Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Síndrome premenstrual

Tres de cada quatre dones sofreixen algun símptoma relacionat amb el cicle menstrual

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Dilluns, 05deGenerde2009
Img duvet Imatge: Vanina W.

Avui, la definició més senzilla de la síndrome premenstrual explica que es tracta d’un conjunt de símptomes que es manifesten, regularment, durant la segona fase del cicle menstrual, és a dir, des de l’ovulació fins que apareix la menstruació. No obstant això, alguns experts allarguen aquest període i consideren que, en algunes dones, els símptomes no desapareixen fins que acaba la regla.

Alteracions físiques i psicològiques

/imgs/2009/01/duvet1.jpgLes dones des de sempre han sofert alteracions físiques i psicològiques associades amb la menstruació, encara que fins a l’any 1953 no es va parlar de síndrome premenstrual. La màxima aproximació que s’havia fet a aquesta malaltia fins llavors havia estat en 1931, quan R.T. Frank, a Nova York (els EUA), va definir la tensió premenstrual com “un estat de tensió i tendència irreprimible a vèncer aquesta tensió amb un comportament imprevisible”.

Les creences al llarg de la història expliquen com es responsabilitzava a la dona que menstruaba de la pèrdua de collites o de la mort del bestiar. Creences com la que la dona era posseïda pel dimoni durant la menstruació no eren infreqüents. La paraula histèria, sense anar més lluny, ve d’úter (hysteros) perquè Hipócrates va associar certs trastorns mentals al cicle menstrual.

Vida diària trastornada

Prop del 10% de les dones manifesten interferències severes amb el treball o les activitats diàries durant els dies previs a la reglaSegons compte Elisabeth de l’Amo, coordinadora de l’Àrea Ginecològica d’Atenció Primària de l’Hospital de la Mar, a Barcelona, aquesta síndrome està caracteritzada per uns símptomes físics i psicològics que afecten les relacions interpersonals diàries, al treball i a la vida de la dona que els sofreix. Poden iniciar-se qualsevol dia entre l’ovulació i l’aparició de la regla, encara que el més característic, afirma l’experta, és que apareguin entre una setmana i tres dies abans de la regla i desapareguin amb la menstruació.

De l’Amo concreta que la síndrome premenstrual pot presentar-se en qualsevol moment de la vida fèrtil d’una dona, encara que s’inicia, de forma més freqüent, entre els 25 i els 35 anys, i s’ha comprovat que la severitat dels símptomes augmenta amb l’edat.

Un 40% de les dones refereix símptomes, físics i psicològics, relacionats amb el cicle menstrual, afirma aquesta especialista, i prop d’un 10% manifesta interferències severes amb el treball o les activitats diàries durant aquest període. Saber amb exactitud a quin nombre de dones afecta és difícil, ja que a vegades es barregen els símptomes amb creences culturals de la pròpia afectada o del professional metge que els avalua, però s’estima que fins a un 77% de dones sofreixen o han sofert algun símptoma respecte a la regla.

Les religions, la concepció masclista del món, la ignorància i la incomprensió han influït en el fet que la síndrome premenstrual sigui el gran oblidat en medicina i alguns especialistes, fins no fa molt, no es plantejaven aquesta entitat com un diagnòstic “per se”.

Agents desencadenants

Entre un 30 i un 40% de les afectades són filles de dones que ja van sofrir la síndrome premenstrualLa causa de l’aparició d’aquests desordres en el cicle de la dona es desconeix i s’està estudiant des de la dècada dels 80 sense molt d’èxit. Resultats diferents i fins i tot contradictoris aporten encara més confusió a aquesta síndrome. Entre els agents que predisposen a sofrir-ho s’inclouen factors genètics, sent més freqüent entre dones les mares de les quals ja van presentar aquesta malaltia (la síndrome s’hereta en un 30% a un 40% dels casos).

També s’associa a parts traumàtics; factors psicològics, com la personalitat i les relacions personals; factors hormonals, relacionats amb les concentracions d’estrògens i progesterona (hormona del cicle menstrual que s’incrementa en la segona fase del cicle, una vegada que la dona ha ovulat); factors neuroendocrinos, que tenen a veure amb els baixos nivells de serotonina detectats durant aquest període; factors nutritius i, més recentment, s’ha associat aquesta síndrome amb un descens de l’activitat del sistema nerviós autònom.

Una de les dificultats per a arribar al diagnòstic precís d’aquesta síndrome -al marge de la subjectivitat de l’observador- és l’enorme variabilitat dels símptomes: dues dones diferents poden tenir símptomes tan diferents que fins i tot podria dubtar-se que es tractés del mateix trastorn. D’aquesta manera, podem trobar des d’inflor, tensió mamària, canvis en l’apetit i l’interès sexual dins del paquet de manifestacions físiques, fins a símptomes psíquics o emocionals com a desig incontrolable de plorar, insomni, sensació de culpabilitat o de perdre el control, entre altres.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions