Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Transfusions desfavorables

Investigadors nord-americans posen en dubte l'eficàcia de les transfusions de sang en alguns pacients

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 19deOctubrede2007

Les transfusions de sang podrien ser perjudicials per a alguns malalts a causa de la pèrdua d’un gas que experimenta la sang després d’una extracció. Aquesta és la conclusió a la qual arriben dos informes realitzats per investigadors nord-americans i que publica la revista Proceedings of the Natural Academy of Sciences. Segons assenyalen els autors del treball, podria explicar per què alguns pacients presenten complicacions postransfusionales.

Encara que les transfusions de sang poden salvar vides, l’emmagatzematge de la sang pot tenir «efectes negatius sobre la distribució d’oxigen per part dels glòbuls vermells», expliquen els autors en els estudis publicats. La clau està en l’òxid nítric, component gasós de la sang, la funció de la qual és la de dilatar els gots sanguinis per permetre que l’oxigen dels hematíes o glòbuls vermells es transfereixi als diferents teixits.

Dels dos estudis, realitzats a la Universitat de Duke (EUA), es desprèn que els nivells d’òxid nítric disminueixen de forma dramàtica en les tres primeres hores de l’extracció, (el 70% de disminució a les 24 hores en model animal). Un dels equips, liderat per Timothy McMahon, va analitzar la composició química de sang donada de forma regular.

Òxid nítric

Sense òxid nítric els gots capil·lars no es dilaten, els glòbuls vermells s’acumulen en les artèries i els teixits no reben oxigen, explica Jonathan Stamler, especialista en medicina cardiopulmonar i director del segon estudi, en un dels articles publicats. A més, al llarg dels dies després de l’extracció, els hematíes s’endureixen (el gas els proporciona flexibilitat) i el seu pas pels capil·lars es fa dificultoso, la qual cosa pot provocar obstrucció dels gots sanguinis. Aquesta situació implica problemes cardiovasculars, com a infart o ictus, i pot fins i tot provocar la mort.

Els nivells d’òxid nítric disminueixen de forma dramàtica en les tres primeres hores de l’extracció

La sang s’emmagatzema durant 42 dies i, si en aquest període no s’utilitza, es destrueix. En un intent de buscar la solució, l’equip liderat per Stamler va injectar el gas en sang de gossos. Els resultats van ser esperançadors, ja que es va restaurar l’activitat vasodilatadora i es va millorar el flux sanguini cap als teixits. Malgrat que tot indica que afegir òxid nítric en la sang evitaria els efectes indesitjats de la transfusió, els científics estan d’acord que fan mancada estudis clínics per poder traslladar-los als humans.

Entre transfusions

Els components sanguinis que s’introdueixen en el torrent circulatori de la persona transfundida poden ser plasma fresc, concentrat d’hematíes i concentrat de plaquetes. Els glòbuls vermells, denominats també eritròcits o hematíes, són les cèl·lules sanguínies la funció principal de les quals és la de transportar oxigen als teixits. El 33% d’aquesta cèl·lula anucleada ho constitueix una proteïna anomenada hemoglobina. La concentració normal d’eritròcits és de 4,8 i 5,5 milions per mil·límetre cúbic, en dones i homes, respectivament.

El plasma, que en condicions normals representa més de la meitat del volum de la sang, és el líquid en el qual es troben, en suspensió, les cèl·lules sanguínies i els diferents factors de coagulació, entre unes altres. L’equilibri en la seva composició és fonamental per al bon manteniment de la salut i, alhora, determinades patologies varien la seva composició. El 90% del seu volum és aigua i la resta soluts dissolts repartits com a proteïnes plasmàtiques (albúmines, globulines i fibrinógeno), metabòlits orgànics, substàncies de deixalla i sals inorgàniques.

Les plaquetes o trombòcits no són cèl·lules sinó fragments cel·lulars que es troben en quantitats que oscil·len entre 150.000 i 400.000 per mil·límetre cúbic, la funció del qual és contribuir en el procés de coagulació sanguínia. Aquest component s’utilitza, bàsicament, en pacients amb tractaments de quimioteràpia o als quals se’ls ha realitzat trasplantament de medul·la òssia, així com en cirurgia major. Formades en la medul·la òssia, les plaquetes s’alliberen, en condicions normals, un 80% a la circulació sanguínia i la resta en la melsa.

AFÉRESIS

Img sangre1
L’aféresis és una modalitat de donació de sang en la qual separen, en un mateix procés i just al moment de l’extracció, plaquetes, plasma o tots dos components, retornant al donant, per la mateixa via d’accés i mitjançant un circuit tancat, la resta de la sang, fonamentalment glòbuls vermells. La diferència amb una donació convencional estreba que el producte final és suficient per a una transfusió, al contrari del que succeeix en una donació de sang completa, en la qual són necessàries fins a sis donacions de donants diferents per aconseguir una dosi terapèutica.

En el cas d’extreure només plaquetes, el procés es denomina plaquetoféresis; si és plasma, plasmaféresis. L’aféresis pot realitzar-se amb major freqüència que una donació normal ja que els components es recuperen en menys d’una setmana. L’única recomanació especial, a part de les establertes en les donacions convencionals, és no haver pres ni aspirina ni analgésicos una setmana abans. El procés sol durar entre una hora o hora i mitja aproximadament, i el donant ho tolera sense problemes.

La plasmaféresis, a més, s’ha convertit en una opció terapèutica relativament simple per a malalties autoinmunes com la miastenia greu o la porpra trombótica trombocitopénica (trastorn que provoca la formació de coàguls en gots sanguinis de tot el cos), entre unes altres. En el cas de la miastenia, on es produeixen uns anticossos anòmals (AChR) responsables de la debilitat muscular, la plasmaféresis, o recanvi de plasma, permet eliminar-los del torrent circulatori. Posteriorment se substitueix el plasma del malalt que conté els anticossos per albúmina o plasma d’individus sans.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions