El Grup Español per al Tractament de Tumors Digestius (Grup TTD) està tractant d’identificar un nou tractament contra el càncer de còlon avançat. El que s’utilitza fins al moment suposa un catèter central o acudir assíduament a l’hospital, no obstant això el que estudien retardaria la progressió de la malaltia sense aquestes incomoditats.
L’actual tractament denominat poliquimioterapia requereix un catèter central, la qual cosa al seu torn es tradueix en una major freqüentació de l’hospital per part del pacient, amb la consegüent incomoditat, segons ha explicat el professor Enrique Aranda, de l’Hospital Regna Sofia de Còrdova.
Per tot això el Grup TTD ha desenvolupat una campanya en uns vint hospitals espanyols els resultats preliminars dels quals mostren que es pot utilitzar la quimioteràpia oral capecitabina en lloc del 5-fluorouracilo (5-FU) en infusió contínua, tractament que s’usa fins al moment.
La idea que estan estudiant des del Grup TTD és la de comparar “l’eficàcia i seguretat de 5-FU en infusió contínua més oxaliplatino enfront de capecitabina més oxaliplatino. El resultat obtingut confirma que la seguretat no varia”. Aranda ha afegit que han “comprovat que són similars en els problemes de toxicitat considerats importants però és millor l’ús de capecitabina en dues complicacions concretes, la diarrea i la mucositis”.
D’altra banda, la recerca ha analitzat com influeixen els dos tractaments en la qualitat de vida dels pacients demostrant que normalment és preferible un tractament oral sempre que no sigui en detriment de l’efectivitat. En concret els pacients responen que només prefereixen evitar l’ocupació d’un catèter central i anar menys a l’hospital si la teràpia va a seguir sent igual d’eficaç.
Quant als tractaments, concretament en el cas del tumor colorrectal l’actual quimioteràpia estàndard amb 5-fluorouracilo (5-FU) va començar a utilitzar-se en la dècada dels anys cinquanta del passat segle. Fins als anys 80 va predominar la monoterapia en forma de bolus (un mètode ràpid que consisteix en una única injecció). Sense embrago des de la dècada dels 90 va començar a administrar-se en infusió contínua, és a dir per via intravenosa però amb una administració més perllongada (24-48 hores) o fins i tot ininterrompudament.
Capecitabina
La principal funció de la capecitabina és la de mimetitzar per via oral una infusió contínua de 5-FU, d’aquesta forma s’aconsegueix una activitat més específica contra el tumor en alliberar majors quantitats del fàrmac en els teixits malignes que en els sans.
L’objectiu de les recerques és que s’aconsegueixi que tots els fàrmacs actuïn sobre dianes concretes o almenys per aconseguir que comptin amb mecanismes d’activació intratumorales. La capecitabina s’activa mitjançant un enzim anomenat timidina fosforilasa, que es troba habitualment en majors concentracions en el teixit cancerós.
Participació en l’estudi
Quant a la presentació de les principals conclusions de l’estudi, el primer d’aquest tipus que es realitza a Espanya, s’ha realitzat en la celebració del XXIX Congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica, que acaba de clausurar-se a Viena, Àustria.
Aquesta recerca es va engegar a l’abril de 2002 i els hospitals que han pres part són els següents: l’Hospital General de Jaén; el Marquès de Valdecilla de Santander; el l’Hospitalet de Llobregat de Barcelona; el Morales Meseguer de Múrcia; el Verge dels Lliris d’Alcoi (Alacant); el Provincial de Castelló; el Consorci Sanitari de Terrasa; el Verge de la Llum de Conca; el Sagrat Cor de Martorell; l’Institut Oncològic Corachan de Barcelona; la Clínica Sagrat Cor de Marbella; el Complex Hospitalari Xeral Calde de Lugo; l’Hospital de Barbastro d’Osca; l’Hospital de Mataró; el Ruber Internacional de Madrid; el Centre Hospitalari de Manresa; l’Hospital General d’Albacete, la Clínica Universitària de Navarra (Pamplona); el Reina Sofia de Còrdova; el General Universitari d’Alacant; el Clínic Universitari Sant Carlos de Madrid; el Vall’d Hebron de Barcelona; el Verge de la Rosada de Sevilla; Germans Trías i Pujol de Barcelona; el General d’Elx; l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de Girona; el Juan Ramón Jiménez d’Huelva; el Clínic de Barcelona; el Verge de les Neus de Sevilla, i la Fe de València.
