditats.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions