Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tractament quirúrgic de l’epilèpsia

La cirurgia és la millor opció terapèutica per a alguns pacients amb epilèpsia que no es controla bé amb fàrmacs

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Dilluns, 20deNovembrede2006

La teràpia simptomàtica de l’epilèpsia es realitza en més del 90% dels pacients mitjançant medicaments inhibitoris de crisis, els antiepilépticos. Aquest tractament ha de seguir-se durant molts anys. En el 60% dels pacients tractats no torna a sorgir cap crisi més i en un 20% s’aconsegueix millorar el seu estat. Quan el tractament medicamentós no aconsegueix una millora del pacient o els efectes adversos són intolerables, la seva qualitat de vida es ressent enormement. És llavors quan s’arriba a considerar l’opció quirúrgica.

Candidats a la cirurgia

/imgs/2006/10/circer1.jpg

En l’actualitat i segons les estadístiques disponibles s’estima que més de 400.000 espanyols sofreixen epilèpsia i cada any més de 200.000 desenvolupa la malaltia. A nivell mundial es calcula que 50 milions de persones pateixen aquest mal. Encara que existeix la creença que afecta majoritàriament nens i a gent jove, les dades revelen que afecta 15 de cada 1.000 persones majors de 75 anys.

Per a tractar la malaltia s’administren fàrmacs inhibitoris de crisis, antiepilépticos, que faciliten el control de l’epilèpsia i de les seves complicacions, per a disminuir la intensitat i la freqüència de les crisis. El tractament, que ha de seguir-se de manera contínua i regular durant anys i que no està exempt d’efectes secundaris, disminueix el nivell d’irritabilitat de les neurones que provoquen l’epilèpsia. Si l’epilèpsia té una causa coneguda bastarà amb tractar la causa (per exemple, en el cas d’hipoglicemia) però això no sempre és possible.

El pronòstic de certs tipus d’epilèpsia, francament dolent amb tractament mèdic, pot obtenir bona resposta a la cirurgiaPerò el tractament farmacològic no és vàlid per a tots els afectats. Un 30% presenten el que es coneix per epilèpsia farmacorresistente. I quan el pacient sofreix una mala qualitat de vida i els efectes secundaris dels fàrmacs posen en perill la seva salut s’arriba a considerar l’opció quirúrgica. Cal tenir en compte que els pacients amb epilèpsia mal controlada tenen un risc de mort sobtada més elevat que la població en general.

Existeixen tres síndromes epilèptiques el tractament d’elecció de les quals és neuroquirúrgico. L’epilèpsia localitzada en el lòbul temporal medial del cervell que és la forma més comuna d’epilèpsia i una de les més refractàries als fàrmacs. Les lesions estructurals del neocórtex, àrea que constitueix la capa neuronal que recobreix els lòbuls prefrontals, que poden derivar-se de malformacions congènites o tumors neurogliares. Alguns de les síndromes epilèptiques catastròfiques focals o generalitzats que apareixen en les primeres etapes de la vida poden tenir el seu origen en malalties confinades en un hemisferi cerebral o en part d’aquest. «Sense cirurgia aquests nens solen veure’s condemnats a profundes minusvalideses i a una institucionalització per a tota la vida, mentre que si la intervenció es realitza en el moment oportú la probabilitat de desenvolupar una vida gairebé normal aconsegueix el 80%», explica Jordi Rumià, neurocirujano de l’Hospital Clínic de Barcelona. «Però si no són resistents a fàrmacs i la qualitat de vida no es deteriora, no compensa el risc de la cirurgia», afegeix l’especialista.

D’aquestes tres entitats els experts coneixen en bona part tant la seva fisiopatologia com la seva història natural. A més, en les tres el pronòstic és francament dolent amb tractament mèdic exclusiu mentre que tenen una bona resposta a la cirurgia. Els pacients que sofreixen epilèpsia secundària generalitzada, com els afectats per síndrome de Gastaut-Lennox, presenten dany cerebral difús i una elevada freqüència de crisis atòniques amb caigudes –drop attacks– que els provoquen traumatismes cranioencefàlics repetits. La medicació antiepiléptica sol ser ineficaç contra aquestes crisis i els pacients han d’usar casc protector i restringir summament les seves activitats. La intervenció quirúrgica, la callosotomía, és l’opció més eficaç per a aquesta mena d’epilèpsia tan invalidant.

No obstant això, no tots els pacients amb crisis fàrmac-resistents són candidats a la cirurgia, per exemple en epilèpsies que no afecten la qualitat de vida (com les crisis nocturnes i infreqüents), les epilèpsies primàriament generalitzades i les focals en zones no extirpables (com l’àrea del llenguatge).

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions