Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tècniques d’imatge en prevenció cardiovascular

Determinar la malaltia coronària abans de la seva aparició és clau, ja que gairebé la meitat dels esdeveniments coronaris inicials apareixen sense símptomes previs

En els últims anys, tècniques com el TAC o la Ressonància Magnètica estan adquirint protagonisme en l’estudi de les malalties cardiovasculars. Gràcies als avanços tecnològics ja és possible visualitzar les artèries coronàries de forma no invasiva i avaluar la presència de calci coronari per a predir el risc cardiovascular.

Als països desenvolupats les malalties cardiovasculars constitueixen la primera causa de mort en l’edat adulta de la vida. Davant aquesta realitat juga un paper prioritari la prevenció en la qual, les tècniques d’imatge, estan començant a tenir protagonisme. La detecció i quantificació del calci coronari pot ser un instrument útil en la valoració del risc cardiovascular. Un estudi publicat recentment en la revista ‘New England Journal of Medicine’ apunta que mesurar la calcificació de les artèries coronàries mitjançant Tomografia Axial Informatitzada (TAC), contribueix a predir el risc de patir un problema coronari.

En aquesta recerca es van estudiar 6.722 homes i dones estatunidenques de diferents étnias que, a l’inici de l’estudi, no patien cap problema cardíac. Van ser seguits durant gairebé quatre anys, període en el qual es van registrar 162 esdeveniments coronaris, 89 dels quals greus (infart, accident cerebrovascular o mort). Es va evidenciar que el risc d’un esdeveniment coronari era gairebé deu vegades major per als quals tenien les puntuacions més altes de dipòsits de calci.

Primeres conclusions

L’estudi conclou que la quantificació de calci coronari és un potent predictor d’esdeveniments coronaris, que proporciona una estimació que va més enllà de la que faciliten els clàssics factors de risc. La presència de calcificacions coronàries és un indicador de la quantitat total de plaques ateromatosas que pot presentar un individu, encara que la quantitat de calci coronari, per si sol, no es correlaciona necessàriament amb la presència malalties importants com l’infart de miocardi.

Mesurar la calcificació de les artèries coronàries mitjançant TAC, contribueix a predir el risc de patir un problema coronari

Encara que en les diferents etapes de l’arterioesclerosi, la calcificació representa un estadi avançat, existeixen fases més precoces amb plaques no calcificades, constituïdes per lípids i teixit fibrós, i que en realitat tenen major predisposició al trencament que les plaques amb major contingut en calci. El càlcul del risc cardiovascular s’ha vingut efectuant mitjançant la valoració d’elements la presència dels quals es considera que pot afavorir la deterioració de l’arbre vascular. Clàssicament, aquests elements han estat tabac, hipertensió, diabetis, sobrepès i colesterol. El sexe masculí i l’edat també són factors a tenir en compte.

Amb totes les dades i mitjançant unes taules pot estimar-se el risc de cada individu de patir un esdeveniment cardiovascular en els pròxims 10 anys i, així, poder actuar en conseqüència incidint en els hàbits i amb tractament mèdic. La quantificació del calci coronari ja havia demostrat ser útil en l’estratificació del risc. Un dels principals problemes és el cost de la prova. A més, cal tenir en compte que la radiació a la qual se sotmet l’individu comporta també cert risc. Actualment, aquesta exploració està indicada en persones amb risc intermedi de patir malaltia cardiovascular, ja que la informació aportada podria ser d’utilitat per a acabar de perfilar el risc i poder actuar en conseqüència.

Coronariografia no invasiva

A més de la quantificació del calci coronari, el TAC permet, mitjançant l’administració d’un contrast endovenós, evidenciar la presència d’estenosis coronàries. L’escàner o TAC (Tomografia Axial Informatitzada) és un mètode diagnòstic amb llarga tradició en nombroses especialitats mèdiques que, gràcies als ràpids avanços tecnològics i informàtics, ha passat a ser una opció útil en cardiologia.

La visualització de les artèries coronàries presenta importants dificultats tècniques, ja que es tracta de gots de petit calibre, amb trajecte complex, sotmesos a continus moviments pels batecs cardíacs i els moviments respiratoris. Gràcies a la incorporació dels multidetectores de 64 elements, un sistema que permet l’obtenció d’imatges -en forma de corts- d’una forma extremadament ràpida, ara ja és possible adquirir imatges del cor i de les artèries coronàries amb gran fiabilitat.

Fins avui, el cateterisme cardíac ha estat la tècnica diagnòstica de referència per a la visualització directa d’estenosi (estrenyiment) en artèries coronàries. És una tècnica molt útil però que presenta l’inconvenient de requerir la introducció d’un catèter fins al cor. Això resulta, al seu torn, un avantatge ja que permet, en cas necessari, poder tenir accés directe a la lesió del got i poder reparar-la mitjançant l’inflat d’una petita pilota -angioplàstia- i la posterior col·locació d’un petit dispositiu -stent- que permet que el got continuï obert. És a dir, que la coronariografía mitjançant cateterisme, a més de ser una tècnica diagnòstica, pot ser terapèutica.

L’avantatge del TAC en aquestes situacions és que es tracta d’una tècnica incruenta, amb el desavantatge que, en cas d’evidenciar una lesió coronària susceptible de reparació, haurà d’efectuar-se un cateterisme. Per a estudiar les artèries coronàries primer s’efectua un estudi simple, sense contrast, que permet identificar calcificacions. En una segona fase, s’obtenen les imatges després de la injecció d’un contrast radiològic endovenós.

Els últims estudis (ACCURACY i CORE-64) que comparen el TAC i la coronariografia convencional avalen la fiabilitat de la primera per a excloure de forma no invasiva l’existència d’estenosis coronàries significatives. Els pacients que més poden beneficiar-se d’aquesta prova són el grup amb baixa i intermèdia probabilitat de patir un problema coronari.

Ressonància Magnètica Nuclear (RMN)

ImgImatge: Remco Frank

La Ressonància Magnètica Nuclear (RMN) és una altra important aportació que ha emergit amb força en els últims anys per a l’estudi de les malalties cardiovasculars. És una tècnica utilitzada des de fa anys en l’estudi de nombroses regions de l’organisme. L’obtenció de les imatges s’aconsegueix gràcies a l’exposició de les estructures a l’acció electromagnètica, que es realitza mitjançant un imant que equival a 15.000 vegades el camp magnètic de la terra.

Aquest imant atreu als protons, continguts en els àtoms dels teixits, que s’alineen amb el camp magnètic. Una vegada s’interromp el pols, els protons tornen a la seva posició original alliberant energia, emetent senyals que són captades per un receptor i analitzades per un ordinador que les transforma en imatges. A pesar que l’ecocardiografía continua sent la tècnica de primera elecció per al diagnòstic de la majoria de malalties cardíaques, la RMN es considera l’exploració complementària quan aquella no és concloent, ja sigui per la mena de patologia o per dificultats tècniques.

La RM és una tècnica innòcua, en la qual el pacient no s’exposa a radiacions ionitzants, que permet obtenir imatges anatòmiques sense necessitat de contrast intravenós. En l’estudi de la cardiopatia isquèmica, pot posar de manifest zones del miocardi amb mobilitat disminuïda durant l’estrès amb fàrmacs, o bé zones d’hipoperfusión després de l’administració d’un contrast -gadolini-. Així mateix, és una eina útil en la valoració de seqüeles estructurals d’un infart, presència d’aneurismes, zones amb mobilitat alterada o en l’estudi de viabilitat miocàrdica.

En valvulopatías, malgrat no ser de primera elecció, la RMN resulta de gran utilitat quan la qualitat d’imatge de l’ecocardiografía no aporta la informació suficient. Les malalties que comporten alteracions a nivell de l’anatomia cardíaca són les que més es beneficien d’aquesta tècnica. Patologies com a miocardiopatia hipertròfica, tumors cardíacs, cardiopaties congènites i displàsia arritmogénica del ventricle dret, entre altres, han trobat en la RMN, una important eina diagnòstica.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions