Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Suspens en activitat física

Només un 12% dels espanyols practica exercici físic de manera adequada, segons una enquesta duta a terme pels metges de família

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Dimecres, 12deDesembrede2007

Posar-se en forma sol ser el propòsit de moltes persones en estrenar any, però les dades confirmen que pocs compleixen amb tan saludable comesa. Des de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària s’ha publicat recentment una guia que anima als professionals a prescriure programes d’exercici físic com una manera de prevenir, tractar i rehabilitar malalties. Una guia que ve a complementar la Guia Pràctica de Salut i Esport, elaborada per CONSUMER EROSKI, en la qual s’inclouen una sèrie de consells i pautes sobre com exercitar-se en cada cas i en les diferents edats.

Valor terapèutic

/imgs/2007/12/deporte1.jpg

Un estudi recent amb 68.055 pacients de més de 14 anys revela que només el 12% de la població practica exercici físic de manera adequada. Els experts es neguen a considerar a una persona físicament activa si no realitza almenys tres sessions setmanals d’activitat física moderada d’almenys 30 minuts de durada. «Són tants les dades que avalen els beneficis de l’exercici que l’activitat física s’ha de receptar escrupolosament des dels centres de salut en cada visita mèdica», sosté el president de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària, semFYC, Luís Aguilera.

Exercitar-se no sols és bo per a qualsevol persona sana, sinó també per a pacients amb malalties cròniques com a bronquitis, hipertensió arterial, diabetis, càncer, obesitat, osteoporosi o artrosi. Els metges de família volen acabar amb la idea errònia que un malalt no ha de practicar exercici físic. «Es tracta de pautar convenientment la durada, la freqüència o la intensitat de l’activitat que practicaran, igual que fem a l’hora d’assignar un determinat medicament», assenyala l’expert.

Amb semblant fi, la semFYC ha elaborat un manual sobre prescripció d’exercici en el tractament de les malalties cròniques. L’obra anima als professionals a prescriure programes d’exercici físic com una manera de prevenir, tractar i rehabilitar malalties, introduint a més una millora sensible en la qualitat de vida. «Sabem que l’edat tampoc no és una contraindicació per a practicar exercici de manera regular i adaptat a les condicions de cada pacient», puntualitza Aguilera. «Tots podem exercitar-nos en un grau o un altre, des de caminar un tros a pas una cosa lleugera o córrer, almenys tres dies a la setmana i durant almenys mitja hora».

La inactivitat física és un factor de risc important implicat en el desenvolupament de nombroses malaltiesAguilera subratlla que convé començar de manera progressiva i continuada, evitant aquest recurs tan habitual com nefast de dur a terme grans esforços un sol dia de cap de setmana. «Els beneficis de l’exercici es deixen sentir a llarg termini i de manera gradual, i per això cal ser constants», afegeix.

Una guia oportuna

«Estem davant un factor de risc important que, associat als hàbits de vida actuals, té un impacte negatiu sobre la salut i apareix implicat en el desenvolupament de nombroses malalties», explica Ortega. A Espanya, adverteix, la prevalença del sedentarisme és superior a la de qualsevol altre factor de risc com el tabaquisme o el consum d’alcohol. Ortega, que ha pres part també en un estudi sobre exercici físic en un centenar de pacients fumadors i no fumadors, assegura que aquesta pràctica «ajuda a deixar de fumar i que la intensitat de l’exercici influeix en l’abandó del tabac».

L’expert assegura que la raó que en la majoria de les cites bibliogràfiques d’experiments d’exercici físic amb fumadors es fregui el desastre és que l’activitat proposada era massa suau. Segons la seva experiència, «córrer una distància moderada és un exercici prou intens com per a fer-lo incompatible amb l’hàbit de fumar». Ortega aclareix que un 70% dels qui havien començat a córrer en el seu estudi ho va fer amb la idea en ment d’abandonar el tabac.

Exploracions com un electrocardiograma o una prova d’esforç poden ser necessàries en prescriure exercici en persones majors o amb risc cardiovascular. «Sabem, no obstant això, que els pacients actius viuen uns tres anys més de mitjana amb major qualitat de vida i autonomia personal que els pacients inactius», explica.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions