Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tatuatges

La moda de la pell marcada pot ocasionar malalties, infeccions i al·lèrgies

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 27deSetembrede2002

Decorar el cos amb dibuixos elaborats i atractius s’ha convertit en moda. El conegut com a bodi art, llenguatge del cos, constitueix un estil de vida, una manera de diferenciar-se per a milers de joves a tot el món. No obstant això, el tatuatge és, al mateix temps, una agressió a l’organisme. La higiene dels materials emprats és essencial per a evitar infeccions transmeses per la sang, com ara el virus de la sida o l’hepatitis C. Abans d’acudir a algun professional que realitzi aquest tipus de tècniques artístiques, convé conèixer algunes normes i els problemes que pot ocasionar portar una pell marcada.

Problemes per a la salut

Portar el cos tatuat o foradat en els llocs més inversemblants és sinònim d’estar a l’última, més que un senyal d’identitat. No obstant això, la moda marca, però no adverteix dels possibles conseqüències. Un tatuatge pot provocar un seriós disgust per a la salut. “El risc és menor comparat per exemple amb l’alcohol, però sí que pot constituir una font de problemes”, afirma el doctor Díaz, cap de la Unitat de Dermatologia de l’Hospital d’Encreuaments, a Bilbao.

Els tatuatges, més que efectes, produeixen una sèrie de complicacions en la pell. Entre elles, “la més comuna, freqüent i problemàtica és la infecció”, assenyala l’especialista. Un dels majors problemes és la possibilitat de transmissió de malalties víriques, com a hepatitis B i C. Encara que depèn del material que s’utilitzi i de les condicions d’esterilització amb què es faci el tatuatge, matisa el dermatòleg. També condiciona el lloc geogràfic on es realitzi aquest tipus de tècniques. “En l’actualitat, en països com l’Índia i el Pakistan la principal font de transmissió de l’hepatitis B i C són els tatuatges”, agrega el doctor Díaz.

Una altra de les conseqüències de portar una pell marcada són les reaccions al·lèrgiques que produeix l’organisme, quan se li injecten determinades substàncies. És el cas de tints i pigments com:

  • el sulfat vermell de mercuri, que dóna el color vermell
  • metalls com el níquel o el crom, per a tatuatges de color verd
  • el cadmi, per al to groc
  • surts de cobalt, en dibuixos de colors blaus
  • òxid de ferro, en tons ocres
  • i convé tenir especial cura amb els colors blanc i beix, que porten en la seva composició òxid de titani i de zinc.

En aquests casos, “la pell reacciona a cossos estranys i es produeixen una sèrie d’embalums en la pell”, explica el doctor Díaz. Així mateix, “davant les burxades, es poden desenvolupar cicatrius molt engruixades en la zona del tatuatge”, afegeix l’especialista.

D’altra banda, a més dels problemes físics que pot produir portar aquestes marques, existeix un component social que convé considerar: el rebuig del tatuatge. Amb el temps, molta gent es cansa de portar-lo, perquè, tal com explica el doctor Díaz, “amb el pas dels anys, el dibuix tendeix a difuminar-se i deixa de ser tan bonic i precís. Així doncs, un dels problemes més comuns és voler desfer-se del tatuatge”.Encara que el rostre de l’estimat/a, fidelment reproduït d’una fotografia, constitueix l’últim crit, “cada vegada més la gent es deixa aconsellar per l’estil del tatuador”, assenyalen des de l’associació de tatuadores professionals, que compta amb al voltant de 1.500 socis en tota Espanya.

Paral·lelament a la transformació d’estils, han anat canviant els tipus de materials utilitzats per a realitzar els dibuixos. Fa quatre anys s’empraven tintures exclusivament de color negre per a fer els tatuatges, amb un temps màxim de permanència en la pell d’uns cinc anys. “El resultat no va anar gens satisfactori, perquè passats aquests cinc anys la pell no absorbia la tinta i deixava taques. Per això, avui dia gairebé ningú utilitza el que es coneix com a tatuatges temporals”, expliquen des de l’associació.

A pesar que el sector no està regulat, la Unió Europea exigeix que els pigments que s’introdueixen en la pell siguin d’una certa qualitat i no continguin materials pesats, informen des de l’ATAP. En aquest sentit hi ha artistes que utilitzen aigua de roses per als seus dibuixos i les tintes es dilueixen més o menys, depenent si es vol aplicar ombres o lluentors en les figures.

Així mateix, tampoc hi ha una norma per a les tarifes que cobren els artistes. “El preu depèn del professional, de la mena de dibuix, de les sessions emprades i de la dificultat del tatuatge”, afirma el portaveu de la citada associació.

Paginació dins d’aquest contingut

Etiquetes:

especials tatuatges


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions