Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Trastorns de l’alimentació

En una societat on la imatge és sinònim de bellesa, l'anorèxia i la bulímia són un problema de salut amb greus conseqüències

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Dilluns, 15deSetembrede2008
Img anorexia Imatge: Peter W

Durant els anys 90, les imatges de noies anoréxicas en televisió, els reportatges, les entrevistes, els testimoniatges, les confessions d’actrius i models famoses amb trastorns del comportament alimentari van fer de l’anorèxia i la bulímia les malalties d’aquella dècada. Ara, anys més tard, altres malalties acaparen els mitjans mentre casos d’anorèxia i bulímia es diagnostiquen diàriament, amb el sofriment silenciós (i poc mediàtic, aquesta vegada) que comporta per a les pacients, sobretot del gènere femení i amb edats entre 12 i 24 anys, i les seves famílies.

Manifestacions semblants, trastorns diferents

/imgs/2008/09/anorexia21.jpg

La bulímia comparteix aspectes amb l’anorèxia, però els criteris utilitzats per al seu diagnòstic són diferents: fartaneres repetides en els quals s’ingereixen grans quantitats d’aliment -molta major quantitat que el que menjaria qualsevol en les mateixes circumstàncies-, a més d’acompanyar-se de sensació de pèrdua de control sobre la situació. A aquestes fartaneres se li afegeixen conductes per a “compensar” les fartaneres, com a vòmits, presents en gairebé tots els casos, laxants, diürètics, ènemes i períodes sense menjar.

Diagnòstic de bulímia

Aquests episodis han de succeir almenys dues vegades per setmana durant els últims tres mesos. Els que sofreixen aquest problema confessen que el pes i la silueta tenen gran influència en l’autoimagen, d’igual manera que en l’anorèxia nerviosa. Si apareixen tots aquests criteris però els episodis de fartaneres no compleixen la freqüència establerta ens trobem amb un Trastorn del Comportament Alimentari No Especificat (TCANE), però no davant una bulímia nerviosa.

Els episodis bulímics es donen almenys dues vegades per setmana durant tres mesosSi a més d’aquests comportaments característics se sumen les manifestacions físiques d’una anorèxia (pèrdua de pes superior al 15% de l’ideal i la falta de menstruacions) es parla d’una anorèxia purgativa. Igual que en el cas de l’anorèxia nerviosa, en la bulímia també existeixen especificacions diferents com la bulímia purgativa -la més freqüent- en la qual apareixen vòmits, i en la qual els afectats usen laxants, diürètics i ènemes, entre altres. Així mateix, hi ha un altre tipus, la bulímia no purgativa, en la qual la compensació de les fartaneres es realitza per mitjà de dejunis i de realitzar exercici físic intens.

Causes

Les causes d’aquests problemes amb l’alimentació són molt variades i dependran de qui afectin i de la coincidència dels diferents factors de risc, com el propi fet de ser dona, vulnerabilitat per factors genètics -que es calcula que influeix entre un 50% i un 60%-, els canvis de l’organisme en la pubertat, una família amb tendència a la perfecció o presentar una personalitat perfeccionista resistent a l’estrès de l’esforç, factors socioculturals -com la influència de la família, del cercle d’amics i dels mitjans de comunicació-, realitzar activitats físiques considerades de risc, com a gimnàstica i patinatge artístic, animació, cheerleaders o dansa, entre altres.

La moda, el paper social de la dona, els mitjans de comunicació, la proliferació dels productes i serveis per a aprimar, la publicitat, el rebuig a l’obesitat i el sobrepès, l’exhibició del cos i els models públics són alguns dels fenòmens acceptats en la societat que influeixen de manera negativa en la difusió del culte al cos.

Els experts apunten que el perfil tipus d’una persona susceptible de veure’s afectada per un trastorn d’alimentació és: dona, caucàsica, d’entre 12 i 24 anys, d’alt rendiment acadèmic, sota una gran pressió familiar o personal, orientada a l’abast de metes i altes expectatives. Sovint, així mateix, existeixen problemes familiars, d’estrès, distanciament, amb poca afectivitat i falta de comunicació en el si de la llar. Solen buscar aconseguir el control sobre determinades situacions i, a vegades, existeix un conflicte amb la mare. Tenir una mare sobreprotectora o algun membre de la família que sofreix obesitat també és molt comuna.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions