Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Thierry Bégué, traumatòleg i secretari general de la Societat Francesa de Cirurgia Ortopédica i Traumatologia

El 68% de les dones europees sofrirà osteoporosis

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 05deAgostde2008

Imatge: CONSUMER EROSKI

Thierry Bégué és secretari general de la Societat Francesa de Cirurgia Ortopédica i Traumatologia (SOFCOT) i resideix en Bobigny, un municipi de la regió Ille de France. La SOFCOT va ser fundada en 1918 per a la promoció i el desenvolupament de coneixements en l’àmbit de la traumatologia. El seu principi no és un altre que el d’alleujar i millorar l’estat funcional dels pacients que han sofert un traumatisme o es veuen discapacitats per una afectació múscul-esquelètica en qualsevol etapa de la vida. En l’actualitat, la Societat reuneix a més de 3.000 cirurgians i, recentment, ha estat notícia per organitzar a Niça el novè congrés europeu anual de l’especialitat (EFORT 2008).

Per definició, els accidents són fruit de la casualitat.

El més greu, en qualsevol cas, són les conseqüències. Un estudi titulat “Accidents a Europa (2003-2005)” va concloure que cada dos minuts mor una persona europea per culpa d’un accident. Entre la gent gran, els accidents són la quarta causa de mort; però entre nens, joves i adults menors de 50 anys parlaríem ja d’una primera causa.

En les carreteres, almenys, sembla que la cosa va a millor.

S’ha registrat un descens del 20% en la mortalitat causada per accidents de carretera, però caldria tenir més en compte als 80.000 europeus politraumatizados que cada dia ingressen en alguna unitat d’urgències; han salvat la vida en l’accident, però en molts casos aquesta vida ha quedat terriblement marcada… Als traumatòlegs ens preocupa no només salvar vides, sinó procurar que els supervivents d’un politraumatisme puguin beneficiar-se de la millor medicina.

El temps és or. Tal vegada es tracti de disposar de més ambulàncies i de formes de transport més efectives…

Entre nens, joves i adults menors de 50 anys, els accidents són la primera causa de defuncióL’important, a més d’actuar de pressa, és fer-ho de forma coordinada. Alguns hospitals disposen ja d’unitats especialitzades en accidents de carretera, integrades per traumatòlegs, neurocirujanos, cirurgians toràcics i cirurgians generals. Des de la recollida de l’accidentat, per mitjà d’ecógrafos mòbils, es planifica l’ingrés del pacient i es protocoliza la intervenció (estalviant-nos molt temps de caminar a cegues des d’un punt de vista diagnòstic).

La rapidesa d’actuació és clau.

Si. El dolent és que, estabilitzat el perill, els pacients politraumatizados arrossegaran moltes vegades seqüeles que comprometran la seva mobilitat i la seva rutina diària, sobre les quals els traumatòlegs podríem incidir encara de manera favorable amb les eines i els coneixements adequats.

Encara que quan el dany ja està fet…

La traumatologia no només evoluciona en materials i tècniques, també en cost/eficàcia. Per exemple: fa mig segle, el cent per cent dels treballadors suïssos intervinguts d’un trencament de fèmur cobraven una pensió d’invalidesa permanent; avui ho fa només el 3%. Les autoritats sanitàries han de tenir en compte que les dolències musculoesqueléticas al fet que nosaltres ens enfrontem representen una tercera part dels pressupostos estatals de salut.

Però no tot es redueix a la carretera, ni tan sols en l’àmbit laboral. L’osteoporosis trenca més ossos/ossos que ningú i parlem, en aquest cas, d’una malaltia.

L’osteoporosis és el major risc sociosanitari al que s’enfronten les dones europees. Es calcula que fins a un 68% va a patir aquesta malaltia, que és responsable d’un milió i mitjà de fractures cada any, i s’ha duplicat la incidència durant els últims 27 anys. Perquè es faci una idea del cost que l’osteoporosis i les seves conseqüències representen, li informaré de dades recents del Regne Unit que han posat en relleu que tractar l’osteoporosis en el 2008 implica un desemborsament major encara que l’organització dels Jocs Olímpics projectats pel 2012.

Un escenari poc prometedor.

Per complicar més les coses, al congrés niçard hem sabut que un 30% dels pacients amb mieloma són erròniament diagnosticats d’osteoporosis pel simple fet de patir una fractura de maluc. Un simple dolor d’esquena, en realitat, pot emmascarar diversos tipus de càncer: pàncrees, còlon o mieloma múltiple, en els quals resulta indispensable intervenir de forma precoç. Els nostres diagnòstics han de ser molt més apurats i escrupolosos. El mieloma múltiple no és cap assumpte menor: es calcula que hi ha prop de 80.000 afectats a Europa.

També a Niça ha quedat clar que les dones, a més de tenir més risc en osteoporosis, tenen poques possibilitats d’accedir a una plaça de cirurgia ortopédica després de completar la carrera de medicina.

“Touché”. Clàssicament s’han donat explicacions a aquesta invisibilitat de les dones en l’especialitat, com que la nostra labor és molt sacrificada i exigeix treballar molt a les nits i durant dies festius… Hem d’admetre que, encara avui, els homes podem absentar-nos de casa amb molta més facilitat que les dones. No obstant això, la proporció de traumatòlogues en l’EFORT ha passat en els últims anys d’un 8% a un 12%. En el meu servei, un de cada tres traumatòlegs és dona, i com assegura Enrique Càceres, de Barcelona, responsable de l’EFORT en matèria de formació, en països com Espanya la taxa de residents de traumatologia que són dones camina ja pel 50%.

MÉS REFORMES, MENYS MORTS

Img accidente
Imatge: David Fulmer

Un total de 4.620 persones va perdre la vida en accidents de trànsit ocorreguts a França durant el 2007, la qual cosa suposa un descens de l’1,9% pel que fa al 2006. D’aquesta manera, el país veí registra una reculada de víctimes mortals en carretera per tercer any consecutiu des de la instauració del carnet per punts. En el 2006 van morir 4.709 persones; i en el 2005, 4.975. Aquestes dades coincideixen amb l’anunci, per part del secretari d’Estat de Transports francès, Dominique Bussereau, d’una reforma en l’obtenció del permís de conduir d’aquell país.

Bussereau pretén reformar un sistema d’obtenció que qualifica de “massa car i llarg”. L’examen per a un alumne francès que tregui el permís de conduir a la primera costa gairebé 1.400 euros (1.500 a Alemanya i 900 a Espanya). Els qui suspenen al primer intent han d’esperar quinze dies per poder realitzar de nou l’examen, però el temps d’espera pot arribar a ser de fins a sis mesos en funció del període de l’any en què un aspiri a examinar-se o de la regió on visqui.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions