La teràpia inhalada consisteix a administrar un fàrmac a través de les vies respiratòries. L’avantatge, en comparació de la via oral, és que el medicament s’absorbeix en els bronquis de manera directa, la qual cosa afavoreix un efecte local més ràpid. Per això, és la forma preferent d’administrar els fàrmacs en malalties respiratòries, com a asma o EPOC. No obstant això, perquè les partícules del medicament es dipositin en el lloc adequat, no és suficient amb usar la via respiratòria sense instruccions prèvies. En el següent article s’expliquen els passos comuns per a la utilització d’inhaladors i les característiques particulars segons el tipus de dispositiu.
Imagen: zlikovec
Com utilitzar de manera correcta els inhaladors?
- Retiri la tapa de la peça bucal o obri el dispensador.
- Bufi, fora del dispositiu, fins a buidar els seus pulmons.
- Col·loqui el filtre amb els llavis al voltant, sense obstruir-la amb la llengua.
- Coixa aire a través del dispositiu (no tots són iguals; cal conèixer les particularitats segons el tipus).
- Després de la inhalació, retiri el dispositiu i mantingui la respiració (apnea) amb la boca tancada durant 10 segons o tant com pugui.
- En cas de repetir una nova dosi, ha d’esperar entre 30 segons i 1 minut.
- En finalitzar, tapi el dispositiu.
- Esbandida la boca per eliminar les restes de medicament que poguessin quedar en ella.
Com són els diferents inhaladors
Existeixen diversos tipus d’inhaladors al mercat amb diferents mecanismes, per la qual cosa, a més de seguir les instruccions generals explicades, és important conèixer com funciona cadascun per realitzar la tècnica de manera correcta. A més, en cas que sigui complicat seguir els passos, es pot preguntar al facultatiu corresponent si la medicació es troba disponible en un altre tipus de dispositiu que resulti més còmode d’utilitzar.
- Inhaladors de cartutx presurizado. Estan formats per un dispositiu cilíndric on es troba el fàrmac i una carcassa externa. Per realitzar una inhalació adequada, abans de començar és necessari agitar-ho entre tres i quatre vegades i col·locar-ho en posició vertical amb el filtre en la part inferior. Després, en agafar aire, cal fer-ho amb lentitud per la boca i prémer el dispositiu mentre es continua la inspiració fins a omplir els pulmons. En alguns casos és difícil coordinar aquesta tècnica, sobretot en nens i ancians, per la qual cosa és molt recomanable emprar càmeres d’inhalació.
- Càmera d’inhalació. És un dispositiu que es posa en el filtre de l’inhalador de cartutx presurizado. Per utilitzar-ho de manera correcta, cal agitar l’inhalador entre tres i quatre vegades i acoblar-ho verticalment en la càmera. Després, quan ja s’ha col·locat el filtre de la càmera al voltant de la boca, es prem l’inhalador segons la dosi que s’hagi pautat (no és necessari realitzar cap dosi extra de prova). En aquest cas ja no cal coordinar la pulsació mentre s’agafa aire: s’han d’executar cinc respiracions lentes i profundes i, si és possible, fer l’apnea corresponent; o si el nen no pot realitzar-ho com volem, és suficient amb mantenir la càmera durant 10 segons mentre fa respiracions normals. A més, si el petit respirés pel nas en comptes de per la boca, existeixen càmeres amb mascarilla facial perquè els cobreixi ambdues i els entri la quantitat corresponent d’aerosol.
- Inhaladors de pols seca. Contenen el medicament en càpsules. Abans de començar la inhalació, és necessari carregar-ho segons el tipus de dispositiu. Després, perquè surti el fàrmac, cal posar-ho en la boca i agafar aire fort i de forma profunda fins a omplir els pulmons. En activar-se quan s’inspira en ell amb força, suposa un avantatge enfront dels de cartutx presurizado al no haver de coordinar la tècnica d’estrènyer el dispensador i agafar aire, encara que cal tenir en compte que en els de pols seca és necessari poder agafar aire a gran velocitat.
- Nebulitzadors. Són dispositius que requereixen d’una font externa, com a electricitat, per transformar un líquid en aerosol. Durant la durada de la sessió (entre 4 i 30 minuts), cal respirar a través de la mascarilla, de forma lenta i profunda, i si és possible també mantenir la respiració després de cada inspiració com en la resta de dispositius. És preferible que la respiració es faci per la boca perquè entre major quantitat d’aerosol, però si el pacient realitza més respiracions nasals -com és el cas de nens-, també existeixen mascarillas que cobreixen tant el nas com la boca.
Per obtenir més informació pot visitar Teràpia inhalada: consells per a pacients de la Fundació Lovexair o consultar dubtes amb educadors experts escrivint a cuentanos@lovexair.com.
