Síndrome premenstrual

Les dones des de sempre han sofert alteracions físiques i psicològiques associades amb la menstruació, encara que fins a l’any 1953 no es va parlar de síndrome premenstrual. La màxima aproximació que s’havia fet a aquesta malaltia fins llavors havia estat en 1931, quan R.T. Frank, a Nova York (els EUA), va definir la tensió premenstrual com “un estat de tensió i tendència irreprimible a vèncer aquesta tensió amb un comportament imprevisible”.

Les creences al llarg de la història expliquen com es responsabilitzava a la dona que menstruaba de la pèrdua de collites o de la mort del bestiar. Creences com la que la dona era posseïda pel dimoni durant la menstruació no eren infreqüents. La paraula histèria, sense anar més lluny, ve d’úter (hysteros) perquè Hipócrates va associar certs trastorns mentals al cicle menstrual.

Segons compte Elisabeth de l’Amo, coordinadora de l’Àrea Ginecològica d’Atenció Primària de l’Hospital de la Mar, a Barcelona, aquesta síndrome està caracteritzada per uns símptomes físics i psicològics que afecten les relacions interpersonals diàries, al treball i a la vida de la dona que els sofreix. Poden iniciar-se qualsevol dia entre l’ovulació i l’aparició de la regla, encara que el més característic, afirma l’experta, és que apareguin entre una setmana i tres dies abans de la regla i desapareguin amb la menstruació.

De l’Amo concreta que la síndrome premenstrual pot presentar-se en qualsevol moment de la vida fèrtil d’una dona, encara que s’inicia, de forma més freqüent, entre els 25 i els 35 anys, i s’ha comprovat que la severitat dels símptomes augmenta amb l’edat.

Un 40% de les dones refereix símptomes, físics i psicològics, relacionats amb el cicle menstrual, afirma aquesta especialista, i prop d’un 10% manifesta interferències severes amb el treball o les activitats diàries durant aquest període. Saber amb exactitud a quin nombre de dones afecta és difícil, ja que a vegades es barregen els símptomes amb creences culturals de la pròpia afectada o del professional metge que els avalua, però s’estima que fins a un 77% de dones sofreixen o han sofert algun símptoma respecte a la regla.

Les religions, la concepció masclista del món, la ignorància i la incomprensió han influït en el fet que la síndrome premenstrual sigui el gran oblidat en medicina i alguns especialistes, fins no fa molt, no es plantejaven aquesta entitat com un diagnòstic “per se”.

La causa de l’aparició d’aquests desordres en el cicle de la dona es desconeix i s’està estudiant des de la dècada dels 80 sense molt d’èxit. Resultats diferents i fins i tot contradictoris aporten encara més confusió a aquesta síndrome. Entre els agents que predisposen a sofrir-ho s’inclouen factors genètics, sent més freqüent entre dones les mares de les quals ja van presentar aquesta malaltia (la síndrome s’hereta en un 30% a un 40% dels casos).

També s’associa a parts traumàtics; factors psicològics, com la personalitat i les relacions personals; factors hormonals, relacionats amb les concentracions d’estrògens i progesterona (hormona del cicle menstrual que s’incrementa en la segona fase del cicle, una vegada que la dona ha ovulat); factors neuroendocrinos, que tenen a veure amb els baixos nivells de serotonina detectats durant aquest període; factors nutritius i, més recentment, s’ha associat aquesta síndrome amb un descens de l’activitat del sistema nerviós autònom.

Una de les dificultats per a arribar al diagnòstic precís d’aquesta síndrome -al marge de la subjectivitat de l’observador- és l’enorme variabilitat dels símptomes: dues dones diferents poden tenir símptomes tan diferents que fins i tot podria dubtar-se que es tractés del mateix trastorn. D’aquesta manera, podem trobar des d’inflor, tensió mamària, canvis en l’apetit i l’interès sexual dins del paquet de manifestacions físiques, fins a símptomes psíquics o emocionals com a desig incontrolable de plorar, insomni, sensació de culpabilitat o de perdre el control, entre altres.

Quan una dona sofreix irritabilitat, canvis d’humor i una síndrome depressiva severa dins dels set dies previs a la menstruació i es resol amb l’aparició d’aquesta, ens trobem davant del que els experts diuen el trastorn disfórico premenstrual o, la qual cosa seria el mateix, una variant extrema de la síndrome premenstrual. Així ho explica Camil Castelo-Branco, especialista en Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Clínic de Barcelona i professor de la Universitat de Barcelona.

La clau per al diagnòstic, segons Castelo-Branco, està en la severitat dels símptomes psíquics. “Per a poder diagnosticar aquest trastorn és necessari que els símptomes siguin prou intensos com per a interferir en l’esfera sociolaboral de la pacient”.

El tractament variarà en funció de la severitat dels símptomes i de cada dona, i haurà d’estar indicat sempre pel metge. És aconsellable realitzar un diari premenstrual de tres a sis mesos abans d’acudir a l’especialista per a poder establir la periodicitat dels símptomes. Els símptomes poden millorar molt amb exercici o amb la dieta. A vegades, pot ser suficient que la dona intenti controlar la situació. De la mateixa manera, pot ser necessari realitzar tractament amb psicoteràpia en la qual, a vegades, es fa participar als familiars o a la parella.

“Els canvis en l’humor de la dona no són subjectius, però sí que són conscients d’aquests canvis les persones que l’envolten”, ens explica Elisabeth De l’Amo. “Alguns tractaments amb fitoteràpia poden ser útils a llarg termini i, sobretot, per als símptomes físics. La utilització de l’oli d’Onagra o del Vitex agnus castus està donant bons resultats davant simptomatologia lleu”, afegeix aquesta experta. Però, sovint, és necessari recórrer a fàrmacs com algunes píndoles anticonceptives, hormones o fins i tot antidepressius per al control dels símptomes.

Aquest seria el cas del trastorn disfórico premenstrual del qual ens parlava Castelo-Branco, per al tractament del qual, segons compte, a vegades cal recórrer a antidepressius. Així mateix, es coneix que la serotonina és un neurotransmissor cerebral que millora l’humor i redueix l’ansietat. Per a millorar l’estat d’ànim els dies previs a la regla es recomana estimular la seva producció prenent coses dolces en el sopar, fruita seca o fruita fresca.

Els experts recomanen, en general, una dieta rica en fruita i vegetals crus; no abusar de les proteïnes i que aquestes provinguin del peix, els ocells i els llegums; rebaixar la ingesta de greixos; prendre carbohidrats complexos, com a productes integrals; augmentar el consum de minerals com: calci (lactis desnatats, fruita seca), minerals com el magnesi (cacau, nous, ametlles), el zinc (cereals, sèsam, llegums i marisc); prendre aliments rics en potassi (patates, plàtans, llegums secs i fruita seca), iode (peixos i algues) i crom (poma, llevat de cervesa, etc.); la ingesta de vitamina B6 (soia, patates i llegums verds), que disminueix la tensió mamària i l’ansietat, de vitamina E disminueix l’insomni, el mal de cap i la depressió, i de vitamina C, que es troba en els cítrics.