Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un de cada deu espanyols sofreix algun tipus de fòbia que els incapacita per a fer una vida normal

Els joves i adolescents estan més predisposats a patir aquesta patologia mental

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 08deJuliolde2002

Prop del 10% de la població espanyola sofreix de fòbies, malalties mentals que provoquen un temor angustiante davant un objecte, un lloc o una situació, sense que en realitat tinguin un caràcter perillós. Aquest temor o pànic patològic és, en la majoria dels casos, conscient i reconegut com a absurd per part del pacient que ho sofreix, que no obstant això no pot superar-ho.

“El que diferencia a una fòbia d’una por -que els tenim tots- té a veure amb la incapacitació que pot produir en un moment determinat. El fet que puguis tenir por a les aranyes o als ratolins, si no és incapacitant, si pots conviure amb ell, llavors ja no es considera una fòbia”, assenyala Kontxi Báez, doctora en Psicologia del centre de Salut Mental de la localitat Guipuscoana d’Errentería.

Báez constata que, per exemple, la por a les serps és alguna cosa molt comuna entre les persones, “però si vius en una ciutat no et suposa cap problema per fer una vida normal. Diferent seria que haguessis de treballar en el camp”. “La mateixa por pot ser fòbia o no. Depèn de la seva interferència amb la vida diària”, afegeix.

Diferents maneres d’adquirir-les

Quant al seu origen, no es neix amb elles, sinó que s’adquireixen al llarg de la vida. “Hi ha dues maneres fonamentals d’adquisició d’una fòbia: l’experiència vital -una situació traumàtica o agressiva que et produeix una por que t’incapacita, que és la més comuna-; i a través de models, per exemple, la por als gossos és més fàcil tenir-ho si els teus pares ja els tenien por. És el que es diu l’aprenentatge vicari”, indica Kontxi Báez.

Pel que fa a l’edat dels pacients, existeix una major predisposició de risc entre els joves i adolescents. “Hi ha pors que tenen a veure amb l’edat i que són evolutius, com la por a la foscor dels nens, però no són fòbies i remeten amb l’edat. Després hi ha altres fòbies específiques que sí tenen un altre patró diferent, per exemple les hematofobias -por a les extraccions de sang, a les intervencions quirúrgiques-. Aquestes s’inicien en la infància, cap als set anys. La resta de les fòbies comencen generalment a partir dels 17 anys”, diu Báez.

Karmele Salaberría, professora titular de Tractaments Psicològics i Teràpia de Conducta de la Universitat del País Basc, descriu els tres grans tipus de fòbies. “Un grup ho formen les fòbies socials, que es tradueixen en una por per part del que les pateix a ser jutjat negativament pels altres. Així s’originen pors a menjar, beure, parlar o actuar en grup; o a acudir a reunions socials o festes; pors a establir noves relacions o a mantenir les que es tenen; i en general s’adopta una actitud escapista i d’evitar la companyia d’uns altres”.

Un segon grup ho formen les fòbies específiques, un temor concret a un estímul també concret. “Aquí entren totes les fòbies a animals: aranyes, serps, gossos, gats…; així com les hematofobias, amb por a la sang, a les ferides o als hospitals; i també totes aquestes fòbies a conduir, als ascensors, als espais buits, a volar amb avió, a les altures, als espais tancats…”, indica Salaberría.

Agorafòbies

La professora de psicologia estableix un tercer apartat al que denomina agorafòbies, “en el qual més que un només temor concret el que es donen són diverses pors barrejades, als espais lliures (places, creus, camp obert, carrers), als transports, als espais tancats, així com als propis símptomes d’ansietat del pacient que li porten a pensar que quan li succeeixi la crisi va a sofrir un atac al cor o es va a desmaiar, i no li van a atendre”.

“L’agorafòbia és una de les fòbies més incapacitants. La por principal té a veure amb el fet que un es posi dolent i no se li pugui atendre en aquest moment determinat. Li pot ocórrer quan s’allunyi d’una situació segura com la seva casa o quan deixi d’estar acompanyat. En els casos més greus l’afectat no pot ni sortir del seu domicili”, afirma Kontxi Báez.

Teràpies

Tant Báez com Salaberría coincideixen en assenyalar que les fòbies es guareixen. “Això no és com una grip que se’t va la febre i et guareixes. Aquí entenem per curació el que la persona que pateix la fòbia acabi tenint una vida relativament normal, amb els seus amics, la seva família i el seu treball”, diu Salaberría.

“El que són les fòbies simples tenen un bon pronòstic, entorn del 80%, 85% de resposta al tractament. En fòbies més complicades -amb diverses pors barrejades- es pot baixar fins a un 70% o 65% de curacions. Però en general funcionen bé pel que fa a altres patologies de la psiquiatria en les quals no hi ha tan bons resultats”.

Els tractaments duren uns sis mesos, i en ells es va exposant a poc a poc al pacient al fet que es vagi enfrontant als seus temors.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions