Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Trastorns del somni i malalties neurodegenerativas

Investigadors apunten els trastorns de conducta del somni REM com a possibles marcadors precoços de malalties neurodegenerativas

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 12deJuliolde2006

Un estudi de l’Hospital Clínic de Barcelona ha determinat que els pacients amb trastorns de conducta durant la fase més profunda del somni, persones capaces de proferir insults, cridar o copejar mentre dormen però sense arribar a despertar-se per això, tenen un risc estadísticament significatiu de contreure Parkinson, demència amb cossos de Lewy, atròfia multisistémica o deterioració cognitiva lleu.


La revista The Lancet Neurology, la publicació de major impacte internacional en neurociencias, publica en la seva edició de juliol i en portada un estudi descriptiu iniciat en 1991 i que inclou a 44 pacients de la Unitat de Trastorns del Somni de l’Hospital Clínic de Barcelona. Donada l’escassa incidència d’aquest tipus de trastorns de la conducta, la mostra recollida per l’equip català constitueix la major que s’ha obtingut fins avui. En un editorial de la mateixa revista, dos autors canadencs subratllen el fet que cadascun dels 44 individus estudiats presentava trastorns de la conducta del somni REM de causa idiopática (no a causa d’una malaltia recognoscible). Els pacients amb trastorns de la conducta del somni REM es caracteritzen per sofrir malsons aclaparadors en les quals se senten atacats, perseguits o sotmesos a un greu perill. Sense ser en absolut conscients de quant fan, els pacients dormits comencen a cridar, plorar, donar puntades o cops de puny i fins i tot arriben a caure dels seus llits.

L’estudi ara publicat confirma que 20 dels 44 pacients, correctament diagnosticats i seguits per espai de cinc anys, han acabat desenvolupant una malaltia neurodegenerativa. Aquesta incidència, ressalten els investigadors, és molt superior a l’esperable en pacients sans de la mateixa edat o sexe. La conclusió del treball determina que l’aparició de trastorns del somni REM pot objectivar-se com un marcador precoç de demències (excloent la d’Alzheimer), atròfies o Parkinson, permetent als metges intervenir ben ràpid sobre aquestes malalties. «La nostra troballa», posa de manifest Álex Iranzo, coordinador de l’estudi, «obre la porta a la possibilitat d’administrar fàrmacs neuroprotectores als pacients amb trastorns del somni encara que no hagin desenvolupat encara la malaltia neurodegenerativa». La bioquímica i la resposta farmacològica en aquests trastorns estan sent estudiades en l’actualitat per l’equip signatari, afavorit amb una beca FIS del Ministeri de Sanitat i Consum.

Trastorns del somni

Dormir és un plaer, també una necessitat, però no és viscut així per tot el món. Cada vegada són més les persones en els qui una mala qualitat de somni desemboca en una mala qualitat de vida, sota rendiment laboral, accidents i un augment significatiu tant de morbiditat com de mortalitat. No obstant això, la major part dels trastorns del somni poden ser tractats de forma eficaç.

Els qui sofreixen els trastorns de conducta del somni REM no pateixen cap alteració conductual durant la vigília

Símptomes que alguna cosa no camina bé a l’hora de dormir són expressions tals com «no puc dormir», «no atur de tirar becaines durant el dia», «m’aixeco molt cansat al matí», «tinc molts malsons a les nits», «em moc molt en el llit» o «ronc». El diagnòstic i tractament de totes aquestes circumstàncies requereix la competència de més d’un especialista, per la qual cosa les unitats de patologia del somni solen ser multidisciplinàries: neuròlegs, neumólogos, internistas, otorrinolaringòlegs, psiquiatres, psicòlegs o farmacólogos tenen cabuda enfront de tals trastorns, identificables normalment sota etiquetes com ronquidos i apnea del somni, insomni, depressió, síndrome de cames inquietes, trastorns de conducta durant fase REM, narcolèpsia, hipersomnia idiopática, trastorn circadiano (jet lag), epilèpsia nocturna o ventilació mecànica.

La Unitat Multidisciplinària del Somni de l’Hospital Clínic de Barcelona consta de 17 professionals, porta funcionant en règim assistencial des de l’any 2003 i ha realitzat en aquest temps 3.809 visites, 1.819 proves clíniques i 40 intervencions quirúrgiques. Les apnees del somni són la patologia més identificada, seguida d’insomni, ronquidos, trastorns de la conducta de fase REM, narcolèpsia, epilèpsia nocturna i hiperinsomnia.

Estranys companys de llit

La conciliació del somni, contra el que es pensa de vegades, no té lloc d’un sopetón sinó de forma cíclica, i conté períodes de gran atonia muscular associada a l’aparició de moviments oculars ràpids. En aquest estadi, denominat REM (rapid eye movements), es concitan fenòmens tant tònics (pèrdua completa del to muscular, elevació del llindar de vigília i activitat electroencefalográfica asincrónica i de baix voltatge) com fásicos (moviments oculars ràpids, lleugeres contraccions de la llengua i altres músculs i canvis autonòmics en freqüència cardíaca i respiratòria, entre uns altres).

El somni REM és considerat un somni actiu, tant per la intensa activitat cerebral que aglutina i que és possible mesurar electroencefalográficamente, com per l’elevat flux sanguini cerebral, consum d’oxigen o de glucosa. Es diu també que és un somni paradoxal, per l’absència total d’activitat motora en el context d’un cervell molt actiu.

Encara que models animals de trastorns del somni REM es coneixen des de 1966, no va ser fins a 1986 que C.H. Schenck va identificar clínicament una parasomnia caracteritzada per l’aparició d’episodis de descontrol conductual durant el somni, generalment molt violents i que semblen correspondre al correlat motor de l’activitat onírica. Aquests pacients refereixen habitualment ensomnis molt vívids. Si són despertats durant el malson relaten un contingut oníric que sol guardar correspondència amb l’activitat motora que van presentar. La conducta és generalment agressiva o exploratòria i mai relacionada amb apetits tals com a alimentació o desig sexual. Freqüentment s’autoagreden o agredeixen al cònjuge, per la qual cosa alguns companys de llit opten, amb prescripció facultativa, per lligar-los i evitar tant que es facin mal com que puguin lesionar a tercers.

Els episodis es presenten amb freqüència variable, des d’uns pocs al mes fins a varis per nit, amb tendència a un increment progressiu. Les alteracions conductuals ocorren dins del somni REM i freqüentment s’associen a taquicàrdia. Els qui sofreixen els trastorns de conducta del somni REM no pateixen, en canvi, cap alteració conductual d’aquest tipus durant la vigília. El 25% pansa per un període prodrómico de fins a anys amb conductes motores ben poc notòries com parlar durant el somni o moure feblement les extremitats. Malgrat la intensa activitat motora desplegada durant el trastorn, pocs pacients acusen símptomes d’interrupció del somni o fatiga diürna, excepte quan el trastorn està associat a narcolèpsia.

CAS UN

Img lastres1
El primer pacient descrit amb trastorn de la conducta de fase REM en la bibliografia mèdica va ser un home de 67 anys, referit a psiquiatria per presentar un patró de conducta molt violenta durant el somni. No tenia antecedents de trastorns del somni en la infància ni en l’adolescència, els tres germans que dormien a la seva habitació van descriure que l’individu en qüestió queia sempre dormit d’una peça. No obstant això, en la nit de noces la seva esposa va quedar sorpresa i alguna cosa espantada en descobrir que el jovençà parlava mentre dormia, proferia grunyits, rechinaba les dents i es movia sense parar.

La cosa no va passar d’aquí fins que el pacient referit va complir els 63 i un bon dia -o, millor dit, una mala nit- va caure del seu llit mentre reproduïa els moviments propis del malson que ho estava turmentant. Aquest episodi va marcar l’inici d’una deterioració progressiva en el qual el pacient va començar a patear o donar cops de puny a la seva esposa, caure del llit en nombroses ocasions, xocar contra la capçalera o la tauleta de nit fins a obrir-se les celles i autolesionar-se.

El quadre és molt propi d’adults majors de sexe masculí. Els registres polisomnográficos reflecteixen una falta d’atonia permanent durant la fase de somni REM i freqüents moviments d’extremitats. Pot semblar un trastorn rar i greu, però sobre el segon cal dir que aquests malalts es tracten molt bé farmacològicament i arriben a controlar per complet la conducta tan disruptiva. cal subratllar que la resposta és específica per una benzodiazepina, el clonazepam, ja que no s’ha observat cap efecte reparador amb les altres. Se sap també que la suspensió del clonazepam produeix una immediata recaiguda i rebot de la conducta violenta. El fàrmac actua suprimint l’activitat fásica, més que restaurant l’atonia muscular. En qualsevol cas, davant la sospita d’aquest trastorn és indispensable la consulta amb l’especialista, ja que l’automedicació pot implicar efectes secundaris importants. També és aconsellable protegir al malalt enfront del risc d’autolesions o caigudes.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions