Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Teràpies alternatives: el perill d’usar remeis sense base científica

Les falses teràpies provoquen directa i indirectament al voltant d'1.400 morts a l'any i també estan darrere de desemborsaments astronòmics

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 13 de Gener de 2020
Terapias alternativas como la homeopatía Imatge: sciencefreak

Existeixen universitats que imparteixen cursos sobre elles, farmàcies que venen els seus remeis i certs metges, suposats entesos i sanadores que les promocionen. Però creure en les promeses de les teràpies alternatives i seguir-les de vegades es pot pagar car, i no solament amb euros. En gairebé 1.500 casos a l’any, amb la vida, segons el ‘Primer informe sobre morts a causa de les pseudoterapias a Espanya‘ elaborat per l’Associació per Protegir al Malalt de Teràpies Pseudocientíficas (APETP). Coneix què és una teràpia alternativa, el perfil de les persones que cauen en elles, les característiques de les més perilloses i on acudir per contrastar la informació que ens arriba d’elles.

En la novel·la més universal de la literatura espanyola, El Quixot de La Manxa, el gentilhome cavaller confessa al seu escuder Sancho Panza que coneix la fórmula secreta del bàlsam de Fierabrás, una poció que deien era capaç de guarir totes les dolències. No obstant això, després de provar-ho, els resultats no són els desitjats: el Quixot sofreix vòmits i suors, però se sent guarit després de dormir, i per a Sancho solament té un efecte laxant que gairebé ho mata, “per no ser cavaller errant”, justifica el protagonista.

No vivim en la ficció creada per Cervantes, però l’escenari és semblat. Segueix havent-hi malalts que busquen remeis per als seus mals i els qui ofereixen per al manteniment, recuperació o millora de la salut certes activitats, serveis, productes i substàncies sense respatller de l’evidència disponible, és a dir, pseudoterapias. I no són pocs, d’un costat i un altre, ni manquen de conseqüències indesitjades.

L’última ‘Enquesta de Percepció Social de la Ciència’ (2018) de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (Fecyt) assenyala que un de cada cinc espanyols (19,6 %) ha utilitzat tractaments alternatius a la medicina convencional per cuidar la seva salut; la majoria, de forma complementària. Així i tot, dos milions d’espanyols (5,2 %) reconeixen haver substituït un tractament mèdic amb una d’aquestes teràpies, “després de creure-les curativas, això és el greu”, puntualitza Elena Campos, doctora en Biomedicina, investigadora al Centre de Biologia Molecular Sever Ochoa UAM-CSIC i presidenta de l’APETP.

Terapias alternativas flores
Imatge: Mareefe

En moments vulnerables i amb conseqüències

Dona, de més de 64 anys i amb formació universitària. Així és el retrat-robot de l’usuari, segons el primer baròmetre del Centre de Recerques Sociològiques (CIS) que va abordar el tema fa gairebé dos anys. No obstant això, Guillermo Fouce, president de Psicòlegs Sense Fronteres, prefereix no parlar de perfil mitjà, sinó de moments de vulnerabilitat, com l’adolescència, la joventut, un problema sanitari o psicològic, en els quals qualsevol pot ser diana d’una teràpia d’aquest tipus.

“La medicina no és infalible. Quan ens proporciona una resposta insatisfactòria, s’obre una porta a ser víctimes de pseudociencias buscant sadollar la nostra necessitat de sentir que estem fent alguna cosa. Qualsevol podrà aprofitar aquesta situació de debilitat emocional per necessitat”, apunta Campos. I n’hi ha: “els qui juguen amb la desesperació, la incertesa, l’interès per trobar alguna cosa diferent que ajudi a sortir d’una situació psicològica o de salut compromesa”, comenta el psicòleg. “Depravats que aprofiten la necessitat dels malalts i se salten la llei per aconseguir que gastin els diners que no tenen o s’aislen de la seva família”, agrega Begoña Barragán, presidenta del Grup Español de Pacients amb Càncer (Gepac).

De fet, al nostre país aquestes falses teràpies provoquen directa i indirectament al voltant d’1.400 morts a l’any, segons l’informe de l’APETP. També estan darrere de desemborsaments astronòmics com, per exemple, els 600 euros al mes en gotes de Miracle Mineral Solution (MMS) o clorito de sodi (derivat del lleixiu) i altres suplements per tractar l’autisme, recorden des del Comitè de Promoció i Suport de la Dona Autista (CEPAMA).

Les teràpies alternatives són variades i per res innòcues. En 2011, el Ministeri de Sanitat va identificar 139 tècniques amb pretesa finalitat sanitària en l’àmbit de les teràpies naturals. Set anys després, la Xarxa Espanyola d’Agències d’Avaluació de Tecnologies i Prestacions del Sistema Nacional de Salut (REDETS) no ha trobat sobre 73 d’elles assajos clínics ni revisions sistemàtiques o metaanálisis en PubMed, el motor de cerca de referència en articles de recerca biomèdica. És a dir, tècniques com la medicina ortomolecular no tenen suport científic amb metodologia prou sòlida que serveixi per avaluar la seva seguretat, efectivitat i eficàcia. És una pseudoterapia.

Però encara hi ha 66 en qüestió, entre elles l’acupuntura, l’homeopatia o el reiki (imposició de mans), en les quals la població espanyola confia molt, segons l’enquesta de la Fecyt. REDETS les analitzarà una a una, perquè el fet que existeixen publicacions sobre aquestes pràctiques no implica que la tècnica estigui recolzada pel coneixement científic i que s’avali la seva eficàcia i seguretat. Però podria haver-hi més, “tantes com a capacitat creativa tingui qui vulgui inventar-se una o creients aconsegueixi. Depèn del pábulo que se li doni des dels mitjans de comunicació i institucions i del que se li deixi fer des de les autoritats competents”, adverteix Campos.

Terapias alternativas piedras
Imatge: PublicDomainPictures

Les teràpies alternatives més perilloses

Les teràpies que intenten substituir els tractaments mèdics o psicològics per alternatives no contrastades ni explorades són les més perilloses”, explica el doctor en Psicologia Guillermo Fouce. Segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), totes les pseudoterapias són perilloses, perquè impliquen “engegar pràctiques sense estudis científics que avalin la seva eficàcia, que generen falses expectatives i poden suposar un risc per a la salut”. En 2017, un estudi publicat en ‘Journal of the National Cancer Institut’ ho corrobora: les dones amb càncer de mama que les usen augmenten el seu risc de mort un 470 %, mentre que els pacients amb càncer colorrectal i els de pulmó, un 360 % i un 150 %, respectivament. A més, segons AECC, la pròpia publicitat i el plantejament de curació ja pot suposar sofriment i frustració per qui no aconsegueix aquesta promesa. Begoña Barragán alerta de les dietes anticáncer –“són una mentida”–, com també de “suposades energies que ens infonguin i suplements i complements que no demostren tenir cap influència sobre l’evolució del pacient oncològic”.

Precisament, el càncer és la malaltia sobre la qual més inquietud generen aquestes teràpies. En el telèfon Infocáncer de l’AECC van detectar en 2018 un augment de les consultes sobre l’ús de productes, aliments o tècniques per combatre els efectes secundaris dels tractaments o el dolor: són coneguts com a escorpí blau, card mariano o flors de Bach, drogues com a marihuana, productes com el lleixiu o la vitamina C amb bicarbonat o tècniques com la meditació amb efecte curativo.

On informar-te sobre les teràpies alternatives

Para acceder a más contenidos, consulta la revista impresa.

Etiquetas:

teràpies

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions