La prediabetes és una situació prèvia a la diabetis que afecta al 12% de la població espanyola, segons el primer gran estudi nacional que s’ha realitzat per analitzar l’escenari d’aquestes dues entitats, juntament amb altres factors de risc cardiovascular. És una situació mesurable en persones de risc i la detecció del qual ajudaria a evitar el desenvolupament de la diabetis, sempre que l’afectat realitzi un canvi en l’estil de vida. No obstant això, sovint pansa desapercebuda, segons explica en aquesta entrevista Sonia Gaztambide, presidenta electa de la Societat Espanyola de Diabetis (SIGUEU) i cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital de Creus, en Baracaldo (Biscaia).
És una situació de risc, més freqüent del que es creu, que pot acabar en diabetis. És el pas previ abans que es manifesti la malaltia.
Es parla de prediabetes quan les determinacions de glucosa en sang en dejú estan entre 110 mg/dl i 126 mg/dl, que encara no tenen rang de diabetis. A partir de 126 ja es considera diagnòstic de la malaltia. Aquesta franja intermèdia és indicativa que hi ha una situació de major risc. El mateix succeeix quan es realitza la prova de sobrecàrrega oral amb 75 g de glucosa i, a les dues hores, la glicemia se situa entre 140 mg/dl i 200 mg/dl. El normal és que una persona que no tingui diabetis estigui per sota de 140 mg/dl i que la persona que pateixi la malaltia estigui per sobre de 200 mg/dl. Entre 140 i 200, hi ha una situació intermèdia: un estat de prediabetes.
“Es considera prediabetes quan hi ha determinacions de glucosa en sang en dejú entre 110 mg/dl i 126 mg/dl”Segons l’estudi nacional, presentat a principis d’octubre d’aquest any a Madrid, hi ha un 12% de persones que tenen diabetis, de les quals, un 4% ho desconeixen. Prop d’un altre 12% de la població està en estat de prediabetes, en una de les dues situacions explicades: amb la glucèmia basal alterada (entre 110 mg/dl i 126 mg/dl) i amb mala tolerància a la glucosa o als hidrats de carboni (entre 140 mg/dl i 200 mg/dl) després d’una sobrecàrrega oral, transcorregudes dues hores.
Aquest estudi nacional és el primer en el qual s’ha pogut classificar, amb diferents mètodes, el percentatge de persones que la pateixen per grups de població. És el primer gran estudi de tot el territori, que hem realitzat de la mateixa manera en tota Espanya, per la qual cosa les dades d’estudis previs han quedat obsolets. Coneixíem que la taxa de diabetis augmenta. Per aquest motiu, era pertinent realitzar un estudi únic per saber la situació real de la diabetis en tot el territori. A més, hem inclòs a pacients des dels 18 anys fins als 80.
“Són persones de risc els qui tenen més de 40 anys, antecedents de diabetis, hipertensió, obesitat, són fumadores i sedentàries”Més de 5.500 persones, encara que en les proves de sobrecàrrega oral de la glucosa solament s’ha inclòs a 3.500. Al total se’ls ha realitzat una enquesta sobre hàbits alimentaris i d’exercici físic, i la percepció del seu estat de salut i de la qualitat de vida. L’estudi no només ha estat sobre la diabetis i la seva prevenció, sinó també sobre altres factors com la hipertensió, les dislipemias, l’obesitat, el tabaquisme o el sedentarisme. Ha estat un estudi molt ambiciós, ampli i en el qual hem obtingut moltes dades, encara que encara són preliminars.
Sí, perquè és una entitat que va associada estretament tant a l’obesitat com al sedentarisme.
“La prediabetes està associada a l’obesitat i al sedentarisme”Al no desenvolupar símptomes, no es detecta clínicament de no ser perquè la persona acudeix al metge d’atenció primària per fer-se un examen de salut, per una grip o per un altre procés aliè, i aquest valora la necessitat de fer una analítica, sobretot, en les persones amb antecedents familiars de diabetis, hipertensió, dislipemia o altres factors de risc vasculars, a més de determinacions de glucosa.
Es consideren persones de risc els qui tenen més de 40 o 45 anys, amb antecedents familiars de diabetis, hipertensió, obesitat, dislipemia, que són fumadors i, a més, sedentaris.
És difícil establir-ho. L’idoni seria cada any o, com a màxim, cada tres.
“Realitzar més exercici i disminuir de pes per combatre l’obesitat és una recepta vàlida per revertir la prediabetes”Estudis realitzats en països com Finlàndia, on a les persones amb risc se’ls ha motivat per canviar el seu estil de vida i se’ls ha estimulat perquè perdin pes -perquè tenien el fetge gras o obesitat- i facin exercici amb ajuda de dietistes i monitors d’activitat física, han aconseguit una reducció d’un 58% en el desenvolupament de diabetis. Aquests resultats són millors que les intervencions en determinats grups de població amb l’administració de diferents fàrmacs. En aquests casos, els efectes aconseguits han estat clarament inferiors, de manera que el millor és la prevenció.
És necessari detectar a més pacients en aquesta situació, fins i tot amb diabetis, i combatre tots els factors de risc que tinguin. Si lluitem contra l’obesitat i el sedentarisme podrem millorar, no solament el control de la diabetis, sinó la situació de prediabetes i el risc cardiovascular. Cal conscienciar a la població perquè millori el seu estil de vida i als professionals de la salut perquè detectin més, i al més aviat possible, a persones en situació de risc. La prediabetes no desenvolupa símptomes ni la persona es troba malament. El més important per no desenvolupar diabetis mellitus i evitar les seves conseqüències és la prevenció. Les persones amb antecedents familiars -que a més hagin sofert alguna complicació (problemes de vista o de ronyó)- pot ser que siguin més sensibles, en comparació de la població general. Però hem de conscienciar a tota la societat de la importància de combatre l’obesitat i de fer exercici físic de forma regular.
La recepta clàssica que combina més exercici i menys pes per combatre l’obesitat i, amb això, el risc de desenvolupar diabetis i altres factors de risc cardiovascular associats, és també vàlida per revertir la prediabetes, l’esglaó previ a la diabetis mellitus -aquesta sí, irreversible-. Sonia Gaztambide adverteix que en aquesta fase encara és possible no arribar a patir mai la diabetis si es realitza un canvi real d’estil de vida, que requereix força de voluntat.
En ocasions, les persones amb aquest estat de prediabetes porten una
En la seva opinió, d’aquesta forma és més factible que les persones que ho necessiten operin un canvi d’estil de vida. “Si després de treballar algú es veu obligat a anar al gimnàs, és probable que li resulti difícil, tindrà altres prioritats i ho relegarà a un últim lloc. En canvi, si s’incorpora en el dia a dia (si un viu en un segon pis, pot pujar un pis a peu), és més factible”, especifica. Una altra possibilitat és caminar mitja hora al dia, “però sense mirar aparadors, sinó caminar amb certa gràcia”, precisa.
