Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Societats científiques i professionals sanitaris reclamen més control en les anàlisis clíniques

Presentaran en breu un document per a unificar els requisits de qualitat entre les autonomies

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 14deFebrerde2003

L’Associació Espanyola de Biopatología Mèdica (AEBM), la Federació Empresarial de Laboratoris d’Anàlisis Clíniques (FELAC) i els Consells Generals dels Col·legis Oficials de Metges i Farmacèutics han anunciat la pròxima presentació d’un document conjunt que descriu de manera exhaustiva els requeriments que haurien d’exigir-se de manera unificada en totes les comunitats autònomes per a garantir la qualitat de les anàlisis clíniques. Aquest informe està basat en la norma ISO15189 que prepara la Unió Europea (UE) sobre aquest tema.

Els experts coincideixen a assenyalar que una anàlisi és el primer indicador que consulten per a tractar a un pacient. Descobrir malalties com la diabetis, detectar una anèmia, reconèixer al·lèrgies, comprovar l’eficàcia d’un tractament o identificar una infecció són algunes de les possibilitats que facilita aquest pas. Per a això estan els laboratoris clínics, on s’obtenen i analitzen una sèrie de productes biològics de procedència humana que, convenientment tractats, revelaran al facultatiu les primeres dades que li portaran a un diagnòstic.

Amb els avanços registrats en els mètodes de detecció i diagnòstic, s’han multiplicat els paràmetres tradicionals (glucosa, urea, colesterol, bilirubina…) fins a arribar a diversos centenars. Moltes d’aquestes noves determinacions només és possible realitzar-les en laboratoris especialitzats o de referència.

Per a les més freqüents, estem habituats a acudir a laboratoris de proximitat, capacitats en personal i mitjans per a extreure espècimens (una o més parts preses directament del pacient), realitzar mostres (part d’un espècimen després de la seva manipulació amb una fi específica) i analitzar-les amb garanties.

Els PPORE

Al costat d’ells i més recentment, han proliferat els anomenats punts perifèrics d’obtenció i recollida d’espècimens (PPORE), “un ens sense equivalents a Europa”, diuen els metges especialistes en Anàlisis Clíniques. Com el seu propi nom indica, els PPORE es limiten a extreure i recollir els espècimens per a enviar-los als grans laboratoris de Madrid o Barcelona o a l’hospital públic del qual són tributaris.

Encara que aquests PPORE estalvien a l’usuari desplaçaments i esperes, la seva proliferació amb el temps ha portat a les societats científiques i a les associacions professionals a donar la veu d’alerta. Si bé no es disposa de xifres concretes, s’estima que el 10% de les anàlisis que es realitzen inclouen resultats erronis en alguna determinació, perquè es produeixen fallades en l’extracció, conservació o trasllat dels espècimens. Els professionals es queixen de l’intrusisme, i els laboratoris petits i mitjans, de competència deslleial per part dels grans.

Un estudi-enquesta realitzat fa un any per l’AEBM en una zona de l’Insalud i per encàrrec de la pròpia Administració sanitària, apuntava que el 40% de les mostres no s’acompanyaven del protocol adequat i entre el 10 i el 15% de les determinacions s’havien de repetir perquè no estaven ben identificades o donaven resultats anormals.

“Els grans canvis haguts en tecnologia i informàtica són els primers causants de la creació d’aquests punts perifèrics d’extracció, capaces de recaptar centenars de mostres que després es processen en laboratoris dotats amb tots aquests avanços”, assenyala el doctor Fernando Ruiz-Falcó, president de l’AEBM.

Reduir costos

“La medicina pública està creant un gran nombre de PPORE, a l’una que està suprimint laboratoris dels ambulatoris -afegeix-. L’objectiu és reduir costos i facilitar l’accés del pacient al servei, però està produint efectes contraris. En efecte, la unitat analítica surt més barata, però una anàlisi mala fet no serveix per a res, cal repetir-ho”. A més, desapareix la relació mèdic-analista-pacient, en convertir-se en “màquines de fer anàlisis”.

Una altra conseqüència: la competència dels grans laboratoris, que poden oferir a les asseguradores preus per sota del mercat (menys de la meitat), ha eliminat en algunes províncies al 40-60% dels laboratoris de proximitat, apunta la FELAC, que presideix Alfonso Santa María. La federació reuneix uns 200 laboratoris de proximitat, mitjans i petits, dels prop de 500 que hi ha a Espanya i que cada dia realitzen, aproximadament, 150.000 analítiques diferents.

Una vegada transferides les competències en matèria sanitària, algunes comunitats han regulat els requisits que han de complir-se en tot el procés de les anàlisis, però la majoria no. Això dóna lloc a circumstàncies curioses, com que un laboratori situat a Alcalá de Henares (Madrid) pot estar sotmès a diferents exigències que un centre de Guadalajara, començant per la titulació del personal que l’atén.

“L’alteració en el seguiment dels requisits pot generar errors en els resultats, i aquests errors poden portar, primer, a l’alarma innecessària del pacient i, cosa que és més greu, a diagnòstics i tractaments equivocats, o a la no detecció precoç d’anomalies que acaben derivant en una malaltia quan no tenien per què fer-ho”, comenta Alfonso Santa María.

Fallades

Les fallades poden produir-se des de l’extracció, per falta d’experiència d’un personal no qualificat, a la deficient conservació i trasllat per falta de mitjans. No vol dir que sempre ocorri, ja que els laboratoris privats que compten amb algun punt d’extracció solen situar-los a una distància prudent perquè el recorregut dels espècimens i mostres sigui el més curt possible. Però poden ocórrer anècdotes pintoresques, com que el vehicle que fa la ruta de recollida sigui robat al moment menys pensat, o que un embús allargui de manera imprevista el termini màxim perquè no es deteriori el material biològic transportat.

I en qualsevol cas, com comprovar que el trasllat s’ha realitzat en les condicions de temps, emmagatzematge, temperatura i control necessàries? De fet, com assenyala Ruiz-Falcó, “en moltes Àrees de Salut els PPORE depenen de la direcció d’Atenció Primària i, per consegüent, és freqüent que els especialistes responsables del laboratori desconeguin les incidències que han sofert els espècimens en la fase preanalítica. No obstant això, els correspon validar l’informe final dels paràmetres analitzats”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions