Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tatuatges

La moda de la pell marcada pot ocasionar malalties, infeccions i al·lèrgies
Per miren 27 de setembre de 2002

Decorar el cos amb dibuixos elaborats i atractius s’ha convertit en moda. El conegut com a bodi art, llenguatge del cos, constitueix un estil de vida, una manera de diferenciar-se per a milers de joves a tot el món. No obstant això, el tatuatge és, al mateix temps, una agressió a l’organisme. La higiene dels materials emprats és essencial per a evitar infeccions transmeses per la sang, com ara el virus de la sida o l’hepatitis C. Abans d’acudir a algun professional que realitzi aquest tipus de tècniques artístiques, convé conèixer algunes normes i els problemes que pot ocasionar portar una pell marcada.

Una tècnica pesada

Encara que el resultat final sigui del gust del client, la tècnica del tatuatge amaga darrere una complexa fase d’elaboració. Des de l’Associació de Tatuadores Professionals (ATAP), es recomana que abans que l’artista comenci el seu treball, el client tingui la pell neta i hidratada.

El procés de tatuar-se la pell consta de tres fases:

1.La burxada: amb una màquina d’injecció de tinta s’introdueix un pigment dins de la pell a través d’unes agulles molt fines, que efectuen uns petits forats sobre la dermis.

2.El dolor: quan l’agulla penetra en la pell, es produeix una petita ferida que comença a sagnar. El dolor dependrà de cada persona i de la zona on es produeixi la burxada. Els llocs més sensibles són els que contenen una major densitat d’os i de terminacions nervioses, com per exemple: el cap, l’omòplat, la columna vertebral i el cóxis. Un altre factor determinant és la perícia de l’artista, la forma en què utilitzi l’instrumental.

3.Les cures: potser és la fase més delicada, perquè del seu seguiment dependran les conseqüències del tatuatge sobre la pell, a més de la permanència del dibuix. La dermis ha de mantenir-se sempre humida i per a això s’aplica una capa de vaselina. Posteriorment, es tapa amb un embenatge durant 4 o 5 hores la zona tatuada i es deixa cicatritzar la ferida. Passats uns dies, normalment una setmana, es neteja bé i s’aplica una crema regeneradora durant quatre o cinc dies. És important recordar que el dibuix original pot perdre la seva nitidesa original a causa de l’exposició al sol.

Una moda en evolució

Braços, esquena, melic, turmells, zones genitals… Qualsevol part del cos es pot decorar amb un tatuatge, sigui una rosa, un braçalet, una fada, una geisha, un diable o fins i tot la cara de la parella. “Fa quatre anys els que s’emportaven eren els dibuixos amb motius tribals, la simbologia cèltica i japonesa, el corrent old school (mariners) i els gòtics (calaveres i dimonis)”, compten des de l’Associació de Tatuadores Professionals (ATAP), amb seu a Catalunya. No obstant això, com totes les modes, el tatuatge ha anat evolucionant i el client “té avui dia gustos molt personals”, afegeix.

Problemes per a la salut

Portar el cos tatuat o foradat en els llocs més inversemblants és sinònim d’estar a l’última, més que un senyal d’identitat. No obstant això, la moda marca, però no adverteix dels possibles conseqüències. Un tatuatge pot provocar un seriós disgust per a la salut. “El risc és menor comparat per exemple amb l’alcohol, però sí que pot constituir una font de problemes”, afirma el doctor Díaz, cap de la Unitat de Dermatologia de l’Hospital d’Encreuaments, a Bilbao.

Els tatuatges, més que efectes, produeixen una sèrie de complicacions en la pell. Entre elles, “la més comuna, freqüent i problemàtica és la infecció”, assenyala l’especialista. Un dels majors problemes és la possibilitat de transmissió de malalties víriques, com a hepatitis B i C. Encara que depèn del material que s’utilitzi i de les condicions d’esterilització amb què es faci el tatuatge, matisa el dermatòleg. També condiciona el lloc geogràfic on es realitzi aquest tipus de tècniques. “En l’actualitat, en països com l’Índia i el Pakistan la principal font de transmissió de l’hepatitis B i C són els tatuatges”, agrega el doctor Díaz.

Una altra de les conseqüències de portar una pell marcada són les reaccions al·lèrgiques que produeix l’organisme, quan se li injecten determinades substàncies. És el cas de tints i pigments com:

  • el sulfat vermell de mercuri, que dóna el color vermell
  • metalls com el níquel o el crom, per a tatuatges de color verd
  • el cadmi, per al to groc
  • surts de cobalt, en dibuixos de colors blaus
  • òxid de ferro, en tons ocres
  • i convé tenir especial cura amb els colors blanc i beix, que porten en la seva composició òxid de titani i de zinc.

En aquests casos, “la pell reacciona a cossos estranys i es produeixen una sèrie d’embalums en la pell”, explica el doctor Díaz. Així mateix, “davant les burxades, es poden desenvolupar cicatrius molt engruixades en la zona del tatuatge”, afegeix l’especialista.

D’altra banda, a més dels problemes físics que pot produir portar aquestes marques, existeix un component social que convé considerar: el rebuig del tatuatge. Amb el temps, molta gent es cansa de portar-lo, perquè, tal com explica el doctor Díaz, “amb el pas dels anys, el dibuix tendeix a difuminar-se i deixa de ser tan bonic i precís. Així doncs, un dels problemes més comuns és voler desfer-se del tatuatge”.Encara que el rostre de l’estimat/a, fidelment reproduït d’una fotografia, constitueix l’últim crit, “cada vegada més la gent es deixa aconsellar per l’estil del tatuador”, assenyalen des de l’associació de tatuadores professionals, que compta amb al voltant de 1.500 socis en tota Espanya.

Paral·lelament a la transformació d’estils, han anat canviant els tipus de materials utilitzats per a realitzar els dibuixos. Fa quatre anys s’empraven tintures exclusivament de color negre per a fer els tatuatges, amb un temps màxim de permanència en la pell d’uns cinc anys. “El resultat no va anar gens satisfactori, perquè passats aquests cinc anys la pell no absorbia la tinta i deixava taques. Per això, avui dia gairebé ningú utilitza el que es coneix com a tatuatges temporals”, expliquen des de l’associació.

A pesar que el sector no està regulat, la Unió Europea exigeix que els pigments que s’introdueixen en la pell siguin d’una certa qualitat i no continguin materials pesats, informen des de l’ATAP. En aquest sentit hi ha artistes que utilitzen aigua de roses per als seus dibuixos i les tintes es dilueixen més o menys, depenent si es vol aplicar ombres o lluentors en les figures.

Així mateix, tampoc hi ha una norma per a les tarifes que cobren els artistes. “El preu depèn del professional, de la mena de dibuix, de les sessions emprades i de la dificultat del tatuatge”, afirma el portaveu de la citada associació.

La importància de la higiene

En tot aquest procés, la higiene juga un paper fonamental. Una neteja adequada dels materials emprats per a realitzar aquestes tècniques pot evitar l’aparició de malalties i infeccions transmeses per la sang.

Entre les afeccions més perilloses cal destacar el virus de la sida i les ja esmentades hepatitis B i C. Però, pot una persona contreure el VIH per posar-se un tatuatge o per fer-se forats en el cos? Segons els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC), agència federal del Departament de Salut del Govern dels Estats Units, “sempre existeix un risc de transmissió pel VIH si els instruments contaminats amb sang no són esterilitzats, no es desinfecten o s’usen inadequadament entre els clients”. En aquest sentit, els CDC recomanen que l’instrumental que estigui destinat a penetrar la pell “s’usi només una vegada i s’elimini, o es netegi a fons i s’esterilitzi”.

De la mateixa manera opina el cap de la Unitat de Dermatologia de l’Hospital biscaí d’Encreuaments, per a qui “han de complir-se unes condicions mínimes d’esterilització”. Els centres especialitzats en tatuatges,”en general no utilitzen material d’un sol ús”, sentència. En aquest aspecte, convé considerar quines condicions reuneix el material que s’empra i a quina temperatura s’esterilitza l’instrumental. “Han de ser temperatures molt altes per a evitar la propagació dels virus de l’hepatitis”, afirma.

La importància de desinfectar l’instrumental utilitzat per a realitzar aquestes pràctiques també té el seu buit en Internet. La Xarxa està repleta de direccions per a atreure al potencial client i, en algunes d’elles, la higiene ocupa un apartat destacat. Aquests són dos exemples: www.tattoo-odin.com www.tatuajes.com/articulos/articulohigiene.htm

Buit legal

Els riscos per a la salut que comporten aquestes pràctiques han alertat sobre la necessitat de controlar el sector, però de moment no hi ha una normativa. “Hauria d’haver-hi una regulació sanitària”, sentència el doctor Díaz, de l’Hospital de Creus. Així mateix, “l’artista ha de comptar amb informació precisa sobre el que significa tatuar-se la pell i saber transmetre-la-hi al potencial usuari. I la meva experiència em diu que ningú explica res de la problemàtica relacionada amb els tatuatges. Hi ha un buit legal total. Es requereix, doncs, “una legislació que posi ordre en aquesta espècie de voràgine que afecta, sobretot, a la gent jove”, postil·la.

D’igual manera opinen des de l’Associació de Tatuadores Professionals, des d’on s’exigeix “una regulació específica per al sector”, per a posar fi a una situació en la qual “hi ha gent que compra la màquina i les tintes i les utilitza sense complir unes condicions sanitàries mínimes”.

Consells pràctics

  • Abans de marcar-se la pell consultar sempre amb un dermatòleg
  • Han d’evitar els tatuatges:
    • Les persones amb malalties dermatólogicas (pell), cròniques i persistents, com psoriasis.
    • Persones en la pell de les quals tendeixin a reproduir-se lesions en forma de cicatrius.
    • Al·lèrgics a determinats metalls, sals i pigments orgànics.
    • Els qui hagin passat per alguna mena d’intervenció quirúrgica que tingui tendència a deixar cicatrius, com per exemple, l’apendicitis. En aquest sentit, el cap de Dermatologia d’Encreuaments, el doctor Díaz, recorda que “en la parteixi alta del tòrax i dels braços, són bastant freqüents les reaccions en la pell”.

Eliminar un tatuatge

“Cada vegada més persones es cansen del seu tatuatge i desitgen llevar-l’hi”, afirma Paloma Cornejo, dermatòloga de l’Institut Làser de Madrid, on porten quatre anys utilitzant aquesta tècnica. Aquest centre rep una mitjana de 30 a 40 consultes tots els mesos i “la meitat d’elles acaben sent intervencions”, assenyala. Els seus clients habituals són dones joves amb dibuixos tribals molt petits i homes de mitjana edat, amb tatuatges de motius mariners.

A través d’uns trets de llum, el làser fundi la tinta seca que ha quedat entre les capes de la pell. “Amb el làser s’estan obtenint resultats molt positius, però mai garantim que la pell vagi a quedar com abans que el pacient es fes el tatuatge; perquè no es tracta d’una depilació”, matisa l’especialista.

El tipus de tatuatges que es tracta en aquest centre especialitzat “són els realitzats per professionals, de color negre, decoratius i tribals”, explica Cornejo. No obstant això, el làser té les seves complicacions. Aquesta tècnica és capaç de penetrar fins al fons de la pell, però, a vegades, es troba amb determinats colors “les tintes dels quals resulten més difícils de dissoldre”, indica l’especialista.”És el cas dels colors ataronjats i grocs, no tant dels negres i blaus”, agrega. A més, es tracta d’un tractament pesat, ja que es necessita una mitjana de sis sessions per a eliminar-lo, depenent de la mena de tatuatge i de la zona del cos on estigui localitzeu.

Però els resultats no estan garantits. Hi ha tatuatges que s’eliminen per complet, però en altres casos en la zona abans tatuada queda una espècie de cicatriu enrogida en la pell, que es “anirà eliminant amb una pomada antibiòtica i amb unes cremes regeneradores”, indica la dermatòloga. De totes maneres, “per a evitar tot això el millor és no tatuar-se”, recomana l’especialista. En aquest mateix sentit, des de l’Associació de Tatuadores es recorda que “resulta molt més costós i dolorós llevar un tatuatge que posar-lo. Un tatuatge petit es pot eliminar, però és molt més difícil llevar un gran. Quant als colors, els pigments vermells pràcticament no es poden eliminar a causa de les substàncies que componen aquest color”.

Així mateix, convé recordar que aquest tipus d’intervencions resulten bastant costoses. El preu de les sessions de làser pot oscil·lar entre 721,21 euros i fins a 6.000 euros mensuals, depenent de la grandària del tatuatge i de la zona en la qual estigui.