Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Trastorn per atracón

Aquesta malaltia mental es caracteritza per episodis repetits d'atracones de menjar sense mecanismes compensatoris per evitar guanyar pes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 05deSetembrede2014
Img trastornoxatracon hd Imatge: Rachel Carter

Dins dels trastorns de la conducta alimentària estan els desordres semblats a l’anorèxia o a la bulímia però que no compleixen tots els criteris diagnòstics, als quals se’ls afegeix l’apel·latiu de “no especificats” (TCANE o TCNE). Entre ells es troba el trastorn per atracón, que afecta a entre un 2% i un 5% de la població. Aquest article descriu aquesta afecció, també denominada binge eating disorder, i l’associació entre malalties mentals, els desordres alimentaris i l’obesitat. A més, de la mà d’experts, s’apunta què actituds ajuden a evitar les conductes de risc relacionades amb l’alimentació i el culte al cos.

Img trastornoxatracon art
Imatge: Rachel Carter

Dins de la classificació de trastorns de la conducta alimentària (TCA) també estan els desordres similars a l’anorèxia o a la bulímia els símptomes de la qual no són suficients per establir el diagnòstic d’alguna d’aquestes dues malalties. No obstant això, sí que s’assemblen quant al seu pronòstic i gravetat. A aquests se’ls denomina trastorns de la conducta alimentària no especificats o trastorns alimentaris no específics (TCANE o TCNE).

Dins d’aquest calaix de sastre també estan totes les conductes compensatòries inadequades que es donen després d’una ingesta excessiva i inadequada d’aliments, i també els quadres d’ingesta compulsiva sense conductes compensatòries. S’estima que entre un 3% i un 5% de la població sofreix un TCNE i, malgrat ser una malaltia mental greu, té guareix si l’afectat segueix un tractament amb un equip de metges i psicòlegs especialitzats en trastorns de la conducta alimentària.

El trastorn per atracón

El trastorn per atracón -en anglès, binge eating disorderés una afecció mental que es caracteritza per un comportament patològic en el qual l’afectat té episodis repetits d’atracones de menjar i, a diferència del que ocorre en la bulímia nerviosa, no segueix els mecanismes compensatoris que busquen impedir guanyar quilos (com induir-se el vòmit, l’ús de diuréticos o laxants o l’excés d’exercici físic, entre uns altres).

Per aquest motiu, és habitual que els afectats sofreixin excés de pes i obesitat. També solen carregar amb un sentiment de culpa, de vergonya o d’ansietat pel seu comportament, que porta a més atracones de menjar. És freqüent, a més, que pateixin símptomes depressius.

El trastorn per atracón afecta a entre el 2% i el 5% de la població
Es dona entre un 2% i un 5% de la població, sobretot dones amb sobrepès, i en el 30% de les persones obeses que estan en programes per perdre pes, segons assenyala l’article publicat en la Revista de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatría ‘Aspectes clínics del trastorn per atracón’. Els aliments ingerits en l’atracón són, sovint, rics en greix i dolços i menjar ràpid.

Els autors del citat article apunten que es caracteritza per que l’afectat sofreix deterioració de l’entorn social i laboral, excés de preocupació del seu pes i de la seva figura, està gairebé sempre fent dieta, sol abusar de substàncies tòxiques, segueix un tractament per problemes emocionals i té antecedents de depressió i s’ha iniciat de manera precoç a fer dietes pel seu sobrepès.

De la mateixa manera, experiències adverses en la infància, història de pares amb problemes afectius, predisposició a l’obesitat, repetida exposició a comentaris negatius sobre la seva figura o pes, personalitat perfeccionista i autoestima baixa, segons els especialistes, són alguns dels factors descrits en aquests pacients que tenen un pes important en el desenvolupament de la seva conducta alimentària.

Malalties mentals, desordres alimentaris i obesitat

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en un 22% els nens i adolescents que sofreixen una malaltia mental. Als països occidentals, el 6% d’aquestes dolències corresponen a desordres alimentaris. En el document ‘Trastorns de la conducta alimentària’ de l’Associació Espanyola de Pediatria, els autors xifren entre 1% i un 2% les nenes adolescents que sofreixen anorèxia i entre un 2% i un 4% les que tenen conductes bulímicas; a més, apunten que un cada dos adolescents d’entre 15 i 16 anys pensa que el seu pes és elevat.

Al nostre país, a més, els casos de sobrepès i obesitat aconsegueixen xifres que les cataloguen d’epidèmia. Segons resultats obtinguts en l’Estudi ENRICA (Estudi de Nutrició i Risc Cardiovascular), arriba al 62% de la població espanyola. En població escolar, l’obesitat afecta al 9% i l’excés de pes fins a a un 33%, segons dades de la International Obesity Task Force (IOTF). I els desordres alimentaris no fan més que augmentar aquests percentatges de manera irremeiable.

Prevenció: la labor de la família

El nombre d’afectats de trastorns de la conducta alimentària sembla que es manté estable. No obstant això, les conductes de risc associades a l’alimentació i al culte al cos fan sospitar que, en un futur proper, augmentin. Davant aquesta situació, l’actuació de la família es fa indispensable com a model d’un estil de vida saludable i com a reforç de l’autoestima dels fills.

En aquesta línia, l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) aporta recomanacions per als progenitors sobre quines actituds ajuden a evitar conductes de risc que poden derivar en un desordre alimentari:

  • Fomentar l’autoestima dels fills reforçant els aspectes de la seva personalitat en lloc dels relacionats amb el seu aspecte físic. Ensenyar-los a acceptar i respectar les diferències entre persones amb independència de quin sigui el seu aspecte físic.
  • Protegir-los, sense excedir-se, perquè aprenguin a ser autònoms i a cuidar-se per si sols. Deixar que s’equivoquin perquè aprenguin.
  • Promoure un estil de vida saludable i una alimentació sana i equilibrada. Predicar amb l’exemple: els progenitors no haurien de fer menjars diferents per aprimar (i menys realitzar dietes miracle).
  • Menjar en família almenys una vegada al dia.
  • Ajudar-los a desenvolupar un sentit crític cap als cànons de moda i bellesa que es difonen en publicitat, a més de cap a les dietes miracle. Ensenyar-los que seguir una dieta sana és una qüestió de salut, no estètica.
  • Fomentar la comunicació. Cal ajudar-los a sentir-se reconeguts com a individus en el si de la família i tenir en compte les seves opinions.
  • Compartir activitats d’oci amb ells, sigui veure la televisió com fer esports activitats esportives o culturals i, fins i tot, navegar per Internet.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions