Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Treball saludable: com mantenir la salut mental malgrat la crisi

La crisi del mercat laboral pot accentuar alguns problemes de salut mental que aguaiten als treballadors

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 26deFebrerde2012
img_trabajo salud_ hd_

Sentir-se bé en el treball no sempre és possible. Els quatre genets del benestar mental del treballador són l’estrès , la síndrome d’estar cremat, també conegut com burnout, l’assetjament laboral o mobbing i l’addicció a treballar. La crisi econòmica que es ve arrossegant des de 2008 pot afavorir un augment d’aquestes situacions, tret que els empleats amb el risc de caure en elles segueixin les recomanacions dels experts per conservar la seva pau interior. En aquest article s’aborden aquestes qüestions i s’aporten vuit consells per tenir un treball saludable.

Img trabajo salud art
Imatge: monkeybusiness

Des que va esclatar la crisi l’any 2008, corren temps molt difícils per al treballador. L’exercici 2014 va tancar amb més de 5,45 milions d’aturats i una taxa d’atur del 23,7%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La situació convida a pensar que tenir una ocupació no solament és un tresor, sinó també una activitat beneficiosa per a la salut mental. No obstant això, aquest no és el cas de molts treballadors que romanen en les seves ocupacions, ja que s’han endurit les seves condicions laborals: jornades més llargues, menor remuneració i a tots, en general, se’ls demana ser més competitius, és a dir, realitzar el mateix treball o més (per reducció de plantilles), amb major eficàcia i millor i, si és possible, en menys temps.

La crisi pot accentuar alguns problemes psicològics que aguaiten als treballadors: l’estrès laboral, l’addicció al treball, la síndrome d’estar cremat per treball (SQT) o burnout i l’assetjament psicològic en el lloc de treball o mobbing (penat per la legislació espanyola). Els empleats per compte d’altri són més proclius a sofrir els dos últims, mentre que els autònoms poden caure en la sobrecàrrega i l’addicció al treball, adverteix Francisco Vicente Fornés Ubeda, expresident de la Societat Espanyola de Medicina i Seguretat del Treball (SEMST).

Estrès i treball

Quan a una persona li desborda una situació, té la sensació de que ha de completar moltes tasques i no ho aconsegueix, és que pateix ansietat i se sent molt pressionada. Un estudi realitzat en 2013 per l’European Agency for Safety and Health at Work apuntava que, a Espanya, més del 58% dels treballadors, entre assalariats i empresaris, sofreixen estrès laboral. La incertesa (davant el futur laboral) i la pèrdua d’ingressos estan reconegudes com a desencadenants de l’estrès, per la qual cosa és lògic que el nombre d’afectats augmenti durant les crisis econòmiques. “També ho pateixen en cert grau els directors
de Recursos Humans que han d’executar els expedients de regulació d’ocupació (ERE)”, segons Fornés.

Aprendre a desconnectar en el temps lliure, practicar esports i activitats per relaxar-se ajuden a combatre l’estrès

Hi ha diferents factors que incideixen en el seu desenvolupament: els recursos dels quals es disposa per treballar, com s’organitzen les tasques, la pressió dels caps i comandaments intermedis sobre els subordinats, així com el volum i el tipus de tasques que els encomanen, ja que tant si estan poc o molt qualificats per a la labor que se’ls encarrega, poden estressar-se i caure en l’última fase: el burnout. També influeix la relació amb els companys i altres factors menys visibles però igual d’importants, com la distància que intervé entre el domicili i el lloc de treball.

Per evitar l’estrès pels desplaçaments diaris, Fornés aconsella “viure el més a prop possible, perquè permet conciliar millor la vida laboral i familiar. En cas contrari, utilitzar el transport públic i aprofitar per llegir, escoltar música o contemplar el paisatge. Una gran distància entre la residència i el treball implica matinar, invertir un temps molt preuat en el desplaçament, diners per pagar les despeses de combustible si es va en automòbil i pot ser un gran generador d’estrès, sobretot, quan el tràfic està congestionat.

Altres recomanacions per combatre l’estrès són: aprendre a desconnectar en el temps lliure, practicar esports, ja que l’activitat física ajuda, i activitats per relaxar-se, com el ioga, entre unes altres.

Estar cremat en el treball o burnout

La síndrome d’estar cremat pel treball o burnout està considerat com una fase avançada de l’estrès laboral. Es caracteritza per l’esgotament emocional i físic, una actitud freda, despersonalitzada o deshumanitzada cap als altres, insatisfacció i falta de realització professional.

Els afectats tenen entre 30 i 50 anys i és comú entre servidors públics (professionals sanitaris, mestres, forces de seguretat, entre uns altres), molts en règim funcionarial, que se senten agredits pels ciutadans i desencantats amb les seves condicions laborals, segons informació de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT), elaborada per Manuel Fidalgo, psicòleg clínic del Centre Nacional de Condicions de Treball.

El burnout és una malaltia professional reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut

El SQT és una malaltia professional reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Algunes de les seves causes són les organitzacions molt jerarquitzades -que no deixen participar a l’empleat, no afavoreixen l’autonomia en la presa de decisions, ni el treball en equip-, la sobrecàrrega de treball, la falta de recursos per exercir-ho, el temps per atendre als usuaris o clients i les relacions conflictives associades, juntament amb l’absència de motivació, de recompenses i de reconeixement.

A més, es pot contagiar dins d’una organització, repetir-se en diferents treballs i, si no es tracta, conduir a la depressió, l’ansietat o altres trastorns mentals. Per evitar-ho, els experts aconsellen: impedir la sobrecàrrega de treball entre els empleats, delimitar bé les seves tasques i competències, analitzar el grau d’estrès de cadascun i procurar-los posats de qualitat, mentre que aquests han d’esforçar-se a gestionar millor les seves agendes i el seu temps, per ser més resolutius.

Addicció al treball

Les persones per els qui l’ocupació es converteix al centre de la seva vida pateixen addicció al treball. Un workaholic solament desitja treballar, per sobre de tot, més que dedicar temps a l’oci, a estar amb la seva família o a gaudir amb els seus amics. En ocasions, és difícil establir la frontera entre una persona molt treballadora i una addicta al treball, però aquesta última reuneix sovint aquestes quatre característiques: té més addiccions, nega la seva condició, té una autoestima massa baixa o massa alta i és incapaç de relaxar-se i de gaudir. Així ho confirma l’estudi ‘La influència de les variables de personalitat en l’addicció al treball en un estudi amb professors universitaris’, realitzat per Ana Ballesteros i altres autors de la Universitat Jaume I, de Castelló de la Plana.

L’addicció al treball es caracteritza per solament desitjar treballar, per sobre de les activitats d’oci, la família i els amics

En el context actual de crisi, Fornés adverteix que “l’addicció al treball no s’ha de confondre amb la necessitat” d’haver de treure un producte, un servei o encàrrec concret avanci, ni tampoc amb la necessitat d’emprar més hores per poder fer front a unes despeses. No obstant això, es pot afavorir en certs perfils proclius, a causa del major nombre d’autònoms -després de la destrucció d’ocupacions per compte d’altri a conseqüència de la crisi- i de treballadors remots, que gràcies a les noves tecnologies treballen a qualsevol hora i en qualsevol lloc.

A Espanya no hi ha estadístiques sobre aquest problema, però ha estat molt estudiat a Japó, on els empleats són capaços d’invertir 16 hores seguides per treure un projecte avanci. De fet, karoshi és una paraula japonesa que significa morir per treballar a l’excés i fa al·lusió a la mort per esdeveniment cardíac o cerebrovascular per aquesta causa. Les persones addictes poden desenvolupar un trastorn psicològic o psiquiàtric i, fins i tot, morir per infart de miocardi o cerebral. Com tota addicció, ha de tractar-la un psicòleg o psiquiatre.

Assetjament psicològic en el treball o mobbing

El mobbing és una situació complicada en la qual “l’emprat víctima resulta aïllat dels altres. Es pot exercir per part d’un cap cap a un inferior, d’un inferior a un superior (encara que és molt rar) i entre companys”, informa Fornés. Els Baròmetres Cisneros, duts a terme per Iñaki Piñuel, pioner en l’estudi del mobbing a Espanya, han desvetllat que és més freqüent entre funcionaris.

El mobbing és una situació complicada en la qual s’aïlla al treballador víctima dels altres

“A l’emprat víctima se li maltracta i se li aïlla, se li elimina la connexió a Internet, se li suprimeix el telèfon, se li impedeix sortir al carrer i no se li encomana cap activitat gratificant. L’objectiu de l’acosador és que la víctima es cansi i abandoni el seu lloc de treball”, detalla Fornés. “Aquells amb més probabilitats de sofrir-ho són els més brillants i cumplidores, perquè poden despertar l’enveja dels seus companys, que poden veure’ls com un rival en l’empresa, o dels seus caps, que poden tenir por que prosperin i ocupin el seu lloc”, afegeix.

Els empleats que es considerin víctimes d’un mobbing han d’acudir al seu metge de capçalera i explicar-li la seva situació, perquè els prescrigui una baixa mèdica, si escau. Després, poden denunciar-ho i emprendre accions legals, informa la SEMST. Tenir una bona xarxa de suport familiar i social pot ajudar a pal·liar els seus efectes.

Vuit consells per tenir un treball saludable

  1. Intentar conciliar al màxim la vida familiar amb la laboral.
  2. Evitar en la mesura del possible els desplaçaments llargs al lloc de treball.
  3. Si són inevitables, utilitzar preferiblement el transport públic.
  4. Anar a treballar amb alegria, sense fixar-se en l’aspecte negatiu de l’ocupació i sense pensar que pot ser estresante.
  5. Davant qualsevol manifestació o sensació d’estrès o assetjament laboral, consultar a un professional, com un metge del treball.
  6. Organitzar-se i preparar les tasques de forma seriosa i correcta.
  7. Analitzar quins són les causes d’una mala relació amb el cap, amb els comandaments intermedis o amb els companys ja que, sovint, l’arrel és una mala comunicació.
  8. Preparar-se i formar-se bé, ja que la formació pot ajudar a treballar amb més rapidesa i eficàcia.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions