Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Teràpies de parella

El psicòleg ajuda, però l'esforç correspon a la parella

Quan problemes derivats de la rutina, la gelosia, les dificultats econòmiques o la falta de comunicació posen en perill el compromís entre dues persones, les teràpies de parella es presenten com un camí que els pot ajudar a salvar la seva relació. En altres ocasions la convivència es fa inviable i s’opta per la separació; també llavors la parella acudeix al terapeuta per a buscar una solució d’una forma “civilitzada”. Aquesta segona opció, molt estesa des de fa temps en altres països, comença també a donar-se en el nostre entorn des de fa molt pocs anys. La labor del psicòleg consisteix a ensenyar a les dues parts certes habilitats, sobretot de “reducció de conflictes”.

Responsabilitat compartida

“Ja no es mira amb mals ulls el fet de consultar a un terapeuta per a afrontar les crisis que sorgeixen en una relació. Podria dir-se que es tendeix a normalitzar l’ús del psicòleg”, opina Teresa Vaquero, psicòloga de Grup Luria, especialitzada en Teràpia de Pareja i Sexualitat. Que un matrimoni o dues persones que mantenen una convivència estable recorrin a aquesta mena de teràpies de parella significa, per regla general, que existeixen problemes que afecten la seva pròpia relació, sense que això pressuposi l’existència d’un fort conflicte sexual o afectiu.

De tot maneres, “mentre un problema no afecti la relació, la parella no busca l’ajuda d’un psicòleg”, assegura José Navarro Góngora, professor de Teràpia Familiar i de Pareja de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Salamanca, que afirma que en la nostra cultura a les parelles els continua costant molt prendre la decisió d’acudir al psicòleg.

Mancant estadístiques que donin suport a una percepció evident, els homes es mostren molt poc inclinats a acudir a teràpia, ja sigui de parella o d’una altra índole. De fet, i aquí hi ha unanimitat, la decisió de posar-se en mans d’un professional “gairebé sempre la presa ella”, tal com comenta la doctora Ana García, del Gabinet Psicològic i Sexológico (G.PS) de Madrid.

A pesar que la majoria de psicòlegs defensen que els problemes de dos han de ser abordats entre tots dos, i en situacions crítiques ajudant-se de professionals, existeixen també opinions contràries, com les dels psicoanalistes, que prefereixen els tractaments individuals.

Què succeeix quan un dels membres de la parella ha decidit separar-se i l’altre no vol? En aquest cas el terapeuta treballa a “desenganxar” a la persona més dependent i a fer-la més forta, aquest és objectiu principal, segons els experts consultats. En general, decidirà combinar la teràpia individual amb la de parella.

També es donen altres excepcions, com els problemes de violència domèstica. “Si un se sent acoquinat per l’altre, la teràpia serà infructuosa i convindrà emprendre-la per separat”, assevera el professor Navarro Góngora. Per part seva, Teresa Vaquero, des del seu gabinet en el madrileny Grup Luria, insisteix que complicacions com l’alcoholisme d’un dels membres, depressió o ludopatia han de tractar-se per separat, sempre que la relació es vegi afectada per aquests motius.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions