Quant temps triga a ‘recuperar-se’ l’organisme d’un fumador que ha deixat de ser-ho? Aconsegueixen els ex fumadors ‘resetear’ de nou el seu cos, és a dir, tenir el mateix risc que un no fumador de desenvolupar alguna de les 25 malalties associades al tabac? La resposta és no: fumar genera en l’organisme danys irreversibles. El comptador mai es torna a posar a zero, com es demostra en un detallat estudi d’efectes irreversibles amb fumadors i exfumadors, publicat recentment. La conclusió: fumar es porta en els gens i haver fumat, també. Però, per descomptat, això no significa, ni molt menys, que no valgui la pena deixar de fumar.
El tabaquisme provoca 45.000 morts a l’any i és, per tant, la principal causa de defunció a Espanya, segons el Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme. Moltes d’aquestes morts són per càncer de pulmó, un dels tumors malignes amb majors índexs de mortalitat. Es tracta d’un tumor que pot manifestar-se molts anys després d’haver deixat de fumar. «El 85% dels casos de càncer de pulmó són atribuïbles a l’hàbit de fumar tabac. Els ex fumadors empedreïts segueixen tenint un risc alt de desenvolupar càncer de pulmó. El 50% dels casos de càncer de pulmó es diagnostiquen en exfumadors», assenyala Raj Chari, biòleg especialista en càncer del Centre de Recerca en Càncer de British Columbia, en Vancouver (Canadà).
Alguns efectes irreversibles
Chari és autor d’un treball publicat aquest estiu en la revista BMC Genomics sobre les diferències en l’expressió gènica entre no fumadors, fumadors i exfumadors. La recerca va consistir a analitzar l’expressió gènica en teixit epitelial obtingut de les vies respiratòries de quatre no fumadors (que no havien fumat mai), vuit fumadors i dotze exfumadors (que ho eren des d’entre 1 i 32 anys). Els autors del treball partien de la base que «els gens l’expressió dels quals ha sofert efectes reversibles per fumar han de mostrar diferències entre els fumadors i els ex fumadors, però han de ser similars entre els ex fumadors i els no fumadors», escriu l’equip liderat per Chari.
«Per contra, en els gens que sofreixen efectes irreversibles sobre la seva expressió gènica, hi haurà similituds entre els fumadors i els ex fumadors». En total van ser analitzats més de 110.000 productes de l’expressió gènica potencialment únics, la qual cosa converteix a aquest estudi en un dels més detallats de la seva classe. Els resultats van revelar que alguns gens l’expressió dels quals està alterada en fumadors tornen als seus nivells normals una vegada s’abandona el (mal) hàbit. Però l’expressió d’altres 124 gens roman alterada. «Aquests canvis irreversibles poden ser l’explicació que el risc de desenvolupar un càncer de pulmó segueixi sent alt després que es deixa de fumar», escriu Chari en la publicació.
L’estudi mostra que l’expressió de diversos gens relacionats amb el cicle cel·lular està reduïda tant en fumadors com en exfumadors
A més, les proteïnes produïdes per varis dels gens alterats irreversiblement s’associen amb malalties pulmonars. Es va detectar, per exemple, que l’expressió de diversos gens relacionats amb el cicle cel·lular era reduïda tant en fumadors com en exfumadors, alguna cosa que encaixa amb la menor taxa de divisió cel·lular observada en pacients amb bronquitis crònica o emfisema pulmonar. I també mostraven menys expressió del normal diversos gens implicats en la reparació del DNA.
Sense risc zero
Això significa, segons Chari, que «en deixar de fumar redueixes els riscos, però aquests no tornen a ser zero». Vol dir això que no val la pena fer l’esforç de deixar de fumar? «En absolut», respon Rodrigo Còrdova. «El tabac està relacionat amb 25 malalties diferents, entre elles càncer; malalties cardiovasculars (cardiopatia isquémica, infart, angina i mort sobtada), i també bronquitis crònica i emfisema. El temps de recuperació de cadascuna és variable», diu aquest expert, portaveu del Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme.
Així, pel que fa a la cardiopatia isquémica, el risc es redueix entre un 11% i un 17% quan es porta entre 6 i 18 mesos sense fumar. Quant a la bronquitis crònica i l’emfisema, «depèn de l’edat a la qual es deixi de fumar», explica Còrdova. Si s’és exfumador a partir dels 35 o 40 anys, part del dany ja és irreversible. En altres malalties cardiovasculars s’ha trobat que després de 15 anys sense tabac, el risc és equiparable al d’una persona sana.
En el cas del càncer les estimacions són més difícils, perquè les fallades són acumulatives. A més cal tenir en compte la contribució del fum ‘passiu’ del tabac, el que fumen uns altres. Segons Còrdova a Espanya moren a l’any amb càncer de pulmó 15.000 persones, de les quals 400 (que se sàpiga) són fumadors passius. «En les societats en què no es fuma pràcticament no hi ha càncer de pulmó», assenyala aquest expert.
L’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya de 2006 (l’última disponible) mostra que el 40,19% dels homes d’entre 25 i 44 anys fumen diàriament. Tres anys abans, la xifra era de 41,5%. Un descens molt tímid, però un descens. La baixada és més acusada en nois d’entre 16 i 24 anys, que passen de 34,8% en 2003 a 25,53% en 2006. Les noies ja els han superat, i aparentment no tenen intenció de canviar de conducta: entre els 16 i 24 anys el 31,15% d’elles fumava en 2003, i el 31,1% segueix fumant en 2006.
Però aquestes dades no recullen les ‘baixes’ entre els fumadors provocades per la llei antitabac. Segons membres del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme aquesta llei ha ‘convertit’ ja a un milió de fumadors. Aquests experts creuen possible aconseguir reduir el percentatge de fumadors a un 15% l’any 2020. «La Llei és el major avanç en salut pública dels últims 15 anys i ha aconseguit el 80% dels objectius previstos. Els nivells de nicotina ambiental als edificis de lesadministracions públiques, empreses privades, comerç, centres de transport, universitats, hospitals i centres socials són residuals i en general un 80% menors als quals hi havia abans de la Llei», s’apuntava fa ja un any en les conclusions de l’últim congrés del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme.
Els aspectes en els quals més cal incidir per aconseguir aquest objectiu són, per a aquesta associació, promoure una educació antitabac, encarir el tabac, no permetre la seva publicitat i finançar els fàrmacs que ajuden a deixar de fumar a alguns grups de risc. Perquè, segons aquests experts, la teràpia substitutiva de nicotina i altres fàrmacs específics sí que «aporten noves esperances per fer cada vegada mes fàcil deixarde fumar».
