Un anticòs recentment descobert pot travessar la superfície del “Staphylococcus aureus” resistent a la meticilina i detenir el desenvolupament del bacteri en ratolins i cultius cel·lulars. La recerca, desenvolupada per científics de la Universitat de Rochester a Estats Units, obre la via al desenvolupament d’una vacuna contra aquesta superbacteria. El bacteri “Staphylococcus aureus” és la principal causa de l’osteomielitis, una greu infecció bacteriana dels ossos/ossos, un creixent trastorn a causa que les persones viuen més temps i requereixen més reemplaçaments d’articulacions i cirurgia reconstructiva, processos en els quals s’adquireix la infecció.
Els autors del treball es van plantejar que la millor forma d’atacar a “Staphylococcus aureus” era dirigir-se a la proteïna glucosaminidasa (Gmd) del bacteri. La proteïna actua com “una cremallera”, la funció de la qual és comportar-se com una armadura impenetrable durant la divisió cel·lular. En absència de Gmd, el bacteri no pot replicar-se amb eficàcia i redueix la seva capacitat d’infecció. Els resultats suposen el descobriment de quatre anticossos monoclonales contra Gmd, que alteren el desenvolupament del bacteri SARM en els cultius cel·lulars en descompondre aquesta “cremallera” i evitar la divisió cel·lular.
Els investigadors també van demostrar com funciona l’anticòs. Atès que SARM creix amb rapidesa, com les cèl·lules individuals, van buscar un antigen que forcés a les cèl·lules bacterianes a aglomerar-se. Les imatges de microscopi del bacteri exposat als anticossos mostren evidències de la seva explosió. No obstant això, es necessiten més estudis que confirmin aquest mecanisme d’acció.
Aquest equip científic va demostrar que en injectar a ratolins els anticossos i exposar-los al bacteri, només la meitat va desenvolupar la infecció. Com esperaven els científics, la protecció depenia de la dosi de la vacuna i la menor dosi proporcionava la protecció més baixa. “Una vacuna en humans probablement no seria un mètode infalible per evitar la infecció al 100%. No obstant això, fins i tot si poguéssim reduir el 35% de la infecció, això seria una millora enorme en aquest camp”, va assegurar Edward M. Schwarz, director de l’estudi. Els investigadors busquen ara agents anti-Gmd amb les millors característiques per unir-se amb la proteïna i fer el bacteri menys viable.
