Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Teràpies amb mascotes

Malalts d'Alzheimer i nens autistes, entre altres, es beneficien d'aquestes teràpies
Per EROSKI Consumer 22 de gener de 2003

Les mascotes contribueixen al fet que la vida sigui més plaent i saludable, fins i tot a vegades la prolonguen, almenys així ho asseguren diversos estudis científics. Una mascota dins de la llar ajuda al fet que els seus propietaris oblidin els seus problemes per uns instants i pot evitar que caiguin en la depressió, doncs en sentir-se útils i volguts de manera incondicional el seu nivell d’estrès es redueix. És tan palès el bé que exerceixen determinats animals sobre l’ésser humà que últimament està en voga l’anomenada “Teràpia de Mascota”. Col·lectius tan variats com malalts d’Alzheimer, nens autistes o pacients amb Sida es beneficien dels avantatges d’aquestes teràpies.

Font de salut

La raça humana necessita el contacte amb animals i aquesta és la raó principal de la convivència amb mascotes. Però el benestar que aporten aquests animals va més enllà, perquè fins i tot pal·lien les deficiències psíquiques o físiques dels qui els envolten. Tant és així que actualment alguns doctors, en lloc de receptar medicaments, recomanen tenir una mascota com a part del tractament per a diversos malestars.

Un estudi de l’Associació Americana d’Hospitals per a Animals (AAHA) mostra que el 92% de les persones enquestades han obtingut millores de salut derivades de la relació amb els seus animals de companyia. El 76% considera que el seu estrès ha disminuït, el 65% assegura que la seva salut mental és millor i el 31% ha millorat la seva condició física a causa de l’exercici realitzat amb la seva mascota.

La veterinària Itxaso Ruiz, que treballa en contacte directe amb animals en la clínica Zaindu de Leioa (Biscaia), afirma que sense cap dubte les mascotes ajuden a relacionar-se i a pujar l’autoestima. Encara que, segons aquesta professional del món animal, algunes mascotes serveixen millor per a aquesta fi: “Les que més interrelació presenten amb els seus amos són els gossos i els gats. Els gossos són molt adequats per a persones amb problemes de socialització, ancians o per als qui viuen solos. Els gats són més apropiats per a persones amb mobilitat reduïda, perquè no han de treure’ls a passejar”.

La doctora Ruiz classifica els gossos en tres grups. “N’hi ha de companyia, de defensa i treballadors. Dins d’aquests últims es troben, per exemple, els gossos que utilitzen els invidents i les persones que pateixen epilèpsia -els cans detecten quan el seu amo sofrirà un atac i li avisen perquè es prepari”.

Beneficis terapèutics

La teràpia assistida per animals de companyia (TAAC) es basa en la participació d’animals en intervencions terapèutiques amb la finalitat de millorar la salut i el benestar humà, perquè les mascotes poden ser un valuós pont de comunicació entre el terapeuta i el pacient. D’acord amb estudis ja realitzats en la dècada dels setanta pel psicòleg novaiorquès Boris Levinson, el contacte amb una mascota, a més de ser agradable, reporta beneficis terapèutics.

L’efecte terapèutic de la teràpia assistida amb animals és més notori entre els nens i els ancians, però també es beneficien d’ella individus autistes, malalts del cor, persones amb paràlisi cerebral, pacients amb malalties terminals, amb malalties mentals, amb trastorns de comportament, la població anciana, les víctimes de violacions? fins i tot existeixen noves teràpies per a la reinserció de delinqüents.

Hi ha agrupacions i institucions de llarg a llarg de tothom que recorren hospitals i asils d’ancians amb animals que ajuden a millorar la salut. Bàsicament es tracta que el propietari faci una visita amb el seu animal al malalt en el seu domicili, asil o hospital. Per a dur a terme aquesta comesa, sempre depenent de l’associació que s’encarregui d’això, hi ha diverses modalitats: des del voluntari que posseeix un gos i decideix fer visites amb ell, fins a l’associació, més professional, que es dedica a ensinistrar a les seves mascotes per a aquesta comesa i les mana en companyia dels seus treballadors.

Les sessions poden ser individuals o grupals i els pacients poden ser nens, adolescents, ancians, malalts mentals, etc., aconseguint-se beneficis increïbles en aquestes teràpies assistides. L’animal que més s’utilitza és el gos i la raça més vàlida, segons Isabel Salama, psicòloga clínica i especialista en Teràpia Assistida amb Animals, és el llebrer: “Són gossos que s’adapten perfectament a la teràpia, a causa de la seva naturalesa sociable i cordial, així com a la seva disposició dòcil i comportament tranquil. La seva altura corporal els fa fàcilment accessibles per a les persones que mantenen llit i per als residents en cadires de rodes”.

Aquestes visites permeten que el malalt oblidi temporalment la seva situació per a centrar-se en la visita de l’animal. Aquesta activitat ajuda al fet que les persones se sentin menys soles i menys deprimides, proporciona un canvi positiu en les seves rutines i com a conseqüència comencen a ser més actives i sensibles, abans, durant i després de les visites. A més d’entretenir-se, es distreuen i pensen menys en el seu dolor o malaltia. És molt freqüent que les persones parlin amb les seves mascotes i comparteixin amb elles els seus pensaments i sentiments. Les trobades amb animals també contribueixen al fet que augmenti la socialització entre les persones que es troben internes, mostrant-se més alegres i amb millor estat d’ànim.

Però l’opció que millors resultats ofereix és la que converteix als animals de companyia en residents. Hospitals, centres geriàtrics, presons i altres centres que requereixin aquest tipus de teràpies per als seus interns adopten, previ contacte amb una fundació o entitat que realitzi aquestes labors, i aconsellats per aquesta, un nombre determinat d’animals de companyia.

Teràpies amb mascota a Espanya

Juliol Deu, des del Col·legi Veterinari de Madrid, constata la importància d’aquestes teràpies i la seva implantació al nostre país. “A Madrid i Barcelona hi ha nombrosos picaderos que inclouen entre els seus serveis la Hipoterapia, que està sent molt utilitzada per nens amb problemes de columna o autisme”. També la Delfinoterapia té el seu lloc entre els tractaments amb animals. “Els dofins s’estan utilitzant per a ajudar a nens que pateixen autisme, síndrome de Down o paràlisi cerebral, com ocorre en el delfinari de Tenerife, dirigit per José Luis Barbero, que en els seus 20 anys d’especialista ha atès a més de mil nois”.

Aquestes dues variants requereixen d’una especialització dels monitors i un ensinistrament especial dels animals, però els resultats són excepcionals per als casos en els quals són aplicades.

Hi ha casos reals molt interessants que demostren la vàlua dels cavalls per a ajudar a persones amb problemes. La revista Natural recalca el següent: “Una apassionada d’aquests animals es va veure embolicada en un aparatós accident de trànsit, el resultat del qual va ser una paraplegia. Durant molt de temps es va resistir a muntar a la que fins llavors havia estat la seva egua preferida, fins que un dia, amb l’ànim i l’ajuda d’un familiar, va tornar a muntar de nou.

Sorprenentment va comprovar que la seva egua, a la qual no podia guiar amb les seves cames per la seva paràlisi, es deixava dirigir per la seva veu. Curiosament, quan una altra persona muntava a aquesta egua havia de dirigir-la d’una manera normal, és a dir, amb les cames, ja que no feia cap cas a la veu”. Fets com aquest deixen entreveure l’exquisida sensibilitat i saviesa d’alguns animals que, com en aquest cas, contribueixen d’una manera molt important al fet que persones amb problemes recobrin les ganes de viure.

A Espanya hi ha ONGs com ANTA (Associació Nacional de Teràpies i Activitats Assistides per Animals) o entitats com la Fundació Affinity (abans Fundació Purina), que duen a terme aquest tipus de teràpies.

María Dolors Torner, directora gerent de la Fundació Affinity (abans F. Purina), apunta que “la veritable teràpia amb animals és la que duen a terme els terapeutes de salut mental. No és necessari ensinistrar gossos, n’hi ha prou amb triar la raça que millor s’adeqüi al tractament que cal dur a terme. Per a una presó d’homes, per exemple, són molt apropiats els Boxer, però per a un psiquiàtric de dones, són preferibles els Westis (West Highland Terrier). Per als asils, Llauradors o Golden, sens dubte”. Si només es requereix un gos, trien una femella, i si són dues, un de cada sexe, però que no siguin germans per si el centre decideix que criïn. “Als cadells sí que cal ensinistrar-los però només en obediència i sempre que estiguin destinats a llocs com a asils en els quals els residents no vagin a poder fer-ho per si mateixos. La nostra fundació és partidària de basar-se en les races i no en els ensinistraments”, afegeix María Dolors Torner.

A canvi de l’ajuda, la Fundació Affinity demana als centres que mesurin els resultats de la intervenció amb animals i que comparteixin els seus descobriments en els Congressos de la Fundació.

Aquests congressos internacionals es realitzen, sota el lema “Animals, Font de Salut”, des de 1991 en ciutats com Madrid i Barcelona. Presideixen i componen el Comitè Organitzador, Catedràtics de Psiquiatria, Psicologia i Veterinària de les Universitats de Barcelona, Madrid, Navarra, Sevilla i València. Els congressos es dirigeixen a especialistes en salut humana, metges, psiquiatres, psicòlegs clínics, veterinaris, educadors especials, logopedes, assistents socials i equip dels centres que atenen els pacients esmentats.

S’han presentat importants programes, com un realitzat en un institut gerontològic a Santiago de Compostel·la, on es va desenvolupar un programa d’interacció entre animals i malalts d’Alzheimer, provant la disminució de conductes ansioses i comportaments violents. Un altre, en una residència per a la tercera edat a Barcelona, on conviuen 56 ancians amb 5 gossos i un gat i on el dinamisme en el temps d’oci ha augmentat considerablement a causa de l’activitat que reclamen aquests animals, la qual cosa ha millorat l’estat físic dels ancians i ha originat un canvi positiu en el seu estat d’ànim.

Experiències d’altres països

La teràpia assistida per animals s’utilitza molt als Estats Units, on la infraestructura per a poder dur-la a terme aquesta molt desenvolupada. Allí es realitzen visites mensuals i fins i tot setmanals als diferents centres i almenys un 30% dels terapeutes inclouen gossos o gats en les seves sessions.

Els psicòlegs Vladimir i María Mercedes Gessen ofereixen xifres sobre aquest tema: “Als Estats Units hi ha més de 2.000 programes que utilitzen animals amb finalitats terapèutics i al Regne Unit hi ha més de 5.000 gossos que visiten periòdicament els hospitals on s’atenen malalts mentals o terminals, ajudant-los a millorar la seva qualitat de vida”.

Al Japó i en determinades zones d’Europa, fins i tot es permet als empleats portar als seus gossos a l’oficina a causa del bé que això els causa, que es reflecteix en el rendiment de l’empresa. Hi ha altres països que també estan ben organitzats en aquest camp, Isabel Salama, especialista en Teràpia Assistida amb Animals, dóna fe de la realització d’equitació terapèutica i Delfinoterapia a Veneçuela, Colòmbia, Mèxic, Cuba i Xile.