Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Trastorn bipolar

Al voltant d'un 2% de la població sofreix aquesta malaltia crònica, d'origen genètic i que sol aparèixer durant l'adolescència

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 25deAbrilde2005

Totes les persones passen per diferents estats d’ànim al llarg de la vida sense haver d’alarmar-se per això, però en el cas dels malalts bipolars aquests canvis del seu to vital poden portar-los a situacions extremes com regalar totes les seves propietats sense cap control o suïcidar-se. La malaltia bipolar, també coneguda com a maníac-depressiva, consisteix en una alteració dels mecanismes que regulen l’estat d’ànim, que provoca en el malalt episodis d’eufòria, ànim excessiu, hiperactivitat, trastorns del somni i de l’apetit, a més de fases de forta depressió que poden prolongar-se durant diversos mesos. Durant aquests períodes el malalt pot sofrir a més deliris i al·lucinacions que facin necessari la seva hospitalització per a evitar mals majors. Encara que no té cura, una medicació controlada permet portar una vida normal a un alt percentatge dels pacients.

Símptomes de cada fase

En el nostre cervell existeix el denominat “sistema lïmbico” la comesa del qual és regular l’estat d’ànim a través d’una espècie de ‘regulador’. La funció d’aquest sistema resulta similar a la d’un termòstat domèstic que adapta la temperatura del sistema de calefacció als canvis ambientals d’un habitatge i la manté estable. En general, l’estat d’ànim de les persones tendeix a ser regular i dependent dels factors ambientals externs, però quan una persona pateix un trastorn bipolar, el seu ‘animostato’ no funciona correctament i el seu humor passa a ser inestable i molt variable, a vegades causat per un factor extern i unes altres sense cap causa aparent. Això provoca que la pacient alternació al llarg de la seva vida episodis depressius, fases asimptomàtiques, conegudes com eutimia, i episodis d’eufòria, que poden portar-li a situacions extremes de pèrdua de control dels seus actes.

La fase de ‘mania’ provoca episodis d’eufòria o ànim excessiu. Els malalts experimenten durant aquest període alguns dels següents símptomes: irritabilitat, hiperactivitat, disminució de la necessitat de dormir, loquacitat, augment de la sociabilitat, idees de grandesa, augment de l’impuls sexual, acceleració del pensament, despeses excessives i inapropiades, conducta desordenada, plans irrealitzables, idees delirants o al·lucinacions.

Els símptomes de la fase depressiva solen coincidir amb els que coneixem d’una depressió normal: apatia, falta d’il·lusió, sensació de tristesa o buit, baixa autoestima, dificultat per a fer les tasques habituals, alentiment, falta de concentració, desig de morir, molèsties físiques, ansietat, insomni o excés de somni, pèrdua o excés d’apetit, inhibició social, idees de culpa o ruïna.

La causa del trastorn bipolar és genètica, però els factors externs poden accelerar la seva aparició, segons explica Eduard Vieta, psiquiatra i coordinador del Programa de Trastorn Bipolar de l’Hospital Clínic Universitari de Barcelona. “La causa principal és genètica, però igual que ocorre amb altres malalties com la diabetis, unes persones són més vulnerables que unes altres a l’aparició del trastorn bipolar. Un dels factors que més influeix en aquest trastorn és l’estrès , però no el que entenem habitualment per estrès, perquè aquí el que estressa són els canvis que no permeten una adaptació de la persona”.

El consum de drogues també és un altre factor que pot desencadenar abans la malaltia, tal com assenyala Ana González Pinto, cap clínic de Psiquiatria de l’Hospital Santiago de Vitòria. “Els factors externs acceleren l’aparició de moltes malalties psiquiàtriques. En el trastorn bipolar el consum de drogues pot ser molt perillós perquè avança l’aparició del primer episodi, i l’edat en la qual això ocorre és molt important per al pacient”, explica la doctora. El primer episodi del trastorn bipolar sol aparèixer durant l’adolescència, encara que també pot donar-se en nens o no presentar-se (o més aviat detectar-se) fins a l’edat adulta, que és quan arriba al seu màxim auge. L’edat més comuna és al voltant dels 18 anys, d’aquí la importància d’aconseguir retardar la seva aparició per a evitar que el pacient no acabi els estudis o no pugui incorporar-se al mercat laboral.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions