Dins dels trastorns de la conducta alimentària estan els desordres semblats a l’anorèxia o a la bulímia però que no compleixen tots els criteris diagnòstics, als quals se’ls afegeix l’apel·latiu de “no especificats” (TCANE o TCNE). Entre ells es troba el trastorn per atracón, que afecta a entre un 2% i un 5% de la població. Aquest article descriu aquesta afecció, també denominada binge eating disorder, i l’associació entre malalties mentals, els desordres alimentaris i l’obesitat. A més, de la mà d’experts, s’apunta què actituds ajuden a evitar les conductes de risc relacionades amb l’alimentació i el culte al cos.
Dins de la classificació de trastorns de la conducta alimentària (TCA) també estan els desordres similars a l’anorèxia o a la bulímia els símptomes de la qual no són suficients per establir el diagnòstic d’alguna d’aquestes dues malalties. No obstant això, sí que s’assemblen quant al seu pronòstic i gravetat. A aquests se’ls denomina trastorns de la conducta alimentària no especificats o trastorns alimentaris no específics (TCANE o TCNE).
Dins d’aquest calaix de sastre també estan totes les conductes compensatòries inadequades que es donen després d’una ingesta excessiva i inadequada d’aliments, i també els quadres d’ingesta compulsiva sense conductes compensatòries. S’estima que entre un 3% i un 5% de la població sofreix un TCNE i, malgrat ser una malaltia mental greu, té guareix si l’afectat segueix un tractament amb un equip de metges i psicòlegs especialitzats en trastorns de la conducta alimentària.
El trastorn per atracón
El trastorn per atracón -en anglès, binge eating disorder– és una afecció mental que es caracteritza per un comportament patològic en el qual l’afectat té episodis repetits d’atracones de menjar i, a diferència del que ocorre en la bulímia nerviosa, no segueix els mecanismes compensatoris que busquen impedir guanyar quilos (com induir-se el vòmit, l’ús de diuréticos o laxants o l’excés d’exercici físic, entre uns altres).
Per aquest motiu, és habitual que els afectats sofreixin excés de pes i obesitat. També solen carregar amb un sentiment de culpa, de vergonya o d’ansietat pel seu comportament, que porta a més atracones de menjar. És freqüent, a més, que pateixin símptomes depressius.
El trastorn per atracón afecta a entre el 2% i el 5% de la poblacióEs dona entre un 2% i un 5% de la població, sobretot dones amb sobrepès, i en el 30% de les persones obeses que estan en programes per perdre pes, segons assenyala l’article publicat en la Revista de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatría ‘Aspectes clínics del trastorn per atracón’. Els aliments ingerits en l’atracón són, sovint, rics en greix i dolços i menjar ràpid.
Els autors del citat article apunten que es caracteritza per que l’afectat sofreix deterioració de l’entorn social i laboral, excés de preocupació del seu pes i de la seva figura, està gairebé sempre fent dieta, sol abusar de substàncies tòxiques, segueix un tractament per problemes emocionals i té antecedents de depressió i s’ha iniciat de manera precoç a fer dietes pel seu sobrepès.
De la mateixa manera, experiències adverses en la infància, història de pares amb problemes afectius, predisposició a l’obesitat, repetida exposició a comentaris negatius sobre la seva figura o pes, personalitat perfeccionista i autoestima baixa, segons els especialistes, són alguns dels factors descrits en aquests pacients que tenen un pes important en el desenvolupament de la seva conducta alimentària.
Malalties mentals, desordres alimentaris i obesitat
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en un 22% els nens i adolescents que sofreixen una malaltia mental. Als països occidentals, el 6% d’aquestes dolències corresponen a desordres alimentaris. En el document ‘Trastorns de la conducta alimentària’ de l’Associació Espanyola de Pediatria, els autors xifren entre 1% i un 2% les nenes adolescents que sofreixen anorèxia i entre un 2% i un 4% les que tenen conductes bulímicas; a més, apunten que un cada dos adolescents d’entre 15 i 16 anys pensa que el seu pes és elevat.
Al nostre país, a més, els casos de sobrepès i obesitat aconsegueixen xifres que les cataloguen d’epidèmia. Segons resultats obtinguts en l’Estudi ENRICA (Estudi de Nutrició i Risc Cardiovascular), arriba al 62% de la població espanyola. En població escolar, l’obesitat afecta al 9% i l’excés de pes fins a a un 33%, segons dades de la International Obesity Task Force (IOTF). I els desordres alimentaris no fan més que augmentar aquests percentatges de manera irremeiable.
El nombre d’afectats de trastorns de la conducta alimentària sembla que es manté estable. No obstant això, les conductes de risc associades a l’alimentació i al culte al cos fan sospitar que, en un futur proper, augmentin. Davant aquesta situació, l’actuació de la família es fa indispensable com a model d’un estil de vida saludable i com a reforç de l’autoestima Ensenyar-los a acceptar i respectar les diferències entre persones amb independència de quin sigui el seu aspecte físic.
