Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tractaments per a deixar de fumar

La motivació combinada amb tractament farmacològic aconsegueix acabar amb aquesta addicció
Per Benyi Arregocés Carrere 17 de setembre de 2003

El consum de tabac mata a 13.400 persones al dia en el món, segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut. Si no s’atalla aviat, es calcula que fins a 2020 matarà a 8,4 milions de persones a l’any. Aquestes xifres evidencien les raons de posar en els paquets la llegenda “Fumar mata”. Però, a pesar que són molt coneguts els efectes perjudicials del tabac, milions de persones segueixen enganxades als seus components addictius. Els tractaments per a deixar de fumar lluiten contra la dependència psicològica i física que provoca la nicotina, una de les drogues més addictives que es coneixen.

Motivació

Espanya és el país de la Unió Europea amb major índex de tabaquisme, amb un 34% de fumadors habituals, segons dades del Ministeri de Sanitat i Política Social. Les estadístiques ens mostren que la mitjana d’edat en la qual es comença a fumar és de 13,3 anys -quan encara s’és un nen i no es coneixen bé els riscos que comporta- i que cada persona consumeix cada dia 16,8 cigarrets. Per sexes, un 42% dels homes fumen, i en les dones s’observa un gran increment aconseguint un 27% en 2001. Aquestes dades configuren un panorama en què el tabaquisme s’ha convertit en la principal malaltia i causa de mort evitable al nostre país.

El tabaquisme s’ha convertit en la principal malaltia i causa de mort evitable a Espanya

La motivació és el primer pas per a deixar aquest hàbit, segons els experts. Però és molt difícil que d’un dia per a un altre s’aconsegueixi deixar de fumar. En la majoria dels casos suposa un procés gradual en el qual es pren consciència de l’important que és abandonar aquesta addicció i després de passar temps i diversos intents, se sol aconseguir. Ajuda en gran manera pensar en els efectes perjudicials del tabac o en els beneficis que aportaria no fumar a un mateix i al seu entorn, que es noten a l’instant d’eliminar l’addicció.

No oblidem que l’evidència científica ha demostrat que fumar provoca, entre altres malalties, el càncer de pulmó, de boca, faringe, laringe, emfisema pulmonar, bronquitis crònica i cardiopatia isquèmica -que pot desembocar en angines de pit i infarts-. I amb la dada afegida que aquestes no sols afecten el que consumeix tabac, sinó que en ser més nociu el fum que desprèn el cigarret que el que inhala el fumador, els riscos també aguaiten als fumadors passius, aquells que no proven els cigarrets però que estan exposats al seu fum.

A pesar que siguin òbvies les malalties que causa aquesta addicció, el problema és que la nicotina que conté el tabac és considerada com una droga d’alt poder addictiu i genera dependència, tant física com psíquica. I per aquesta raó costa tant desenganxar-se. Quan es fuma, la nicotina arriba en 10 segons al cervell i té efectes plaents que comencen a provocar dependència. Quan es deixa de fumar i el cos ja no absorbeix la nicotina apareix la síndrome d’abstinència, que té aquests símptomes:

  • Un gran desig de fumar
  • Ansietat
  • Irritabilitat i nerviosisme
  • Frustració
  • Melancolia
  • Dificultat de concentració
  • Cansament
  • Insomni

Tractament psicològic

A la majoria de les persones no els n’hi ha prou amb la motivació i la voluntat per a desenganxar-se d’una substància tan addictiva com la nicotina i llavors han d’acudir al metge perquè els ajudi a deixar el tabac. “El més important des del punt de vista psicològic és que la persona vulgui abandonar aquest hàbit, quan pensa que en aquest moment o en pocs dies ha de deixar de fumar”, explica José Ignacio de Granda, coordinador de l’àrea de tabaquisme de la SEPAR, la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica.

Els tractaments tenen dos objectius: desintoxicarse, per a això s’utilitzen els fàrmacs, i deshabituar-se

“Després s’apliquen una sèrie de tractaments que han d’anar units perquè les taxes de resultats siguin les millors possibles. Hi ha tractaments psicològics en els quals se’ls ensenyen habilitats per a suportar les situacions en les quals es pot recaure, per a evitar recaigudes, etc., i tractaments farmacològics com la teràpia amb nicotina o el bupropión”, continua el pneumòleg.

Aquests tractaments tenen dos objectius: desintoxicarse, per a això s’utilitzen els fàrmacs, i deshabituar-se. “Per això als hospitals es comencen a implantar consultes de deshabituació tabàquica, on el fumador acudeix per a reforçar la seva actitud de no tornar a fumar. Els pacients van a aquestes consultes pel boca a boca o perquè el metge d’atenció primària els dirigeix allí. Solen acudir persones que han de deixar de fumar perquè els obliga una malaltia greu”, afegeix De Granda.

Tenint en compte tot això s’inicia el procés en el qual se segueixen consells com aquests:

  • Fixar una data per a deixar de fumar.
  • En els dies previs i mentre dura el tractament, apuntar els cigarrets que es fuma cada dia per a tenir consciència de quan es consumeix tabac.
  • Buscar el suport de família i amics, explicar-los que s’està intentant deixar de fumar.
  • Evitar les situacions que comportaven fumar fins ara, per a no recaure.
  • Mentalitzar-se dia a dia que no ha de fumar.
  • Si es recau, no passa res. Prendre-ho com un aprenentatge cap a l’abstinència. És difícil deixar de fumar a la primera.

En general es tracta de seguir tècniques de modificació de conducta, com a tècniques d’autocontrol o el que es diu contractes de contingència, que consisteixen a comprometre’s a fer alguna cosa si es recau en el tabaquisme. Després d’elaborar la teràpia, es fan reunions amb els pacients en les quals es tracten els problemes que sorgeixen i l’efectivitat dels tractaments proposats. Carlos Germán, llicenciat en Psicologia Clínica i amb experiència en aquests casos pensa que les tècniques encaminades a controlar l’ansietat i a augmentar l’autocontrol són les més adequades. “S’han d’ensenyar tècniques de relaxació, exercicis de respiració i intentar que l’autoestima de la persona augmenti”, assenyala.

Mètode d’Allen Carr

Dins dels tractaments psicològics s’enquadra el mètode d’Allen Carr. “Ajudem el fumador a entendre per què fuma. Tots els sistemes es basen en el fet que deixar de fumar és difícil i intenten fer alguna cosa per a minimitzar la dependència física. Però el veritable problema és l’addicció psicològica. Tots els fumadors saben que fumar és dolent, encara que creuen al mateix temps que els aporta alguna cosa. Tenen il·lusions com que els ajuda a superar l’estrès, que relaxa o que un es veu més atractiu amb un cigarret a la mà. I la realitat és la contrària: està científicament comprovat que fumar provoca estrès. Nosaltres els ajudem a llevar-se aquestes idees falses del cap”, explica José Vallines, director de negocis de The Greener Grass Company, la companyia que comercialitza a Espanya el mètode Allen Carr’s Easyway.

Consisteix en una xerrada de 6 hores que un instructor dóna a un grup d’entre 12 i 14 persones. Des d’aquesta empresa s’assegura que només amb aquesta xerrada -sense recórrer a cap fàrmac- és suficient per a deixar de fumar i amb taxes d’èxit sorprenents. “Transcorregut un any, el 70% de les persones ha deixat de fumar”, assegura Vallines.

Teràpia farmacològica

A més de tots els mètodes psicològics, els metges utilitzen també teràpia farmacològica per a ajudar a superar la dependència física de la nicotina. El més utilitzat és la nicotina i el bupropión:

Nicotina

La teràpia substitutiva amb nicotina (TSN) consisteix a administrar aquest compost, però en dosis menors que les que provoquen dependència i al mateix temps les suficients per a disminuir els símptomes de la síndrome d’abstinència. Es pren en forma de xiclets, pegats, inhaladors, comprimits o tauletes. “Es pot comprar nicotina sense recepta mèdica, encara que és més recomanable acudir al metge. La quantitat d’aquesta substància que ha de prendre el pacient depèn del grau de tabaquisme. Per això se li fa un test al fumador per a saber aquesta dada. El tractament dura 3 mesos en què es redueix progressivament la quantitat de nicotina, fins que s’elimina”, detalla el pneumòleg De Granda. També és important utilitzar de manera correcta aquesta substància. Per exemple, el xiclet de nicotina té la seva ciència, perquè s’ha de mastegar només fins que s’alliberi la nicotina que és quan es dóna un sabor intens i llavors parar fins que desaparegui aquest sabor, per a després repetir el cicle.

Bupropión

No es coneix encara bé com funciona el Bupropión, però aconsegueix molt bons resultats a l’hora de pal·liar els símptomes de la síndrome d’abstinència. Una dels seus avantatges és que l’augment de pes que es produeix en deixar de fumar -quan es consumi tabac es pesa menys perquè aquest acte gasta calories- és menor que el d’altres mètodes. El bupropión és un comprimit que s’utilitzava a mitjan 80 com a antidepressiu. Es va observar que en pacients esquizofrènics tenia com a efecte que deixessin de fumar gairebé immediatament. Ha de ser prescrita per un metge, ja que en algunes ocasions té efectes secundaris que el pacient ha de saber, com a insomni, mal de cap o reaccions cutànies. “S’utilitza entre 7 i 12 setmanes i no fa falta deixar de prendre-la de manera progressiva sinó que es pot eliminar de cop. El normal és receptar dues pastilles de 150 mil·ligrams al dia, però avui es tendeix a utilitzar només una per dia, perquè s’observen els mateixos efectes”, exposa De Granda.