Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Teràpia familiar

S'aprofita el potencial de les relacions familiars per a resoldre alguns problemes psicològics o de relació

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 29deMarçde2005

Els professionals de la psicologia i la psiquiatria han comprovat que moltes patologies mentals estan molt connectades amb les relacions familiars. Sota la premissa que no som éssers aïllats i que el nostre entorn ens afecta i condiciona, els psicoterapeutes intenten solucionar certs problemes psicològics personals i conflictes socials o d’interacció amb l’ajuda de la família del pacient afectat. Des de fa anys aquest tipus de teràpia s’utilitza amb èxit per a completar el tractament dels trastorns d’alimentació o de personalitat, addiccions, abusos sexuals, així com diferents problemes provocats per malalties cròniques, tant físiques com mentals. El temps de tractament varia en funció de la gravetat del problema. Els més curts solen tenir una durada d’entre dues a deu sessions, mentre que els tractaments més llargs poden desenvolupar-se al llarg de diversos anys.

Què és la teràpia familiar i quan va sorgir

La teràpia familiar va començar a desenvolupar-se als Estats Units en la dècada dels cinquanta després que grups de psicòlegs i psiquiatres comencessin a treballar amb les famílies dels pacients afectats per diferents trastorns i comprovessin els bons resultats. Aquest tipus de tractament va arribar a Europa en els anys setanta, i deu anys després a Espanya, on ha anat creixent fins a convertir-se en un model de referència que apliquen al voltant de 1.500 especialistes pertanyents a la Societat Espanyola de Teràpia Familiar.

La base d’aquesta mena de teràpia sosté que tractar de forma aïllada a un pacient amb una patologia greu, sense tenir en compte el seu entorn resulta sovint infructuós, pel fet que al voltant d’aquesta persona es donen una sèrie de situacions i factors, entre els quals destaca la família, que influeixen en el manteniment, millora o empitjorament del problema inicial. Aquesta afirmació la corrobora el psiquiatre, psicoanalista i terapeuta de família Norberto Mascaró, qui assegura que en la psiquiatria infantil també s’ha arribat a la mateixa conclusió. “Quan veiem a un nen problemàtic en un col·legi i ens reunim amb els pares, en un alt percentatge trobem una problemàtica familiar darrere del nen que fa que actuï d’aquesta determinada manera”.

Els éssers humans som éssers relacionals, és a dir, només podem entendre’ns en relació amb els altres, i el principal lloc on aprenem a fer-ho és la família. El psiquiatre i psicoterapeuta Roberto Pereira, director de l’Escola Basc Navarresa de Teràpia Familiar, creu que el sistema familiar és el grup humà més estable que hi ha i que en cada cas es donen unes normes de funcionament concretes. “Cada família ha de ser capaç d’atendre les necessitats dels seus membres i, alhora, permetre que adquireixin autonomia amb el pas del temps. També ha de ser capaç d’adaptar-se als canvis que ocorren dins i fora del sistema familiar. Però aquestes adaptacions no són senzilles de realitzar, sobretot quan es donen altres factors afegits que les dificulten, com a malalties, problemes econòmics o dificultats de relació entre alguns membres de la família”.

En alguns casos les famílies no compten amb recursos suficients per a fer front de manera adequada a aquests canvis inesperats. “Per exemple, quan es produeix la separació dels pares a vegades s’utilitza als fills per a atacar-se mútuament. Un altre problema habitual és el conflicte adolescent o la crisi que sorgeix entre la necessitat de cures que senten els pares i el desig d’autonomia dels fills. Normalment el desacord té a veure amb els ritmes en què han de donar-se totes dues coses”, apunta el doctor Pereira.

Una de les premisses de la teràpia familiar és que no s’ha de culpar a una sola persona de tots els problemes perquè a més de ser injust, comporta el risc de fixar-la de manera permanent a aquesta situació problemàtica i al rol de ‘malalt’ o ‘ovella negra de la família’. La terapeuta familiar Annette Kreuz, des de la Federació Espanyola d’Associacions de Psicoterapeutes, explica que el terme ‘culpa’ no els convenç, “perquè normalment els problemes sorgeixen d’una situació complexa on estan implicats tant els contextos externs com les situacions personals. En teràpia familiar es treballa amb la família no perquè són els culpables de res, sinó perquè és el lloc idoni per a mobilitzar forces o per a aconseguir que les persones que sofreixen més puguin superar els seus problemes”.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions