Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un cirurgià de la Clínica Ruber demana un examen deontològic al Comitè d’Ètica per a realitzar un trasplantament de rostre

La Societat Espanyola de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial no considera adequada aquesta intervenció "en el moment actual"

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 04deMarçde2004

El cirurgià plàstic reconstructiu de la Clínica Ruber (Madrid) Francisco Gómez Bravo es proposa dur a terme a Espanya, aquest mateix any, el primer trasplantament de rostre procedent d’un donant mort, intervenció que acaba de ser proscrita a França pel Comitè Consultiu Nacional d’Ètica.

Gómez Bravo ha tornat recentment dels Estats Units després de desenvolupar la seva activitat en l’Institut de Cirurgia Plàstica Reproductiva del centre mèdic de la Universitat de Nova York.

Com a primer pas, aquest especialista va remetre ahir una carta al Comitè Assessor d’Ètica de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) sol·licitant el seu pronunciament sobre les possibles implicacions ètiques i socials de la realització d’aquest procediment.

En la seva missiva, el doctor Gómez Bravo afirma que, malgrat els recents avanços en Microcirugía Reconstructiva aplicats a la Cirurgia Plàstica Facial, existeix encara una considerable limitació en els resultats que es poden obtenir amb les tècniques actuals d’Autotrasplante de Teixits, especialment en pacients desfigurats per grans cremades.

Segons Gómez Bravo, una vegada es disposi d’un dictamen favorable, es tractaria de buscar a un receptor disposat i adequat per a la intervenció, amb l’objectiu de realitzar l’operació “abans de final d’any”. Al seu judici, una operació d’aquest tipus “seria molt beneficiosa en pacients greus, especialment en grans cremats, i el problema deontològic només pot provenir del fet que aquest tipus d’operació pogués derivar cap a finalitats estètiques: per exemple, que un ancià es faci trasplantar el rostre d’un jove”.

En qualsevol cas, el doctor va reconèixer que la intervenció tècnicament és molt complexa, i que només hi ha documentat un cas de reimplant facial complet (el rostre del propi pacient) a l’Índia en 1998.

Per part seva, la Societat Espanyola de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial va indicar en un comunicat que considera “inadequada en el moment actual” la possibilitat de trasplantar teixit de la cara d’un mort a un ésser viu. Els beneficis d’una intervenció d’aquestes característiques “són molt dubtosos”.

“Les actuals tècniques microquirúrgicas aplicades en Cirurgia Maxil·lofacial estan molt avançades; no obstant això, la necessitat que l’afectat rebi una teràpia d’immunosupressió i els escassos beneficis de l’operació -el nou rostre, encara que fixat, possiblement tindria escassa mímica i sensibilitat-, fan plantejar interrogants quant a la idoneïtat de l’operació”, va assenyalar la Societat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions