Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sol·liciten a les comunitats autònomes regular l’esport de risc en les colònies d’estiu

Activitats com el rafting, la tirolina o el ràpel són cada vegada més habituals en els campaments per a nens

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 10deJuliolde2002

La major preocupació dels pares quan manen als seus fills a un campament d’estiu és la seva seguretat. Saber que els monitors estan capacitats, que hi ha unes mínimes mesures de seguretat i prevenció, i que compten amb una assegurança d’accidents i sanitari que cobreixi les possibles necessitats del nen. Els esports de risc que es desenvolupen en alguns campaments són de les activitats que precisen major vigilància i precaució.

Per tot això, l’Institut Nacional de la Joventut (Injuve), organisme adscrit al Ministeri de Treball i Assumptes Socials, demana a les comunitats autònomes que desenvolupin normatives que regulin els esports de risc en les colònies d’estiu per a nens, davant la creixent oferta d’activitats com l’escalada, el piragüisme, el rafting, la tirolina o el ràpel.

“La seguretat és l’objectiu prioritari”, afirma Carlos Llepo, coordinador de “Grup Jove”, una entitat organitzadora de campaments i colònies, encara que especifica que aquesta condició “no només s’ha d’aplicar a les activitats realitzades a l’aire lliure, sinó també a l’alimentació, el transport o l’allotjament”. Llepo considera a més que s’ha de perdre el temor a les activitats d’aventura, al mateix temps que atribueix la seva mala fama al fet que no es coneixen suficientment. No obstant això, a la perillosa combinació nens-activitats a l’aire lliure s’uneix el buit legal existent a Espanya. Així, en la Comunitat de Madrid, per exemple, no s’exigeix una titulació específica als monitors d’esports d’aventura “perquè no es busca un rendiment esportiu, sinó tan sols realitzar una activitat d’oci”, afirma Llepo.

Activitats de risc

De fet, les normatives que regeixen el funcionament dels campaments, transferides a les comunitats autònomes, no s’han adaptat encara a aquesta nova modalitat d’oci, segons l’Injuve. Tan sols algunes comunitats han incorporat un apartat referit als esports de risc. A Aragó, “les activitats que comportin un risc pel grau d’especialització de les mateixes hauran de comptar amb personal capacitat per al seu desenvolupament”, assenyala l’institut a manera d’exemple.

A Castella i Lleó, la Junta acaba de presentar un projecte de llei que recull el primer règim sancionador de les activitats de temps lliure a Espanya. La normativa estableix multes de fins a 100.000 euros per negligències en campaments i albergs juvenils, que poden portar aparellades altres sancions, com el tancament cautelar o definitiu de les instal·lacions o la inhabilitació de fins a quatre anys del personal.

Aquest tipus de negligències han provocat accidents en els últims anys. Al maig de l’any passat, dos nens de 9 i 10 anys van morir mentre es lliscaven per una tirolina en la gola de la riera de Merlés, en Lluça (Barcelona). Amb prou feines dos mesos més tard, el 6 de juliol, una altra nena de 15 anys, Carmen Rojo Rossi, va perdre la vida en naufragar la bassa, construïda amb cinc taulons de fusta, en la qual anaven set nens amb un monitor i un guia, quan navegava pel riu Ródano. Les fortes pluges que van caure a la zona havien elevat el nivell del riu, la qual cosa suposava un perill afegit. La veritat és que els pares de la nena no havien autoritzat la pràctica dels esports de risc que el col·legi suís “Els Elfes Verbier” oferia. Dos anys abans, en 1999, un altre menor va morir ofegat en una piscina de Girona durant una excursió en la qual anava acompanyat de diversos monitors. I a l’octubre d’aquest mateix any, una nena moria ofegada en un campament a Guadalajara.

Qüestions fonamentals

La majoria de les comunitats estableixen a més una sèrie de qüestions fonamentals, com el mínim de monitors per nombre de nens, l’emplaçament, les normes sanitàries i l’assistència tècnica. Una altra qüestió important és la ubicació dels campaments, clau per garantir la seguretat dels petits. Algunes comunitats obliguen també a establir mesures preventives de riscos, com la realització d’un simulacre, un pla d’evacuació i la disposició d’un vehicle per als trasllats d’emergència, sense oblidar el compliment de les mesures higièniques i d’impacte ambiental.

Referent a la formació dels monitors, Sandra Várez, monitora de campaments, assegura que “estudiem la psicologia del nen, l’anorèxia, la problemàtica de la drogoaddicció o l’aplicació del càstig”, però no només “vigilem” als nens, sinó que també “els orientem perquè s’impliquin en el grup”. No obstant això, “no rebem cap tipus de formació sobre primers auxilis. Això només se li exigeix al coordinador del campament”, afirma Várez.

Recomanacions

Quant als punts a tenir en compte abans de contractar un campament d’estiu pels més petits, la Unió de Consumidors d’Espanya (UCE) recomana especialment els següents:

-Els campaments han de tenir una pòlissa d’assegurances d’accidents i de responsabilitat civil que cobreixi la seguretat dels participants.

-Exigir informació detallada del programa d’activitats a realitzar, així com seleccionar les activitats de multiaventura que estan disposats a autoritzar.

-Comprovar que els monitors estan en possessió del Diploma de Monitor de Temps Lliure o titulació equivalent.

-Conèixer les mesures higiènic-sanitàries de les instal·lacions que han adoptat els organitzadors del campament.

-Comprovar que les entitats públiques i privades que organitzen estan reconegudes en els registres de la comunitat autònoma corresponent.

-Finalment, informar-se dels mitjans de comunicació disponibles en el campament mentre dura l’activitat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions