Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un especialista adverteix que el sistema sanitari espanyol comença a col·lapsar-se

Rafael Bengoa creu que els hospitals no estan preparats per atendre l'epidèmia de les malalties cròniques
Per mediatrader 21 de juny de 2007

Els sistemes sanitaris d’Espanya han començat a col·lapsar-se perquè estan intentant respondre a un problema nou amb una recepta que ja no serveix, segons va explicar ahir a Madrid l’especialista mèdic Rafael Bengoa, ex-director del programa de Salut Pública i Sistemes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Bengoa va defensar aquesta idea en la sessió inaugural de les jornades “Desdejunis sobre la Sanitat”, un cicle que va arrencar el dimecres promogut per la Coalició de Ciutadans amb Malalties Cròniques, organització que agrupa a associacions que representen a més d’un milió i mitjà de pacients i usuaris descontentaments amb els diferents serveis de salut del país.

Els malalts crònics suposen a Espanya un 5% de la població, que fa ús de la meitat dels recursos sanitaris

“La primera meitat del segle XX va ser el temps de les malalties infeccioses. Després, entre 1950 i 2000, va caldre respondre als processos aguts -els que apareixen de manera sobtada i són de curs ràpid-. En un i un altre cas vam donar una atenció de primera divisió. Ara, de 2000 a 2050, vivim el temps de les malalties cròniques, una autèntica epidèmia per la qual no estem preparats”, va assenyalar Bengoa.

Envelliment de la població

Ambulatoris i hospitals estan responent davant el nou repte sanitari que planteja l’envelliment de la població de la mateixa manera en què ho van fer abans. “El malalt apareix i se li tracta amb una lògica de reparar i oblidar. Busquem que desaparegui del sistema, que deixi d’estar present en la nostra pantalla de radar. Del que es tracta és en cas contrari: de retenir-li i atendre-li”, va apuntar l’especialista.

Algunes dades justifiquen la necessitat d’un canvi d’orientació. Els malalts crònics suposen a Espanya un 5% de la població, que fa ús de la meitat dels recursos sanitaris. Els hospitals, a més, no estan dissenyats per atendre a aquest grup de pacients. No obstant això, ocupen el 39% dels llits disponibles.

Altres models

Aquest expert va proposar dos models que en l’actualitat s’estan aplicant a Estats Units i Anglaterra que busquen “sortir d’aquest atolladero”. Per Bengoa la solució és reforçar l’Atenció Primària i crear un nou cos de professionals que cobreixi l’atenció a domicili d’aquests pacients.

Amb la gestió de malalties cròniques el que es pretén que el pacient aprengui sobre la seva malaltia i sàpiga com gestionar-la, què li fa falta i com evitar les crisis. No obstant això, “a Espanya el procés de suport als pacients crònics perquè puguin gestionar la seva malaltia no s’ha impulsat com una política”.

Globalització

“Estem entrant en una globalització econòmica, però també de cultura. I els immigrants s’han inclòs ja en els sistemes econòmics dels diferents països”, va advertir per la seva banda el director executiu del Centre Internacional per a la Migració i la Salut, Manuel Carballo. Segons ell, els problemes de migració i salut estan particularment representats en la salut reproductiva, amb altes taxes d’embarassos no desitjats, parts prematurs i problemes neonatals; malalties mentals, com l’esquizofrènia, la neurosi o l’ansietat i les malalties trasmisibles, com la tuberculosi.