Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Solucions a la lipodistrofia

Aquesta distribució anormal del greix corporal és un problema que va més enllà de la qüestió estètica

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Diumenge, 14deDesembrede2008
Img chica Imatge: Lexie

La lipodistrofia s’associa a malalties com el virus de la immunodeficiència humana (VIH) o a circumstàncies com ara treballar en un “edifici malalt”. A pesar que encara es desconeix com es pot prevenir, comencen a conèixer-se factors que predisposen a sofrir-la i que, en part, ajuden a predir si una persona té més probabilitats de desenvolupar-la que una altra. A més, sovint, també es tradueix en nivells alts de greix en sang (triglicèrids i el colesterol) o bé en nivells alts de glucosa en sang. No obstant això, en els últims anys han aparegut avanços que permeten contrarestar aquesta alteració en el repartiment del greix del cos.

Origen i causa de la lipodistrofia

/imgs/2008/04/antirretroviral11.jpgLa lipodistrofia, de “lipo” (grassa) i “distròfia” (canvi anormal), es defineix com a canvis anormals en la distribució del greix corporal. Alguns d’aquests canvis -que poden sofrir les persones infectades pel virus de la immunodeficiència humana (VIH)- són la lipohipertrofia, és a dir, una acumulació excessiva de greix en certes parts del cos, i la lipoatrofia, una pèrdua de greix en altres zones corporals. La lipohipertrofia es localitza en l’abdomen, els sins i la zona dorsocervical, de manera que el greix s’acumula en la part posterior del coll i en les espatlles i dóna la sensació que la persona afectada té un petit gep, a la qual en anglès s’ha denominat “buffalo hump” i, en castellà, “gep o gep de búfal”. En canvi, la pèrdua de greix se sol presentar als braços, cames, natges o en la cara, la qual cosa es coneix com lipoatrofia facial.

Agents causals

Però, quina causa la lipodistrofia en les persones portadores del VIH? “Sobretot, certs medicaments antiretrovirals necessaris per a tractar la infecció, com els inhibidors de la transcriptasa inversa anàlegs a nucleòsids (ITIANs): estavudina (d4T), lamivudina (3Tc) i zidovudina (AZT). També s’associa als inhibidors de les proteasas (IPs)”, detalla Constança Morén, biòloga de l’Institut de Recerques Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), de Barcelona. Aquesta experta insisteix que cal recordar que és possible que el propi virus VIH pugui ser una altra de les causes.

A més d’aquesta mena de lipodistrofia existeixen altres formes de causa genètica. Encara que, en general, són congènites, hi ha altres formes que es poden manifestar de manera més tardana i que no tenen res a veure amb causes genètiques, sinó amb factors ambientals al llarg de la vida. En aquest sentit, un dels exemples que més han acaparat l’atenció dels mitjans de comunicació ha estat la lipoatrofia semicircular, un problema de salut causat pels anomenats “edificis malalts”, del qual es desconeixen els factors exactes que el provoquen.

Un dels efectes adversos més freqüents en nens seropositius amb tractament antiretroviral és la lipodistrofiaLa lipoatrofia semicircular és una atròfia en una zona semicircular del teixit fi gras subcutani. Sol localitzar-se en la zona de les cuixes, encara que també pot aparèixer, de manera ocasional, en altres parts de les cames, braços o abdomen. Aquesta afecció manca de gravetat i és reversible quan desapareixen els símptomes que l’ocasionen -és a dir, quan es corregeixen les causes del “edifici malalt” que han propiciat la seva aparició-, encara que pot tornar a aparèixer en reincorporar-se a la vida laboral si les deficiències de l’edifici no s’han corregit.

No obstant això, “els estudis més recents mostren com la causa més probable les descàrregues electroestàtiques que reben els treballadors durant la seva jornada laboral de l’entorn laboral, el mobiliari, la concentració d’aparells tecnològics, els materials utilitzats i els camps electromagnètics… Tots aquests elements poden ser determinants en l’aparició de la lipoatrofia semicircular”, compte Morén.

Els afectats

Nombrosos estudis científics han analitzat quina és la prevalença (proporció de persones afectades de la població) en grups concrets de pacients portadors del VIH, i tots coincideixen que és molt variable, a causa de les diferències que hi ha en els criteris diagnòstics. Per exemple, en un estudi en la “Revista de Recerca Clínica”, de 2004, de “Epidemiologia de les anormalitats en pacients amb infecció per VIH”, es va observar una incidència -nombre de casos nous de lipodistrofia- del 42% en els pacients VIH positius que es tractaven amb inhibidors de les proteasas (IPs). I també es va veure que el risc de patir lipodistrofia és proporcional a la durada del tractament: aquest augmenta un 45% per cada sis mesos de tractament.

Quant a la proporció d’homes i dones afectats per la lipodistrofia, s’ha detectat que és molt més comuna en les dones. No obstant això, en el cas de la lipodistrofia associada al VIH, els estudis han donat resultats contradictoris: alguns indiquen que les dones poden experimentar la lipodistrofia amb una freqüència lleugerament major, mentre que uns altres no mostren cap diferència quant al sexe.

“Mentre persisteix aquesta controvèrsia el que sembla ser clar és que dones i homes poden experimentar la lipodistrofia de manera diferent. Així, les dones amb canvis corporals poden ser més propenses a experimentar un augment de la grandària dels sins i guanyar més pes total que els homes”, segons Morén. D’altra banda, els homes amb canvis en la forma corporal poden manifestar amb major freqüència desgasti en el rostre i les extremitats. I també són més proclius a presentar canvis anormals en els nivells de colesterol i triglicèrids, assenyala l’experta.

Els nens amb VIH tampoc estan exempts de patir lipodistrofia. Se sap que els efectes adversos més freqüents en els petits seropositius que reben tractament antiretroviral són, precisament, les alteracions metabòliques i la lipodistrofia, segons han demostrat diversos articles, com el de l’equip de C. Wedekind publicat en “Pharmacotherapy” (2001), i el del grup liderat per EG. Leonard sobre les complicacions metabòliques del tractament antiretroviral, publicat en “Pediatrics Infectious Disease Journal? (2003).

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions